El títol correcte és Hanging on the telephone, un tema de la banda Blondie, popular als anys 70 i 80 que parla d'algú enamorat que està desesperat perquè la persona estimada li truqui per telèfon. Significa, penjat del telèfon, estar ansiós al costat del mateix esperant que et truquin. La mateixa banda va tenir un gran èxit amb el tema Call me, que va aparèixer a la pel·lícula American Gigoló. La lletra de Call me remarca més aquesta sensació de voler que algú et truqui per telèfon. "Call me, call me on the line, call me anythime, anywhere, any place, any way". Trucam en qualsevol moment, en qualsevol lloc de qualsevol manera.

Doncs aquest és el drama amb el màrqueting telefònic. Aparegut als anys 70, el màrqueting telefònic va irrompre com un innocent personatge secundari de les tècniques comercials. Inofensiu, poc habitual i invasiu. Tanmateix, en l'actualitat, és, literalment, el dimoni.

Molt seriosament, el govern espanyol s'ha de posar a sancionar i regular de veritat aquesta activitat comercial que ja no és televenda, sinó teleestafa. És absolutament indignant, desesperant i intolerable cap a on ha evolucionat la invasió personal de la nostra intimitat, temps i dret a no ser abordats. Voreja la violència.

Fa uns anys, les trucades de teleoperadores eren un malson. Trucades per canviar d'operador de telefonia i, més endavant, per canviar-te o subscriure't a connexions d'Internet. A poc a poc, la normativa va anar protegint aquells ciutadans que no desitjaven ser trucats per telèfon. La possibilitat, i creativa idea, de les llistes Robinson es van postular com una de les millors solucions. Jo m'apunto a aquesta llista i una companyia que em truqui per vendre'm alguna cosa podrà ser denunciada si no comprova per endavant que no pertanyo a la relació de milions de telèfons als quals està ha prohibit trucar.

El govern espanyol s'ha de posar a sancionar i regular de veritat aquesta activitat comercial que ja no és televenda, sinó 'teleestafa'

El problema apareix quan hom, amb tota la innocència del món, fa una compra qualsevol per Internet. A l'hora d'adquirir el producte o servei de venda online, et sol·liciten les teves dades, sovint per justificar poder localitzar-te quan vagi a lliurar-se la comanda. Lògicament, proporciones les teves dades i li dones a la casella "accepto" d'un llarg text que ningú no llegirà perquè voreja l'extensió i complexitat de les clàusules de pòlisses d'assegurança o contractes bancaris. En aquest text és fàcil haver aprovat la possibilitat que s'utilitzi el teu telèfon per trucar-te i vendre't altres coses. L'empresa a la qual has comprat i fins i tot un tercer.

És a dir, que per molt que hom mira per protegir i aïllar la seva línia de trucades no desitjades, si participes del comerç o de qualsevol targeta de fidelització o lliuraments de producte a domicili en qualssevol de les seves formes, és fàcil acabar firmant una autorització perquè et truquin. Quedes automàticament inhabilitat per exigir la pertinença a la Llista Robinson perquè has firmat una autorització a certes empreses que desconeixes. Pots després revocar-la, però la qüestió és que ens passem l'any autoritzant per comprar i desautoritzant perquè després ens deixin tranquils.

Recentment, la cosa ha evolucionat a pitjor perquè s'ha colat la ciberdelinqüència, que està utilitzant el màrqueting telefònic falsejat com a manera de treure't diners de forma il·legal. Així, estan proliferant les trucades, des  de fa mesos, des de mòbils i fins i tot altres països, que simplement et diuen alguna cosa així com "Recursos Humans" o "Truca'm per a l'entrevista" o "Envia'm un whatsapp a aquest número".

Són tot ardits per obtenir dades teves o bé hackejar-te el telèfon o accedir a informació confidencial que els permeti sostreure't la identitat per a qualsevol delicte digital.

Tant les empreses legals que se salten la norma com les que proven de robar-te haurien de ser identificades i fortament sancionades

Allò que et truquin tres o quatre vegades al dia, tant a hores intempestives com en dies festius, és ja el de menys. El pitjor és la sensació que t'envaeix que ja no hi pots fer res. És com si fossis enmig d'una batalla campal i et cau a sobre de tot. El màxim que pots fer és posar-te a bon refugi, intentar que no et facin mal. Però ja no aspires a res més que a la protecció física.

Ens hauríem de posar molt, però que molt seriosos amb aquest assumpte. Tant les empreses legals que es continuen saltant la norma com les que proven de robar-te haurien de ser identificades i fortament sancionades. Necessitem una reacció molt contundent amb multes milionàries, a nivell internacional, per a totes aquelles organitzacions que assalten a través del mòbil.

És més, s'hauria de crear una agència de ciberseguretat i dret a la intimitat internacional, una espècie d'Interpol de la telefonia mòbil, que identifiqués, clausurés i condemnés durament totes aquelles organitzacions que estan fent que les persones estiguem ja desentesos del telèfon: hanging off the telephone, perquè ja passa de ser una comoditat del progrés a una amenaça per a la seguretat, la tranquil·litat i els teus propis diners.

Personalment, m'he plantejat no tenir mòbil i senzillament utilitzar-lo per a connectivitat a dades en mobilitat. Temps al temps. Això arribarà si no es prenen serioses mesures sobre això.