Unes pèrdues de 26 milions d’euros el 2023, un deute de 58 milions, un fons de maniobra negatiu de 44 milions, una capitalització borsària que ha passat de 257 milions el 2021 a 25 milions, un expedient de regulació d'ocupació (ERO) per acomiadar 200 empleats, un 27% de la plantilla… Aquest és el panorama d’Holaluz, que ara mateix necessita 20 milions per eludir el concurs de creditors. Encara és pitjor la situació de SolarProfit, que va perdre 36 milions el 2023, ha acomiadat tota la plantilla i ha sol·licitat el preconcurs de creditors.

Jo t’instal·lo plaques a la teulada de franc i, a canvi, tu em cedeixes el diferencial de preu entre el quilowatt per hora del mercat elèctric i 0, que és el cost de generar energia fotovoltaica si no tenim en compte l’amortització de la inversió. Aquest és el model de negoci de SolarProfit. A la seva pàgina web encara avui parlen de "Zero inversió. Ni terminis, ni finançament". En el cas d’Holaluz, els clients han de pagar les plaques, però l’empresa s’ofereix a finançar-los la inversió.

Les empreses que aposten per aquest model de negoci fan de banc i s’han d’endeutar per finançar la compra i la instal·lació de plaques a les teulades dels seus clients. El model de negoci es completa amb ajuts públics, que redueixen el cost de compra i instal·lació de les plaques, i amb una gran inversió publicitària per convèncer els clients potencials apel·lant al seu desig de fugir de les empreses de sempre i a la seva consciència mediambiental.

La viabilitat del model depèn del preu del quilowatt per hora, que és volàtil i està subjecte a una legislació canviant, i del cost de compra i instal·lació de les plaques, que va en funció del volum d’instal·lacions. Si el preu de l’electricitat baixa, com ha succeït des del 2022, es redueix el diferencial que permet amortitzar la inversió. Si se signen menys contractes perquè els consumidors no perceben els avantatges del canvi, es redueix el volum de compra d’instal·lacions i, per tant, n’augmenta el cost unitari. I si disminueixen els ajuts públics perquè s’han esgotat els fons europeus, augmenta el cost de compra i instal·lació de les plaques.

Holaluz ha demanat a la Generalitat dos préstecs per un import total de 13 milions. El capitalisme meridional actua així: els guanys es privatitzen i les pèrdues se socialitzen. La Generalitat no hauria de rescatar-la

El cas d’Holaluz i SolarProfit ens pot servir per il·lustrar la diferència entre risc i incertesa. En els jocs d’atzar assumim risc. La incertesa es produeix quan no coneixem el futur ni el podem conèixer perquè és impredictible. Com que no disposem de cap bola de vidre que ens permeti endevinar el futur, l’alternativa són els plans d’empresa, que es fonamenten en suposicions sobre els paràmetres que determinen la rendibilitat del negoci. Segur que els fundadors d’aquestes empreses van construir sofisticats fulls d’Excel amb prediccions de vendes, resultats i fluxos de caixa, però potser els van basar en informacions sobre el futur que no tenien, com l’evolució del preu del quilowatt per hora o la disposició de les administracions a continuar subvencionant les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic.

Els plans d’empresa i els fulls d’Excel són una trampa, i l’ebitda també. Ja ho deia fa anys el professor Pedro Nueno. Que l’ebitda d’una empresa sigui positiu, no vol dir que l’empresa guanyi diners. Indica només que el seu resultat operatiu, sense comptar l’amortització de les inversions, és positiu. Però les empreses no viuen de l’ebitda. Ni tan sols viuen del resultat net. Viuen del flux de caixa positiu. Per això no deixa de sorprendre’m que en moltes de les notícies d’Holaluz es parli d’ebitda i no de flux de caixa.

Holaluz ha demanat a la Generalitat dos préstecs per un import total de 13 milions. El capitalisme meridional actua així: els guanys es privatitzen i les pèrdues se socialitzen. Però també hi ha el capitalisme anglosaxó, el del liberalisme llibertari, que deixa caure els bancs i les empreses que fan fallida. No em sembla bé que amb diners públics es rescatin empreses que estan en dificultats perquè els seus creadors van fer unes prediccions poc acurades i no van tenir en compte que el futur és incert. La Generalitat no hauria de rescatar Holaluz. No pot ser que hàgim de pagar entre tots la revolució de les teulades de la seva presidenta.