L’opa del BBVA al Sabadell ha entrat en una nova fase. Formalment, és la segona fase d’anàlisi per part de la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), però les seves implicacions són nombroses. D’entrada, implica que aquest organisme, el més important dels que han d’aprovar l’operació perquè és el que realment hi pot posar pals a les rodes, necessita més temps. Té dubtes. I la segona implicació és que és l’hora del Sabadell. Ara el banc té la paraula, i la té el seu entorn, com els seus accionistes o les organitzacions empresarials. També la tindrà, o la pot tenir, el Govern, però el seu silenci a hores d’ara és eixordador.

Dissabte ja vam explicar que les dues grans patronals de Catalunya, Foment del Treball i Pimec, i la Cambra de Comerç de Barcelona, es volen personar en tant que parts afectades per la possible desaparició del Banc Sabadell. També ho va fer, divendres, l’Associació d’Accionistes Minoritaris del Sabadell, creada ad hoc per cinc empresaris i economistes de la ciutat vallesana, liderats per l’expolític d’Unió i directiu de Foment Jordi Casas, per convèncer els petits accionistes de tota Espanya de què l’opa és un mal negoci per a ells.

El Sabadell prepara la seva defensa. En la primera fase, va ser el BBVA qui va aportar tota la documentació i el banc català va ser-ne subjecte passiu: sí que va enviar informació, però va ser la que la CNMC li va requerir. També com va avançar ON ECONOMIA, Competència va consultar, a més, les associacions de consumidors, que van mostrar reticències a la fusió per la pèrdua d’oferta bancària que suposarà.

La defensa del Sabadell davant la CNMC es basarà en la concentració que es produirà en el negoci d’empreses més que per codis postals

En aquesta segona fase, el Sabadell hi té un paper actiu. És el seu moment. Ha de convèncer la CNMC i la seva presidenta, Cani Fernández, de què la unió d’ambdós bancs és negativa per a la competència. La defensa de l’entitat catalana es basarà en la concentració que es produirà en el negoci d’empreses, especialment en el segment de les petites i mitjanes empreses. Segons expliquen fonts coneixedores de l’estratègia que preparen Josep Oliu i César González-Bueno, han decidit deixar en un segon pla la concentració per regions i codis postals –fins a aquest punt és minuciosa l’anàlisi de la CNMC, motiu pel qual s’allarga durant tants mesos.

En empreses és on els dos bancs tenen més duplicitats, especialment a Catalunya. El Sabadell hi està especialitzat i té ofici adreçant-se a pimes, des de la botiga del barri a la petita fàbrica, passant pel professional autònom. El BBVA, com un dels grans bancs de l’Estat, té més negoci en la gran empresa però també té molta pime catalana, per la seva implantació al territori després d’absorbir més de la meitat de les caixes catalanes amb les compres d’Unnim –on hi havia les precisament les dues vallesanes, Sabadell i Terrassa, a més de Manlleu– i CatalunyaCaixa –que sumava Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa. No hi ha dades oficials de concentració, però segons l’estudi de FRS Inmark, a nivell català el 41% de les empreses són clientes d’ambdós bancs, xifra que baixa al 24% a nivell espanyol.

Crida molt l’atenció el silenci del Govern d'Illa quan el de Sánchez s’ha manifestat tant clarament en contra de l'opa des del principi

Aquesta és la línia de defensa de Foment del Treball, Pimec i la Cambra de Comerç de Barcelona, que tenen intenció de personar-se davant la CNMC. Les organitzacions es consideren afectades en tant que representants de l’empresariat català i alerten que la pèrdua d’una de les tres entitats amb les que solen treballar –bona part del mercat l’aglutinen CaixaBank, el Sabadell i el BBVA– redueix molt la seva oferta, atès que les empreses acostumen a treballar amb més d’un banc simultàniament. Recorden, a més, que el nombre d’entitats ja s’ha reduït molt en els últims 15 anys, amb la desaparició de les caixes.

És l’hora del Sabadell, però també és, o hauria de ser, l’hora del Govern. La llei per la que es regeix la feina de la CNMC durant l’opa estableix que en segona fase, si considera que hi ha una comunitat autònoma especialment afectada per l’operació de concentració de mercat, ha de demanar un “informe preceptiu no vinculant” al seu govern. Per tant, la lògica diria que preguntarà a la Generalitat, si no ho ha fet ja. Però el Govern calla.

Ara li toca al Govern jugar el seu paper, la CNMC l'ha de consultar, però la seva veu, de moment, no se sent

Des de les conselleries d’Economia i d’Empresa van explicar que de moment no faran cap tipus de moviment ni valoració, es mantenen a l’espera, fent “seguiment”, amb “respecte”, del “procediment del regulador”. És evident que un govern ha de ser més caut que una organització patronal o associació, més encara si ha de formar part d’un procediment formal. Però crida molt l’atenció el silenci del Govern de Salvador Illa quan el de Pedro Sánchez s’ha manifestat tant clarament en contra des del principi, fins i tot posant sobre la taula el veto a la fusió com una opció real i probable. Sense anar més lluny, la setmana passada, el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, va tornar a oposar-se a l'operació.

Al Govern, en canvi, només el conseller d’Empresa, Miquel Sàmper, s’ha oposat obertament i clarament a l'opa. Però al contrari del que passa a la Moncloa, on el “no” ressona amb força, a la Plaça Sant Jaume s’amaga. Alícia Romero no va poder fugir d’estudi fa uns dies en una entrevista i va dir que li preocupava l’operació, però es va excusar dient que la Generalitat hi té “poc paper”. Poc o molt, ara ha d’interpretar aquest paper, pot apujar la veu, ho ha de fer, li toca, però de moment, la seva veu no se sent.