Que Europa està mal posicionada en IA generativa ja no és cap sorpresa. Però la transcendència d’aquesta realitat va més enllà d’una simple manca de lideratge tecnològic: estem parlant d’una tecnologia que determinarà guanyadors i perdedors en aquest decenni. I, ara mateix, Europa no sembla tenir bitllet per aquest tren.

Aquest no és l’únic terreny on Europa pateix mancances. Microprocessadors, bateries, cotxes elèctrics i autònoms, plaques solars... La llista és llarga. En tots aquests camps, la Comissió Europea ha dissenyat estratègies per revertir la situació. Però hi ha una excepció alarmant: la IA generativa, probablement la tecnologia més disruptiva de totes.

Competir amb els gegants del núvol no és realista. El tren ha passat, Europa haurà d’esperar la pròxima onada tecnològica per intentar recuperar terreny

L’informe Draghi ho deixa clar: competir amb els gegants del núvol no és realista a curt termini. Aquest tren ja ha passat, i Europa haurà d’esperar la pròxima onada tecnològica per intentar recuperar terreny. Però quan parlem d'IA generativa, perdre aquesta oportunitat tindria conseqüències devastadores per a la competitivitat europea, especialment per a les petites i mitjanes empreses (pimes), columna vertebral de l’economia del continent.

El principal problema? La manca d’infraestructures computacionals europees capaces de donar suport al desenvolupament d’IA generativa. Avui dia, els grans centres de càlcul estan principalment als Estats Units, i la seva capacitat d’entrenament per a IA generativa és limitada, escassa i cara.

Supercomputadors: l’actiu ocult d’Europa

Tanmateix, Europa compta amb un actiu poc aprofitat: la seva xarxa de centres de supercomputació, un àmbit on encara conserva un lideratge rellevant. Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de Sobirania Tecnològica de la UE, ha plantejat una estratègia intel·ligent: mobilitzar aquests centres per suplir la manca de capacitat en IA generativa. La seva idea és senzilla però potent: posar aquesta infraestructura al servei de les pimes per democratitzar l’accés a la tecnologia.

Aquí neix la iniciativa IA Factories, un projecte que busca transformar aquests supercomputadors en una eina clau per impulsar la generativa, mentre es crea un ecosistema tecnològic amb formació, serveis i startups que permetin a Europa competir en aquest camp.

Europa té un actiu poc aprofitat: la seva xarxa de centres de supercomputació, un àmbit on encara conserva un lideratge rellevant

La primera onada d’IA Factories ja està en ple funcionament amb set centres a ciutats com Barcelona, Bolonya, Atenes, Stuttgart, Bissen, Kajaani (Finlàndia) i Linköping (Suècia). Aquesta iniciativa, que involucra 15 països europeus, mobilitzarà uns 1.500 milions d’euros, dels quals prop de 200 milions es destinaran al Barcelona Supercomputing Center-CNS (BSC-CNS).

El repte no és només dotar-se d’infraestructures computacionals per donar suport a la indústria sense sacrificar la recerca. Europa ha d’anar més enllà i abordar el que mai ha fet abans: transformar el teixit industrial i promoure la creació d’empreses que portin aquesta tecnologia al mercat.

Valors europeus per a una tecnologia disruptiva

Aquesta transformació implica formació massiva, difusió dels millors casos d’ús i la creació d’un nou teixit d’empreses de serveis que incorporin la IA generativa a la indústria, sempre des d’una perspectiva alineada amb els valors europeus.

No ens enganyem: ni hi ha ni tenim receptes màgiques. Però el que està clar és que aquesta iniciativa és una oportunitat històrica per Europa. Una oportunitat que no només pot definir el seu futur tecnològic sinó també econòmic i social.

El repte és titànic, però el premi potencial és immens. I aquí hi hem de col·laborar tots perquè el futur d’Europa està en joc.