La intel·ligència artificial (IA) generativa sembla estar a tot arreu i promet canviar-ho tot. A tot arreu? Bé, no exactament. Hi ha un indret irreductible al canvi, on resisteixen impertèrrits els embats de la història: l’administració pública.

És cert que grans empreses com La Caixa, amb més de 100 persones treballant en IA generativa des de fa més d’un any, estan liderant aquest canvi tecnològic. Han anunciat la contractació de 3.000 professionals en aquest àmbit. El BBVA segueix una línia similar, amb la previsió de contractar-ne 6.000, mentre que altres, com el Banc Sabadell, ja tenen equips dedicats. A l’àmbit legal, Cuatrecasas utilitza amb èxit Harvey, un sistema basat en IA, des de fa més d’un any, i McKinsey opera des de fa dos anys amb Lilli, el seu xatbot corporatiu. La llista és extensa, i no hi falta ningú.

O potser sí? L’administració pública en queda clarament al marge.

Aquest fet resulta paradoxal. La IA generativa és especialment útil en contextos en què el treball es basa principalment en informació i on les accions es poden executar digitalment. Per això sectors com la banca, les finances, l’educació, l’advocacia, la consultoria o l’enginyeria de software són els primers grans beneficiaris. És aquí on hi ha un major potencial transformador.

A més, la IA generativa és especialment efectiva quan treballa amb informació no estructurada, dispersa i sovint contradictòria, com són els reglaments i normes. Aquestes, tard o d’hora, acabaran sent interpretades i gestionades, almenys inicialment, per software basat en IA generativa.

Aterrem-ho. Podem imaginar sistemes d’agents d’IA generativa capaços de proporcionar atenció personalitzada, adaptant-se al llenguatge de l’usuari (incloent-hi la veu) i oferint serveis a través d’un xat. Aquest canvi podria ser copernicà: eliminaria nivells de burocràcia, simplificaria llenguatges inintel·ligibles i menús complicats, i permetria una atenció 24/7, reduint processos a una simple conversa que recordi l’estat de cada consulta.

Un sistema així no només milloraria dràsticament la qualitat del servei, sinó que trencaria l’escletxa burocràtica que avui només uns pocs “iniciats” poden superar. A més, abordaria la manca de personal provocada per la jubilació massiva dels boomers, fent l’administració més eficient i accessible.

Pot semblar un objectiu llunyà a curt termini, però si volem dissenyar el futur de l’administració, aquest ha de ser necessàriament tecnològic. La via no és cap altra que transformar tant la regulació com la seva execució en codi i agents intel·ligents.

A més, aquesta ambició ens ofereix dues grans oportunitats:

  1. Sintetitzar i concretar la normativa existent.
    Aquest primer pas ja és factible gràcies a sistemes avançats com o3 d’OpenAI. Amb tècniques de "fine-tuning", podem abordar problemes complexos i crear respostes més precises. Aquesta evolució sempre s’ha vist com necessària per modernitzar i racionalitzar la normativa, i ara és tècnicament possible gràcies als models de llenguatge.

 

  1. Impulsar el desenvolupament de models d’agents europeus.
    Europa necessita un lideratge propi en IA generativa, basat en els seus valors i procediments. Un impuls públic en aquest àmbit podria abordar un dels grans problemes de la nostra societat: la burocràcia. En el moment que estem sembla evident que cal un impuls públic, i què millor que aquest impuls vagi destinat a solucionar un dels problemes més importants i limitatius de la nostra societat: la burocràcia.

 

A Europa li cal passar de les discussions sobre IA generativa a realitats pròpies que esdevinguin un referent no només per Europa sinó més enllà, que siguin una llavor que ajudi a crear un sector privat tecnològicament sofisticat i pròsper i ajudi a traslladar la recerca i el talent Europeu en innovació i prosperitat.

 

A Europa li calen reptes i reptes amb ambició. Aquest n’és un!