La reducció de la jornada laboral, per situar la màxima legal en les 37,5 hores setmanals, prevista en l'acord de legislatura del govern de coalició, aconsella valorar el seu abast i l'impacte que pot tenir. En el que és fonamental considero que es tracta d'una mesura adequada tant en el seu contingut com en la manera d'introduir-la. Els seus detractors al·leguen sobretot que l'economia espanyola té un greu problema de baixa productivitat comparada amb els països del nostre entorn i que, per això, la reducció de la jornada empitjoraria el funcionament del nostre sistema productiu, reduint notablement els seus marges de competitivitat.

Tanmateix, segons el meu parer la reducció de jornada pot ser una oportunitat, ja que actuaria com revulsiu incentivador perquè les empreses incrementin la seva productivitat per hora de feina, per la via de la introducció de canvis estructurals en les organització del treball que ho facin més eficient, accelerin els processos de digitalització de la seva activitat que sens dubte aprofundeixen en la productivitat més gran del treball, de la mateixa manera que pot ser l'ocasió per canviar la cultura del mer presencialisme al lloc de treball amb referent bàsic del compliment del contracte, substituint aquest presencialisme per formes d'encomanda de tasques per objectius que igualment poden accentuar la productivitat. En aquests termes, tenim un règim en el conjunt del temps de treball que ens ofereix en aquests moments cert marge de maniobra.

No està de més recordar que la reducció legal de la jornada màxima legal precedent l'any 1983 ho va ser de dimensions similars a la que ara es pretén: en concret, aquell any ho va ser des de les 43 hores per a la jornada partida i les 42 hores per a la jornada continuada a situar-se en les 40 hores setmanals. Va ser una reducció que es va imposar de cop, de la nit al dia a partir del moment de la seva publicació en el BOE, a diferència de la que ara es preveu que el serà escalonada en dues fases anuals: 38,5 hores setmanals per a 2024 i 37,5 per a 2025.

Així, si ens remuntem en el temps, malgrat els mals auguris que es van difondre llavors sobre el seu possible impacte negatiu en l'ocupació, aquella reducció es va digerir amb bastant facilitat, no va produir efectes traumàtics i, per afegiment, va ser un incentiu per a la modernització de les nostres empreses. Malgrat el gran debat mediàtic que es va produir en aquells moments, la reducció es va assimilar amb bastant naturalitat en el conjunt de les empreses, sense que això produís greus perjudicis a la seva productivitat, sinó que al contrari va ser un esperó per forçar la modernització de la nostra activitat productiva i laboral cap a un model de més eficiència laboral.

L'anterior reducció de jornada es va imposar de cop i es va digerir amb facilitat i sense perjudicis per a la productivitat

Per conèixer impacte real de la reducció de jornada que ara es proposa, convé advertir que aquest canvi legal no afectarà la totalitat dels assalariats, sinó que, per raons diverses, determinats grups de treballadors quedaran al marge de la reducció que s'estableixi:

1) empleats públics, que ja tenen establerta la jornada ordinària en les 37,5 hores setmanals, que representen 3,5 milions treballadors.

2) treballadors a temps parcial, que mantindran la seva jornada pactada en contracte sense canvis, tret dels casos reduïts d'aquells que tinguin una jornada superior a les 37,5 hores que per imperatiu legal es convertiran en treballadors a temps complet, que venen a representar de l'ordre de 2,7 milions de treballadors.

3) treballadors a temps complet del sector privat que a través del seu conveni col·lectiu d'aplicació ja tenen pactades jornades semblants o inferiors a la futura jornada màxima legal, xifra difícil de calcular, però que amb seguretat no serà inferior al milió de treballadors.

En definitiva, pot calcular-se que la reducció legal de la jornada afectarà menys de 10 milions de treballadors respecte d'un total de 18 milions d'assalariats. Fins i tot, dins d'aquesta xifra dels 10 milions, una xifra important té jornada a la forquilla entre les 40 i les 37,5 hores setmanals d'acord amb el que ja tenen pactat en conveni col·lectiu, la qual cosa vol dir que el seu impacte serà parcial, fins i tot nul el primer any quan es fixi la jornada màxima en les 38,5 hores setmanals.

La reducció de la jornada afectarà menys de 10 milions de treballadors respecte d'un total de 18 milions d'assalariats

A tal efecte s'han difós diversos càlculs de la jornada mitjana en el conjunt del mercat de treball, però les dues principals referències que s'utilitzen presenten clares insuficiències a efectes de valorar l'abast de la reducció legal que es projecta. D'un costat, les estadístiques d'Eurostat a les quals s'acudeix sovint inclouen tant els empleats públics com els treballadors a temps parcial, que no interessen aquí prendre en consideració. D'altra banda, la xifra mitjana de la jornada pactada als convenis col·lectius, són fiables respecte dels convenis d'empresa, però no tant respecte dels sectorials i, sobretot, no prenen en consideració en el percentatge de treballadors fora de la cobertura dels convenis vigents que són tots ells a 40 hores setmanals. D'acord amb això, els meus càlculs personals, orientatius, són que la jornada mitjana a Espanya pot situar-se en les 38,5 hores setmanals, sent aquesta la xifra referencial de partida per valorar l'impacte que pot tenir la reforma legal a les 37,5 hores setmanals, amb el pas intermedi de les 38,5 hores setmanals.

Això sí, s'ha d'advertir que la xifra mesurada distorsiona la realitat, ja que la situació resulta molt desigual per territoris, sectors productius i tipologia de treballadors. En termes generals, el canvi legal serà especialment més intens en certes comunitats autònomes (Extremadura, Andalusia i Múrcia) i a certs sectors productius (agricultura, hostaleria, comerç) en els quals els convenis són pròxims al vigent màxim legal, o bé en activitats on no hi ha conveni col·lectiu de referència (servei domèstic). Aquesta disparitat és la que segons el meu parer avala que la reducció de jornada es vagi a realitzar a través d'una intervenció legal, ja que és la manera d'actuar sobre els territoris, sectors i activitats amb jornades més prolongades i, amb això, afavorir una certa convergència general en matèria de temps de treball.

Segons l'EPA, cada setmana es realitzen a Espanya 5,8 milions d'hores extra, de les quals el 43% no són retribuïdes

Al marge d'això, no podem de deixar de prendre en consideració que es continuen realitzant un nombre elevat d'hores extraordinàries: segons l'última EPA, de l'ordre de 5,8 milions d'hores extraordinàries a la setmana, uns 280 milions d'hores extraordinàries a l'any. La mitja per treballador és tan elevada que amb seguretat existeix un ampli nombre de treballadors que les estan realitzant per sobre del límit legal màxim admès de les 80 hores a l'any. Per afegiment, segons l'EPA, el 43% d'aquestes hores extres no són retribuïdes. La xifra es manté estabilitzada, sense canvis des de 2019, el que aconsella actuar també en aquest front.

Fora d'això, tan important com la reducció de la jornada de treball que es projecta en el quantitatiu, és la seva ordenació, en el sentit de com s'emprendrà, des del punt de vista de la gestió de l'horari de treball, la concreció dels temps de treball i descans. No es tracta d'efectuar una mera operació mecànica de treballar una mitja hora menys cada dia de dilluns a divendres, sinó d'aprofitar l'ocasió per dissenyar un model de distribució dels temps de treball més conforme amb les necessitats de flexibilitat empresarial, de corresponsabilitat familiar, d'efectiva desconnexió digital dels treballadors.

Tingui's en compte que la fixació de la jornada màxima legal a l'Estatut dels Treballadors ho és en els moments actuals de 40 hores setmanals de mitjana anual, presumint-se que la futura reforma que introdueixi la jornada de les 37,5 hores setmanals ho serà igualment "de mitjana en còmput anual". Això es concreta que, mitjançant conveni col·lectiu o, si no pot ser, per acord entre l'empresa i els representants dels treballadors, es podran establir fórmules de distribució irregular de la jornada al llarg de l'any.

En aquesta perspectiva, la intervenció de la negociació col·lectiva no només pot ser central, sinó que fins i tot resulta convenient que la reforma legal contingui una remissió expressa perquè els convenis col·lectius adaptin la seva regulació del temps de treball, per incorporar un model més satisfactori d'ordenació del temps de treball, que atengui el repartiment de responsabilitats entre el laboral i el familiar, prengui en consideració les noves formes d'organització del treball per encomanda d'objectius en la tasques a realitzar, així com atengui els efectes de la digitalització sobre l'ordenació del temps de treball. En sentit negatiu, no limitant-se a una reducció mecànica diària de la jornada de treball.