En la meva ja llarga experiència com a advocat mercantilista, assessor, testimoni i redactor de les més variades operacions de capital, hi ha una anècdota que mai no oblidaré: corria l'any 2002 i l'entrada de l'euro com a divisa comunitària era un èxit social i polític que enardia tota l'economia. En aquestes, vaig intervenir professionalment en favor d'una rellevant empresa espanyola que havia de ser adquirida per un fons multinacional en el qual la part del pagament en efectiu d'aquella operació es pagava en euros. Tot anava sobre rodes fins que el meu client es va terroritzar davant d'un possible fracàs de la nova divisa i la falta de previsió contractual si, en el supòsit d'incompliment de les garanties pactades, no es pogués aplicar la penalitat corresponent que en aquell contracte estava previst sota la divisa euro. Ràpidament, però no sense certa reticència dels compradors, vam introduir la previsió corresponent si al final la penalitat havia de calcular-se de nou en pessetes en el supòsit de produir-se els esdeveniments polítics i econòmics que teòricament haguessin esfondrat l'euro.

L'anècdota em va deixar una rica experiència: un contracte ha de preveure-ho tot, absolutament tot, encara que en el seu origen el pretesament previsible aparegui com del tot impossible.

I és aquí on entren uns principis jurídics bàsics en qualsevol negociació i en qualsevol contracte: d'una banda, el principi de legalitat i de seguretat jurídica (article 9.3 C.E.); i per un altre, la regla "Pacta sunt servanda" (els pactes tenen força de llei entre les parts i han de complir-se conforme a aquests, article 1.091 del nostre C.C.).

La història ens demostra que polítiques curtterministes, impensables quan es va gestar el contracte, poden arruïnar negocis ja consumats

Tota operació mercantil necessita un bon advocat per garantir l'èxit de la finalitat pretesa al contracte, i tot bon advocat ha de preveure els imponderables que l'atzar, les conjuntures polítiques o circumstàncies econòmiques, o fins i tot la mala fe, puguin fer fracassar la finalitat perseguida.

Tota negociació, i més quan l'operació és mercantil i és d'envergadura, comporta molt temps d'anàlisi i d'estudi, però la història desgraciadament ens demostra que actuacions polítiques d'utilitat curtterminista, impensables quan es va gestar el contracte, poden arruïnar negocis ja consumats.

Aquests dies estem veient tensions amb països germans que ens fan venir al cap l'expropiació (estatització, li van dir allà) d'una important companyia petroliera. Allò es va resoldre satisfactòriament gràcies a una clàusula incardinada en els estatuts de l'empresa i hàbilment utilitzada pels advocats dels accionistes perjudicats. I es va resoldre perquè es van presentar els susdits factors, principi universal de seguretat jurídica, principi universal del "pacta sunt servanda", i un excel·lent assessorament jurídic.

Podríem pensar, doncs, que circumstàncies econòmiques de projecció, multinacional, o interessos polítics diversos, poden arribar a impedir assolir la finalitat de la nostra inversió o de la nostra transacció, però (i aquí ho afirmo) l'estat de dret ens garanteix el contrari.

El principi de legalitat que fonamenta l'estat de dret ens situa en la llibertat de limitar la discrecionalitat del poder públic

L'estat de dret suposa l'expulsió del caòtic, de l'injust o insegur i garanteix el creixement i progrés de la societat. L'estat de dret ens allunya del caos i ens manté en l'ordre. El principi de legalitat que fonamenta l'esmentat estat de dret ens situa en la llibertat, sota l'empara de la Justícia, de limitar la discrecionalitat del poder públic reforçant així la certesa de la norma. Davant de situacions polítiques o econòmiques insospitades, el principi de responsabilitat dels poders públics garanteix l'adequada indemnització dels perjudicis que s'hagin pogut patir.

Aquest i no un altre és el motiu d'aquest article i l'explicació del títol escollit: tranquil·litzar les parts que intervinguin en qualsevol contracte mercantil. Qualsevol transacció que en les seves clàusules reculli com actuar davant d'imponderables, encara que siguin d'escassa possibilitat d'adveniment, podrà assolir la finalitat perseguida per les parts si els advocats que les han redactat han sabut especificar el com i el quan.

No oblidem que l'estat de dret, la seguretat jurídica, la irretroactivitat de les lleis, el principi de legalitat i la força de llei entre les parts en relació amb els pactes assolits obliga, en virtut de les lleis nacionals o dels tractats internacionals, tot Jutge i Tribunal, sigui quina sigui la seva seu i jurisdicció, a executar el convingut i a donar satisfacció als legítims interessos d'aquella part que, convenientment assessorada per un bon advocat, hagi sabut incorporar unes clares, concises i compressives clàusules contractuals.