Quan menys ens l'esperàvem, per sorpresa, les organitzacions sindicals i empresarials ens donen la molt bona notícia que han assolit un nou acord per a la negociació col·lectiva per als pròxims tres anys. És una sorpresa perquè han dut a terme un procés negociador amb la màxima discreció, fora dels focus mediàtics, que és la manera d'abordar sense tensions externes una matèria ja per si mateix conflictiva, per les posicions tan distants de partida entre els interlocutors socials. És una sorpresa també pel moment tan delicat en el que s'aconsegueix, on, d'un costat, s'enfrontaven a un escenari d'intensa incertesa per les altes taxes d'inflació i les poques certeses de la seva evolució en els pròxims anys; per això, amb un elevat nombre de convenis sense poder tancar-se corresponents a l'any anterior i, d'altra banda, perquè en el moment en què s'assoleix l'acord existia l'enorme risc que la seva firma tingués una lectura política a les vigílies d'unes eleccions locals i autonòmiques.

En vista de l'anterior, el primer a ressaltar és que es tracta d'un acord que, tenint com a finalitat gairebé exclusiva ordenar el desenvolupament de la negociació col·lectiva per al conjunt dels convenis, és un exercici exclusiu d'autonomia dels dos grans protagonistes (sindicats i patronals), al marge de qualsevol mena d'intervenció externa del Govern espanyol. És un exercici de responsabilitat dels interlocutors socials, que han exercit a través d'aquest instrument dels Acords bilateral per a la negociació col·lectiva, des de la implantació de l'euro per allà l'any 2002, amb una important continuïtat, malgrat els parèntesis que s'han produït en certes ocasions; parèntesis entre els quals es trobava l'últim, per no tenir Acord estatal de referència durant els dos últims anys (2021 i 2022). En definitiva, encara que ha ajudat molt al resultat el bon ambient que ha existit durant aquests últims anys de concertació tripartida, afavoridora d'importants reformes laborals i de Seguretat Social, aquest Acord de maig de 2023 es desenvolupa en una lògica diferent de negociació estrictament bilateral entre sindicats i patronals, al marge de la intervenció del Govern espanyol.

Sense lloc a dubte, l'escull principal en el tancament de l'acord es va situar en la matèria salarial. El resultat és arriscat per a ambdues parts i suposa igualment importants sacrificis per a ambdues, però la fórmula al final pot ser adequada per a la contenció de la pèrdua del poder adquisitiu dels salaris en vista de l'evolució previsible de la inflació, fins i tot amb una correcció anual cas que sigui superior al previst. Malgrat que els increments pactats es fixen en percentatges fixos per a cada any, després s'introdueixen matisos de possible adaptació a sectors, territoris i empreses, incloent-hi la conveniència d'establir mecanismes objectius de salari variable en funció de resultats i productivitat, així com de fórmules de salari flexible.

Però, sobretot, m'interessa destacar que es tracta d'un acord que va molt més enllà de ser un mer pacte de rendes salarials, destacar-ho especialment perquè és el que menys ha transcendit. Es tracta en tota regla d'un programa complet dels deures que assumeixen les organitzacions en afrontar el conjunt de desafiaments a què s'enfronta la negociació col·lectiva per fer front a les múltiples transformacions que s'estan experimentant a les empreses i als sectors productius. Es podria, fins i tot, dir que la llista de deures imposats als negociadors dels convenis en els diversos àmbits és tan àmplia, que probablement resulta molt difícil d'assumir en aquest període tan breu de tres anys, sense excloure que fets sobrevinguts inesperats obliguin a canviar el rumb de les prioritats.

Un primer bloc de tasques encomanades a la negociació col·lectiva és la d'atendre l'elevat nombre de trameses que li fa la llei a partir de l'última reforma laboral en matèria de modalitats de contractació, amb especial atenció a la importància que això té per als treballs fixos discontinus; però també per a altres formes de contractació diverses de les modificades amb la reforma, com són els treballs indefinits a temps parcial i el teletreball.

Un segon bloc de tasques s'identifica amb els reptes a què s'enfronten els treballadors i les empreses de resultes de les transformacions estructurals que estem vivint, especialment com a efecte dels profunds canvis en les formes d'ocupació derivats de la digitalització, així com els encara no prou diagnosticats efectes que provocarà la transició energètica. Així, els interlocutors socials parteixen d'una lectura positiva dels canvis tecnològics, amb una actitud afavoridora de l'impuls de la transformació digital en el marc de processos participatius, cridant l'atenció sobre la necessitat que els convenis afrontin la manera d'implementar el dret a la desconnexió digital, l'impacte de la intel·ligència artificial i la utilització d'algoritmes com a instrument de gestió de les relacions laborals, tot això prenent com a referència l'Acord europeu sobre digitalització. Igualment, criden l'atenció sobre l'important impacte de la transició ecològica, que provocarà els corresponents processos de transició en l'ocupació (des de la desaparició de certes professions a l'aparició de noves ocupacions), assumint la responsabilitat de la negociació col·lectiva en una gestió d'aquestes transicions, via polítiques de requalificació professional i de mobilitat sostenible.

Un tercer bloc se situa en assumptes de tradicional preocupació de sindicats i empresaris, però que no acaben d'encertar en la resposta que correspon adoptar per part de la negociació col·lectiva. Em refereixo a matèries tals com els procediments àgils i equilibrats afavoridors d'una flexibilitat interna amb seguretat per als treballadors, la universalització dels Plans de Pensions d'Ocupació, la prevenció de riscos laborals, l'increment de la durada de les incapacitats temporals per accidents i malalties no professionals, l'ocupació dels joves i la requalificació professional, l'atenció a les situacions de discapacitat, de violència sexual i de gènere, fins i tot de la diversitat LGTBI.

Es detecta igualment una especial sensibilitat per dur a terme actuacions de garantia efectiva de la igualtat entre homes i dones, amb una perspectiva transversal, de manera que es va al·ludint a la mateixa al llarg de tot el document a la pràctica totalitat de les matèries, amb vista a superar les encara importants bretxes de gènere.

Al marge del programa d'actuació en l'àmbit de la negociació col·lectiva, els interlocutors socials aprofiten l'ocasió per dirigir-se al Govern espanyol i, en general, als poders públics, perquè abordin en el marc de la concertació social concretes matèries, que es consideren importants per a la gestió del mercat de treball: obertura del diàleg social per a la reforma de la jubilació parcial i el contracte de relleu, com a veritable instrument de manteniment de l'ocupació i de rejoveniment de les plantilles en el conjunt dels sectors productius, tal com el mateix Govern espanyol s'ha compromès; introducció de garanties de revalorització dels preus de les contractacions públiques, per atendre el creixement dels salaris pactats als convenis; actuació sobre les Mútues de la Seguretat Social i del Sistema Públic de Salut per reduir la durada dels processos de recuperació de la salut dels treballadors en incapacitat temporal.

Finalment, no està de més treure a la llum que els negociadors han adoptat un significatiu silenci respecte de les qüestions que són conscients que els separen en aquests moments i que no poden trobar el punt d'acord. Per això, com és habitual en una bona negociació, la mateixa es basa tant sobre el que s'aconsegueix pactar com el que es deixa al marge, amb l'objectiu d'aconseguir el consens necessari. Entre aquests assumptes en els quals es pacta el desacord destacaria la decisió de no abordar els increments salarials dels convenis encara no firmats corresponents a l'any precedent de 2022, deixar al marge la discussió entorn de la possible reforma del règim de l'acomiadament, especialment pels que es refereix a la indemnització per la improcedència, així com l'implícit silenci relatiu als possibles índexs d'absentisme laboral.

En definitiva, es tracta d'un bon Acord per a la negociació col·lectiva, del qual es poden esperar bons fruits, tant per a la millora de l'activitat de l'empresa com per al manteniment de l'ocupació i l'assoliment d'una ocupació de qualitat.