Com cada final d'any, el desembre passat es van publicar les dades relatives a la inversió d'R+D+I a Espanya, basats en les xifres de l'INE. Les últimes disponibles, referents a 2022, haurien de començar a mostrar l'impacte dels Fons Next Generation en el famós canvi de model productiu. Una multitud d'articles han parlat sobre les dades. Sobre l'evident.

La inversió en R+D va créixer un destacable 12%, respecte a 2021. Tanmateix, la proporció respecte al PIB només va pujar 3 dècimes, gastant 2.077 milions d'euros més. Això està motivat pel repunt del PIB, que es va recuperar de la gran caiguda per la covid entre els països europeus. Una quantitat gens negligible, si no tenim en compte que la despesa executada el 2022 en Fons Next Generation, segons el govern espanyol, va ser de 23.300 milions d'euros. L'increment de despesa en innovació només va ser un 8,9% dels diners obtinguts de la UE. Per tant, ens trobem en un escenari atípic, amb uns resultats menys positius del que caldria esperar.

La despesa d'R+D el 2022 va ser d'un 1,44% del PIB, molt allunyat de l'objectiu del 2,12% per a 2027 que estableix l'Estratègia Espanyola de Ciència, Tecnologia i Innovació.

Però hi ha algunes qüestions de les quals no es parlen, rascant una mica les dades i creuant amb una altra informació que també s'ha publicat. Crec que val la pena remarcar en les dades de l'INE, coses que em criden l'atenció:

1. Les dades de les empreses de l'INE sempre inclouen les públiques i les privades. Aquestes van augmentar un 12% la seva inversió en R+D. Però no es diferencia quanta despesa va ser realitzada per les de capital privat.

2. El sector públic, que agrupa administracions i universitats, va incrementar la seva despesa en R+D un 18%. L'administració pública és, d'entre els diferents grups, la que més va incrementar la seva despesa en R+D respecte a l'any anterior, amb un 14,4%.

3. Gran part del finançament d'aquest increment de l'R+D prové de finançament públic, és a dir dels Fons Next Generation.

4. Els sectors amb més creixement en R+D el 2022 són Transport i emmagatzemament (68%), Hostaleria (57%), Fusta i suro (43%), Vehicles de motor (40%), Activitats sanitàries i de serveis socials (36%), i Indústries extractives (29%).

5. A més, es redueix el nombre d'empreses que innoven en els últims tres anys, la qual cosa no és una bona notícia. Sobretot, tenint en compte que els Fons es van començar a desplegar el 2020.

6. Les comunitats que més han crescut en inversió en R+D des de la crisi financera són les habituals País Basc, Catalunya i Madrid, i Múrcia, Balears i Comunitat Valenciana.

7. Tanmateix, la inversió en R+D per habitant el 2022 de les tres primeres està molt per a sobre de la mitjana nacional (402,2€), mentre que Múrcia, les Balears i Comunitat Valenciana són bastant darrere: 249,5€, 136,0€ i 284,8€, respectivament.

8. El sector que més inverteix en R+D+I és el farmacèutic. Mentrestant, el que menys ho fa és la construcció.

Segons les dades que ha publicat el govern espanyol respecte als cent perceptors més grans de Fons Next Generation, que ja han complert amb els requisits per al seu reembors, es veu que empreses i sector públic copen, ara per ara, els destinataris més grans. Els organismes públics han rebut el 85% dels fons. I només les empreses públiques van copar el 66% del total.

Doncs resulta que entre els perceptors públics més importants hi ha Adif (amb molta diferència respecte als següents en la llista), Ineco, Renfe, moltes de les Empreses Municipals de Transport, el Grup Tragsa, algunes Autoritats Portuàries i altres com Incibe o Red.es. Sobre aquestes últimes i el kit digital, també seria discutible si això és considerat innovació o no, per molt que la digitalització sempre es vengui com a tal.

Si bé, els projectes dels PERTE han de comptar obligatòriament amb pimes, el percentatge més gran l'estan adjudicant a grans multinacionals, moltes d'elles de fora

Entre les empreses privades, que són minoria entre els receptors, figuren, per ordre d'import rebut, Power Holdco (la fàbrica de bateries que Volkswagen instal·larà a València), Mercedes-Benz, Rail & Truck Strait Union, Medway, VTG Ferroviària, Continental Rail, Stellantis, Seat, Volkswagen Navarra i QEV Technologies (part del PERTE VEC per reindustrialitzar l'antiga fàbrica de Nissan a Barcelona). Totes elles referides a mobilitat sostenible, transports i vehicles. Al llistat dels perceptors més grans se'n troben altres com Renault, Balearia o Irizar. Si bé, els projectes dels PERTE han de comptar obligatòriament amb pimes, el percentatge més gran l'estan adjudicant a grans multinacionals, moltes d'elles foranes.

Per tant, existeix una correlació clara entre els sectors que més augmenten la seva inversió en R+D+i i els PERTE, ja que moltes d'aquestes empreses privades han resultat adjudicatàries d'aquests. També entre les regions que més augmenten la seva contribució en activitats innovadores, encara que algunes siguin ja tradicionals, com Madrid, Catalunya i País Basc.

Entre els projectes d'innovació dels organismes públics es veuen mobilitat sostenible, zones de baixes emissions, compra de tecnologia sanitària o rehabilitació d'edificis. A més, molts dels projectes que s'estan recollint dins d'aquest paraigua s'estan limitant a comprar tecnologia, l'origen de la qual no és nacional. Quants projectes de baixes emissions estan licitant la instal·lació de sensors per controlar el tràfic de vehicles o instal·lant punts de recàrrega de vehicles elèctrics? O la construcció d'autopistes ferroviàries o obres en ports i aeroports? Tindrà això un impacte real en el teixit productiu? Les licitacions d'obra pública finançades amb aquests fons estan acumulant el percentatge de desemborsament més important.

Les licitacions d'obra pública finançades amb aquests fons estan acumulant el percentatge de desemborsament més important

Quina meravellosa oportunitat s'està perdent per impulsar d'una vegada la inexistent compra pública d'innovació a Espanya. Seria l'ocasió d'or per fomentar la innovació al sector que menys inverteix i pilotar nous materials o mètodes de construcció sostenibles. Ai, la sostenibilitat, aquesta variable crucial dels Fons Next Generation.

Encara que hi hagi aspectes positius, l'espectacular efecte que haurien de tenir els Fons Next Generation en l'ecosistema empresarial no es veu el 2022. De fet, el Banc d'Espanya estima que només un 13% de les empreses espanyoles s'ha beneficiat d'aquests programes a 2023, amb licitacions i subvencions. Haurem d'observar l'evolució del nombre d'empreses que innoven en els propers anys, ja que una disminució, amb l'incomparable desemborsament de diners europeus que tenim, no és un bon senyal, sobretot si no capilaritzen a les pimes, parteix majoritària del nostre sector empresarial. Sens dubte, serà necessari modelitzar de forma més detallada per poder conèixer l'impacte a llarg termini. Si no, tornarem a tenir l'enèsim pla de pretès canvi de model productiu que es queda a mig camí.