Acabada pràcticament la campanya de resultats, els mercats es mouran a la recerca de dades sobre la contenció dels preus i la marxa de l'economia. I és que sempre hi ha un important desajust temporal –alguns analistes el situen en dos anys– entre les polítiques restrictives dels bancs centrals i el seu ple efecte en l'economia. Brusca caiguda del crèdit a partir de març d'aquest any que, a més, es va accelerar pels problemes de la banca nord-americana. També hi ha l'angoixa de la possible fallida del deute nord-americà si no s'arriba a un acord polític sobre el límit del deute. La secretària del Tresor, Janet Yellen, dibuixava davant del Congrés un panorama catastròfic si no s'arriba a un acord.

Però, de moment, el mercat fa poc cas d'aquesta incertesa i segueix a la seva. Dimecres passat es van publicar les esperades dades de l'IPC d'abril als Estats Units. Les xifres reals es van ajustar a les previsions de consens. Tant l'IPC general com el subjacent es van situar en el 0,4% intermensual, i les xifres interanuals en el 4,9% i el 5,5%, respectivament. "Encara que pensem que les dades intermensuals continuen sent massa elevades perquè la Reserva Federal celebri un triomf en la incòmoda i llarga batalla contra la inflació, algunes de les tendències i detalls de l'informe són encoratjadors", explica Sean Shepley, economista sènior d'Allianz Global Investors.

La dada inflacionista va passar sense pena ni glòria, mentre que els beneficis empresarials del primer trimestre els utilitzen els analistes com a argument per sostenir les alces que registren les borses europees de l'11% des que es va iniciar l'any. Així, dos terços de l'índex europeu Stoxx 600 han presentat els seus resultats del primer trimestre. Els ingressos es mantenen plans i superen per poc les expectatives, malgrat la sorpresa a l'alça del PIB, mentre que els beneficis nets augmenten un 7% respecte a l'any passat i superen les previsions en un 11%, ja que els marges augmenten 60 punts bàsics, fins al 9,4%. El creixement dels beneficis va estar liderat pel sector financer (+50%), el més gran d'Europa, i pel tecnològic (+30%). Aquests dos sectors també van superar les expectatives dels analistes. Els dos únics sectors decebedors van ser l'energètic i, sobretot, l'immobiliari. Itàlia (+39% davant l'any passat), Espanya (17%) i el Regne Unit (17%) van liderar el creixement dels beneficis, mentre que Suïssa (-16%) i Alemanya (-9%) es van quedar endarrerides.

Però el creixement dels resultats ha de passar aquesta vegada pel sedàs de la inflació. Si es descompta la pujada dels preus, o, dit d'una altra forma, la pèrdua de valor dels diners per la inflació, tindríem un panorama d'augments de beneficis pràcticament plans.

Amb una expectativa de borsa lateral per a la pròxima setmana, les principals cites econòmiques seran les següents:

Dilluns es publicaran les dades de producció industrial de la Unió Europea i l'índex Empire Manufacturing dels Estats Units, que el consens espera que descendeixi notablement.

Dimarts, les dades de la Xina captaran la nostra atenció. S'espera que la producció industrial i les vendes minoristes augmentin considerablement en termes interanuals, resultats que serien encoratjadors no només per a la Xina, sinó per a l'economia mundial en el seu conjunt. L'índex ZEW d'Alemanya, que es basa en gran manera en enquestes als participants en els mercats financers i es publicarà el mateix dia, rebrà probablement molta menys atenció. S'espera que l'índex segueixi els passos de l'índex ifo i tendeixi a l'alça. Dimarts també es publicaran les dades de les vendes minoristes i la producció industrial dels EUA, que semblen convergir i que el consens preveu que augmentin i s'estanqui, respectivament.

Dijous, l'atenció se centrarà als Estats Units, amb la publicació de les sol·licituds inicials de subsidis, l'enquesta de perspectives empresarials del Banc de la Fed de Filadelfia i les vendes d'habitatges existents.

Finalment, divendres es publicarà l'índex de preus al productor alemany (IPP). Podria donar un senyal important sobre les tendències de la inflació alemanya, especialment si les taxes interanuals continuen desaccelerant-se o si les taxes intermensuals s'endinsen en territori negatiu. A més, es publicarà l'índex GfK de confiança dels consumidors al Regne Unit. Veurem si es produeix un "efecte coronació" que impulsi l'índex a l'alça.

Queda la incògnita de la banca mitjana nord-americana que la setmana passada va donar un respir als inversors i al conjunt del sector al món. De moment, les esperades mesures del supervisor nord-americà (SEC) sobre la prohibició de posicions a la baixa no s'han produït. Potser només el rumor ha servit perquè aquests especuladors s'hagin frenat.