Primer avís: les borses xineses estaran tota la setmana tancades, celebrant el Nou Any del Conill. I la dada, encara que no ho sembli, té la seva importància perquè els analistes s'han posat a recomanar els mercats del gegant asiàtic, regió que superarà en rendibilitat a l'eurozona i als Estats Units durant aquest 2003. I a més de les bondats de l'accelerada obertura de la seva economia, posant fi a l'estricta política de Covid zero, hi ha tres arguments a favor d'aquestes inversions tan llunyanes: es preveu que l'economia xinesa creixi entorn del 5% aquest any; el banc central xinès no té problemes amb la inflació i per tant es descarten tensions en els tipus d'interès i, finalment, la sortida de fluxos de diners de tot el món que va acompanyar a la caiguda dels seus mercats, ha deixat els actius barats.

I tornant a les vores menys exòtiques dels mercats occidentals, aquests van aconseguir tancar la tercera setmana amb pujades malgrat unes lògiques recollides de beneficis que assenten el guanyat i permeten donar sortida i entrada als inversors. Però es detecta un fons molt positiu, d'optimisme. En la sessió de divendres passat els mercats van ser de menys a més i l'entrada de diners no distingeix gaire de sectors i fa una aposta global per la recuperació dels preus. Destaca la pujada del Nasdaq Compòsit del 2,66% en l'última sessió de la tanda que ja supera en rendibilitat el mateix S&P500 en aquest començament d'any. Les notícies d'acomiadaments proven bé als diners, confiats que suposarà més rendibilitat en els comptes: la crua realitat.

I parlant de comptes es van coneixent resultats empresarials als Estats Units, mentre que a Espanya es va estrenar Bankinter amb un augment del benefici del 28% respecte a l'any passat. Els beneficis, en general, estan sent positius tret de per a sectors molt concrets com la banca d'inversió que va veure reduïts els ingressos per la caiguda d'operacions. I amb una d'aquestes macrooperacions, almenys amb la seva expectativa, va tancar l'IBEX 35 pels rumors d'OPA sobre la firma de telecomunicacions Cellnex. Si com dèiem la setmana passada, el gran temor de l'inversor és perdre el carro dels guanys, els preus castigats el 2022 animen a fer operacions abans que aquests es desmarxin. És probable que continuïn els rumors sobre operacions corporatives que sempre alegren el mercat.

I l'agenda de la setmana ve carregada de dades macroeconòmiques europees sobre confiança del consumidor com l'IFO alemany que marcarà el seu tercer mes de recuperació amb els 90 punts esperats i altres de lligats a l'evolució de l'activitat econòmica com la primera publicació dels Índexs de Gestors de Compres (PMI) que oferirà l'indicador més ampli d'activitat de negoci de la zona euro en iniciar-se l'any, on s'esperen resultats més modestos.

Encara que la dada més ressenyable vindrà des dels Estats Units ja que es coneixerà el PIB del quart trimestre que, segons el consens dels analistes es mourà entorn del 2,6%. Una dada molt positiva que els més temorosos tornaran a aprofitar per realitzar guanys acumulats davant de la possibilitat que el futur immediat de l'1 de gener la Reserva Federal dedueixi que pot prémer a l'alça els tipus d'interès sense deteriorar molt una economia que ja s'enlaira. Sense avançar-nos a la setmana vinent, els inversors ja tenen posada la mirada en les reunions de la Fed de l'1 de gener i del 2 de gener en el BCE. Per això qualsevol resultat passarà pel sedàs del seu efecte en les decisions de política monetària.

Encara que la dada més decisiva haurà d'esperar fins divendres per ser conegut: el deflactor del consum americà, és a dir, la inflació que s'espera baixi el 5% per a la general i el 4,4% per a la subjacent. Si es compleix aquesta previsió dels analistes, el mercat reaccionarà probablement amb forta alça ja que, encara que allunyat de l'objectiu del 2%, són nivells raonables de preus que, per fi, han entrat a la cleda marcada per la Fed.

Com a segon i últim avís, atents als moviments als mercats de deute que poden pecar d'excessiu optimisme. Ho hem vist aquesta setmana quan el bo a 10 anys espanyol va arribar a situar-se per sota del 3%. Ràpidament va despuntar fins al 3,10% i aquest moviment d'anada i tornada també es va veure al bo americà a igual termini que va acabar en el 3,48%. Un bon indicador per prendre decisions unit al preu del petroli que per si sol explica si les economies van cap a davant o cap enrere.