L'Institut Nacional d'Estadística (INE) ha publicat recentment les últimes dades sobre natalitat a Espanya. Durant l'any 2023, es van comptabilitzar un total de 322.075 naixements, la qual cosa representa una disminució del 2 % respecte a l'any anterior. Aquestes xifres resulten preocupants, ja que marquen el punt més baix des de l'inici dels registres el 1941, evidenciant una caiguda de l'índex de gairebé el 25 % en comparació amb l'any 2014.

La procreació humana, més enllà del seu significat biològic, exerceix un paper fonamental en el creixement i l'estabilitat econòmica d'un país. El decreixement demogràfic és la variable clau que des de fa temps amenaça i posa en perill l'estat del benestar al nostre país. Però el declivi en la taxa de natalitat no és exclusiu d'Espanya, sinó que afecta diversos països com Itàlia, Japó, Corea del Sud, Xina, entre d'altres, suscitant inquietuds sobre el futur demogràfic. Sense cap dubte, aquesta crisi de natalitat acaba amenaçant no només el futur econòmic dels països, sinó també l'avenir mateix de la humanitat.

Al llarg dels anys, els patrons culturals i socials han vingut marcats per la idea que el camí cap a la felicitat implica casar-se, tenir fills, treballar àrduament i esperar la jubilació per gaudir del temps lliure amb la família i amics. Tanmateix, per a molts de joves i no tan joves, aquest esquema tradicional pot resultar insatisfactori fins al punt que les noves generacions, malgrat plantejar-se una vida amb una relació de parella estable, decideixin eliminar l'opció de ser pares del seu pla de futur.

És comprensible que si els joves lluiten per mantenir-se a si mateixos, els sigui difícil imaginar com podrien sostenir també als seus futurs fills

Segons una enquesta del Centre d'Investigació Pew realitzada als Estats Units el 2021, el 44% de les persones d'entre 18 i 49 anys que no tenen fills afirmaven que és "poc probable" o "gens probable" que els tinguin en el futur, la qual cosa representa un augment del 7% respecte a l'enquesta realitzada el 2018. Paral·lelament, el gener passat es van publicar els resultats de l'Enquesta de Generacions i Gènere del Regne Unit, confirmant que entre els millennials més grans sense fills, aproximadament un terç va afirmar que definitivament no tindran descendència, mentre que un altre 20% va indicar que és probable que tampoc no ho facin.

La resposta a aquest canvi es troba en una combinació de diversos factors que, en conjunt, ofereixen sòlides raons perquè les noves generacions optin per no tenir fills. La preocupació per la sobrepoblació del planeta, el constant augment del cost de la vida, la renúncia a la realització personal, l'increment en el preu de l'habitatge i les despeses econòmiques que comporten els fills són els principals elements que descoratgen els joves millennials a tenir descendència.

A més, persisteix el problema que les responsabilitats domèstiques i la cura dels nens recauen majoritàriament en les dones, la qual cosa continua sent un obstacle significatiu en l'avenç de les seves carreres professionals. Aquesta responsabilitat sol imposar sacrificis significatius en la majoria de les dones, que comencen a considerar que el balanç entre les demandes familiars i professionals no els resulta satisfactori. Per això, moltes opten per prioritzar la seva vida personal i èxit professional, buscant gaudir del seu temps sense les complicacions addicionals que comporta tenir fills.

La decisió de tenir fills és totalment personal i no totes les persones senten la necessitat o el desig de ser pares. Tanmateix, les generacions més joves, possiblement influïdes per un excés de protecció, tendeixen a submergir-se en un estat que prioritza en excés a l'individu, oblidant-se del que hi ha al seu voltant.

La premissa amb què es van idear els sistemes de pensions públics ja no és vàlida. Les noves generacions desafien per complet la seva continuïtat i estabilitat

No hi ha dubte que el futur dels nostres joves es presenta notablement diferent del dels nostres pares, malgrat comptar amb una educació més gran i oportunitats. Es qüestiona factors tan essencials com l'habitatge, el fet de mantenir un estalvi sostenible o garantir una qualitat de vida que permeti deixar de treballar amb un bon estat de salut. És comprensible, doncs, que si els joves lluiten per mantenir-se a si mateixos, els sigui difícil imaginar com podrien sostenir també els seus futurs fills. Com a resultat de tot això, opten per adoptar una perspectiva de vida diferent, molt més individual que familiar.

I com en totes les transicions, aquest canvi de preferències deixa a l'atzar el que pugui succeir quan la generació X i posteriors arribi al seu "moment daurat" de jubilació. Potser, com a fills dels baby-boomers i pares dels millennials, aquesta generació X, com el seu nom indica, continuarà en una cruïlla sense definir.

És evident que el creixement demogràfic sostingut és necessari i juga un paper crucial en la continuïtat del cicle econòmic mitjançant la successió generacional. La premissa amb què es van idear els sistemes de pensions públics ja no és vàlida. Les noves generacions desafien per complet la continuïtat i estabilitat econòmica del sistema, ja que el veritable problema no rau tant en la disminució de la natalitat, sinó en la seva absència. Serà necessari, doncs, un canvi de paradigma que qüestiona, de manera inevitable, la continuïtat de l'estat de benestar.