La Unió Europea combina una economia oberta amb un alt grau de competència al mercat, un sòlid marc jurídic (encara que bastant complex en els procediments de presa de decisions) i potents polítiques actives de lluita contra la pobresa i redistribució de la riquesa. Aquest model que també inclou la decidida defensa del medi ambient, li ha permès conjugar alts nivells d'integració econòmica i desenvolupament humà amb baixos nivells de desigualtat comparats amb altres blocs econòmics.

Europa ha construït un Mercat Únic de 440 milions de consumidors i 23 milions d'empreses, que representen al voltant del 17% del PIB mundial. Aquest gran èxit després de patir dues cruentes i tràgiques guerres al seu territori a l'anterior segle, mostra signes d'esgotament en les dues últimes dècades amb deficiències cada vegada més evidents. La menor productivitat explica el 70% del diferencial en PIB per habitant amb els Estats Units i limita la capacitat de competir en un món més globalitzat on hi ha nous actors amb cada vegada major poder econòmic i polític, que no assumeixen les regles (escrites i no escrites) de les institucions multilaterals.

Dos exemples representatius de la nova situació: La Xina genera el mateix volum de la riquesa mundial que la UE (el 17%) i és competidor directe en el 40 per cent de les exportacions europees. Només quatre de les cinquanta tecnològiques més grans són europees.

El gran èxit de la UE, després de patir dues tràgiques guerres al segle XX, mostra signes d'esgotament en les dues últimes dècades

En aquest context, s'ha publicat l'informe "El futur de la competitivitat europea", un ampli i profund estudi dirigit per Mario Draghi. A les més de 400 pàgines dels dos documents que el componen, es recull un diagnòstic de la situació, de les perspectives futures -ambdues molt preocupants-, i inclou una llarga relació de propostes per abordar en millors condicions el futur. Aquest informe reconeix una cosa coneguda però no assumida encara per la societat europea: el món ha canviat dràsticament; i recull una advertència molt severa sobre els greus riscos que planen sobre la Unió Europea (i, per tant, per als ciutadans dels seus països membres): si es manté l'actual camí (i la procrastinació per no canviar-lo) serà impossible mantenir l'actual nivell de riquesa, afectant també a la llibertat de les persones i al manteniment del seu model social, és a dir, a l'Estat del Benestar amb el seu potent nivell de protecció que el diferencia de la major part del planeta.

Durant molts anys s'ha pretès estendre el model europeu a la resta del món, ara sembla que es tracta de tenir la capacitat de mantenir-lo al nostre territori. De forma educada però ferma i sòlida, l'informe ens diu que anem malament i que es necessiten canvis estructurals per guanyar-nos un futur millor per a les següents generacions. Uns canvis que tenen cost, prioritats i fins i tot intercanvis (trade offs) entre avantatges i inconvenients, que s'han de conèixer i assumir.

El resum executiu de l'informe concreta tres àrees d'acció: i) eixugar el diferencial en innovació amb la Xina i els Estats Units, ii) un pla per combinar la descarbonització que ajudi el planeta i la competitivitat europea tenint en compte que l'actual preu de l'energia de les empreses europees és superior entre 2 i 5 vegades al dels Estats Units, i iii) incrementar la seguretat i reduir les dependències en un món amb més riscos geopolítics incloent la defensa del teu territori.

Durant molts anys s'ha pretès estendre el model europeu a la resta del món, ara es tracta de mantenir-lo al nostre territori

Estableix també tres barreres que restringeixen la possibilitat de millora. La primera és la falta de prioritats en la fixació d'objectius comuns en un mercat únic molt fragmentat (que provoca bastantes duplicitats), a més d'estar dominat per una excessiva regulació per al desenvolupament de projectes per les empreses (normes nacionals heterogènies, obligacions tributàries...) que a més té un escàs desenvolupament dels mercats de capital per al seu finançament, encara que es disposa de taxes d'estalvi superiors a les dels Estats Units.

La segona és malgastar, almenys parcialment, els recursos comuns en dispersar-se en un excés d'instruments nacionals i comunitaris (no diguem ja els regionals) sense aprofitar les economies d'escala. L'informe posa com a exemple la despesa en defensa, que sent tan elevada com la d'altres països grans, no aconsegueix localitzar en les empreses europees una part significativa dels recursos disponibles, inclosos els dirigits a R+D+i.

La tercera és una política industrial sense coordinació en els àmbits importants (fiscal, mercat de capitals, polítiques comercials i de competència, seguretat en la disponibilitat de materials...) que també es dispersa i difumina en competències nacionals i comunitàries (incloent la capacitat de vet dels països membres per a qualsevol modificació).

La UE pateix una política industrial sense coordinació en els àmbits importants, que es dispersa en competències nacionals i comunitàries

La millora de la productivitat, com és conegut i identificat per múltiples anàlisis, és clau per millorar la capacitat de generar riquesa, i a partir d'ella, disposar d'un espai fiscal més ampli, és a dir, disposar de més recursos públics per afrontar inversions en béns públics (aquells que pot utilitzar qualsevol sense pagament pel seu ús) com la innovació d'avantguarda o la capacitat de defensa i la gestió de les fronteres. L'informe assenyala la tecnologia com l'element més utilitzat ara en els processos de producció, en detriment dels costos laborals, i és en aquest aspecte on la Unió Europea no ha avançat prou. Aquest canvi afecta a la productivitat (relació entre producció i hores treballades), per la qual cosa és necessari modificar l'estratègia per realitzar més inversions en capital físic i humà (educació) que permeti generar innovació i tecnologia pròpia que es traslladin als processos de producció i comercialització dels béns i serveis.

L'anàlisi recollida a l'informe és molt detallada i profunda (part A i B) i la relació de propostes és molt llarga afectant a 10 sectors (energia, materials crítics, digitalització i tecnologies avançades, indústries intensives en energia, tecnologies netes, sector de l'automòbil, defensa, espai, sector farmacèutic i transport) per la qual cosa la seva anàlisi excedeix les possibilitats d'aquest article, si bé la proposta més coneguda és la necessitat d'invertir anualment 800.000 milions d'euros a l'any (5% del PIB). Molts diners per a inversió a convertir en projectes concrets (l'experiència amb el MRR no ajuda a ser optimista en aquest procés) i davant de l'absència d'un mercat de capitals adequat, obligarien a dependre d'un sector públic que en una part dels països membres supera amb escreix el saldo considerat com a dèficit excessiu (3% PIB). És necessari i possible canviar les acabades d'aprovar regles fiscals? O és necessari redireccionar part de la despesa corrent a inversió?

L'informe assenyala la tecnologia com l'element més utilitzat ara en els processos de producció, i la UE no ha avançat prou

Els necessaris avenços en productivitat necessiten també reformes en la governança de la Unió Europea per disminuir la seva complexitat, incrementant la coordinació de les polítiques i reduint l'actual càrrega regulatòria. L'informe, com ja he comentat, inclou una advertència important, sense aquests canvis per millorar la generació de riquesa serà difícil preservar el model d'inclusió social associat fins ara al projecte europeu.

L'informe finalitza amb una arenga per tenir en compte: "La nostra confiança en què aconseguirem avançar ha de ser forta. Mai en el passat l'escala dels nostres països no ha semblat tan petita i inadequada en relació amb la magnitud dels desafiaments. I fa molt temps que l'autopreservació no ha estat una preocupació tan comuna. Les raons per a una resposta unificada mai han estat tan convincents, i en la nostra unitat trobarem la força per reformar". Draghi ha afirmat en les seves declaracions: "La UE ha arribat a un punt en el qual, si no actua, haurà de comprometre el seu benestar, el medi ambient o la seva llibertat". I afegeixo: i també en la seva capacitat de generar riquesa.

Els canvis i reformes que proposa l'informe per als quals reclama la participació institucional i ciutadana més important són molt necessaris, però gens fàcils d'aconseguir en una societat un tant acomodada, en la que els conceptes d'esforç i responsabilitat han quedat enrere en l'escala de valors. Segons la meva opinió, el moment és clau per decidir el nostre futur abandonant un camí de decadència que ja ens afecta i ho farà encara més a les següents generacions. Per a això, tal com enuncia l'informe, cal canviar radicalment en molts aspectes, plantejaments i fins i tot d'actitud, utilitzant l'àmbit de la Unió Europea per adoptar i aplicar les decisions de manera que aprofitem les economies d'escala necessàries per ser eficaços. Parcel·lar l'espai de feina com es fa a Espanya, no sembla ser la fórmula més eficaç per millorar la qualitat de vida de la majoria de la societat.