L'Ingrés Mínim Vital, com les rendes d'inserció de les comunitats autònomes, serveix per protegir les famílies més vulnerables que, sense ingressos o amb ingressos molt baixos, estan en risc de pobresa severa, de no poder pagar el seu habitatge o els seus aliments. Però per a milers de famílies, almenys 85.000, s'està convertint en un Ingrés Mínim fatal. Fatal per a la seva economia domèstica i per a la seva salut mental, quan, com un bumerang, els arriba una carta demanant-los que tornin una part del cobrat, un bon grapat de milers d'euros perquè l'administració va fer malament els càlculs en concedir-los els ajuts.

És poc probable que, per molt que els hagi millorat després la vida a aquestes famílies o per molt que s'equivoqués l'administració en els càlculs en concedir-los la prestació, aquestes famílies hagin deixat de ser vulnerables quan els arriba la notificació. Són, en la seva immensa majoria, persones que han gastat aquest ajuy en menjar, lloguer, en els llibres dels seus fills, arreglar-se el queixal o un perruquer, i que no tenen estalvis.

Per això, perquè són diners per cobrir necessitats bàsiques, i perquè l'error és de l'administració i no de les famílies, la Seguretat Social hauria de condonar o suspendre aquests deutes generats pels cobraments indeguts, tal com apunta una sentència recent de Pamplona i com també va demanar el Defensor del Pueblo a l'agost.

El Defensor del Pueblo, que és una institució nomenada pel govern espanyol i ara encapçalada pel socialista Ángel Gabilondo, ministre d'educació entre 2009 i 2011 i excandidat del PSOE a les eleccions autonòmiques de la Comunitat de Madrid, no respon òbviament a interessos partidistes de l'oposició. Proposava el Defensor del Poble llavors "de limitar, a través d'una modificació legal, l'obligació de tornar l'Ingrés Mínim Vital a llars vulnerables quan quedi acreditada la bona fe dels beneficiaris o quan l'error sigui atribuïble a l'Administració". (I la major part de les vegades, si no totes, el cobrament indegut es deu a un error de l'administració)

El més greu és que fa temps que el Ministeri diu que treballa "en una resposta" al Defensor del Poble, però aquesta no arriba i continua escorrent el tema i carregant amb tot el pes de la gestió les famílies, que són les que si no poden pagar, han d'iniciar una reclamació administrativa, com si no tinguessin ja bastantes preocupacions en arribar a final de mes i amb el deute generat.

Per a què serveix el Defensor del Poble si emet una reclamació clara i fundada a un Ministeri i aquest tarda almenys dos mesos a respondre encara que el problema s'arrossega des de fa mesos? Són dos mesos, per cert, molt llargs per a aquestes famílies, que m'han comptat en diversos reportatges per a ON ECONOMIA com el deute els genera problemes per dormir i com haguessin preferit no rebre aquesta prestació que s'ha acabat convertint en un préstec sorpresa.

Per a què serveix el Defensor del Poble si emet una reclamació clara i fundada i el Ministeri triga almenys dos mesos a respondre?

Malgrat que afecta desenes de milers de persones de les més vulnerables d'Espanya, el problema dels cobraments indeguts no ha tingut una gran repercussió mediàtica i ni tan sols hi ha gaires entitats compromeses. Estan vivint les famílies amb certa solitud i molta angoixa el pas dels mesos en què, en molts casos, ja se'ls està descomptant de la mateixa prestació l'excés de cobrament d'anys anteriors, quan es dona, ja que a vegades l'administració també s'equivoca en la seva revisió.

Tan sols l'humil Moviment ATD Quart Món insisteix a denunciar aquest greuge per a les famílies, i fins i tot va presentar una reclamació col·lectiva al Comitè Europeu de Drets Socials denunciant les violacions a la Carta Social Europea que incorre l'Ingrés Mínim Vital, especialment respecte als cobraments indeguts.

Per si no n'hi hagués prou, aquesta mateixa plataforma va fer un taller on-line de gairebé tres hores per explicar com reclamar la devolució dels cobraments indeguts que té ja més de 3.000 visualitzacions a Youtube. Una vegada més, una humil plataforma altruista complint el paper que correspondria a l'Estat: el de l'acompanyament, també administratiu, a les famílies vulnerables.

Fa uns dies, la portaveu d'aquesta plataforma, Hontanares Arranz, va insistir amb el tema dels cobraments indeguts en un acte sobre pobresa organitzat per l'European Anti Poverty Network, amb la presència del ministre de Drets Socials Pablo Bustinduy. Es preguntava Arranz per què en aquests actes no es dona veu a les persones en situació de pobresa i per què el Govern i els mitjans no estan afrontant de cara la problemàtica dels cobraments indeguts i es va sorprendre que precisament persones "sensibles" al tema de la pobresa estan donant l'esquena a aquesta situació dramàtica. Les respostes dels ponents van ser vagues i ningú no es va atrevir a endinsar-se en aquest tema.

Però que es tracta d'un problema greu i injust no és una cosa que tan sols hagin percebut des de la plataforma i els afectats. Són alguns els funcionaris de la Seguretat Social amb qui he pogut parlar sobre els cobraments indeguts i l'Ingrés Mínim a les notícies i reportatges que hem publicat en ON ECONOMIA i em confirmen que l'elaboració i execució de la llei és un disbarat. Comprovar els ingressos a partir de la Declaració de la Renda (que mostra els ingressos de l'any anterior) i després revisar-los l'any següent no pot tenir cap altre final que reclamacions de milers d'euros a persones que no van precisament sobrades.

L'Ingrés Mínim Vital ha sigut gestionat per interins que en breu poden ser acomiadats i deixar l'administració amb menys recursos per tal que l'ajut sigui eficaç

Però és que, a més, se li sumeixi al problema un conflicte laboral: l'Ingrés Mínim Vital ha estat gestionat majorment per interins des del seu naixement en plena pandèmia i aquests interins han denunciat recentment que han estat acomiadats, va publicar recentment La Razón, amb la qual cosa cal  veure qui es fa càrrec d'aquesta situació davant de les mancances d'un cos funcionarial espremut per tots els canvis recents en pensions i prestacions i que fa temps que demana més recursos.

La passada setmana, d'altra banda, Catalunya Ràdio va revelar que el malson en forma de carta de les devolucions per cobraments indeguts havia arribat també als beneficiaris de la Renda Garantida, el que seria l'Ingrés Mínim autonòmic encara que existeix des d'abans, i més concretament a 8.500 famílies als qui demanaven de mitjana 7.500 euros de devolució. La diferència significativa va ser la reacció del Govern, que de seguida va reconèixer aquesta realitat com un problema i va prometre treballar "amb celeritat" per "alleujar", això sí, no eliminar, la càrrega que suposa aquest deute. La nova consellera de Drets Socials, Mónica Martínez Bravo, va sol·licitar comparèixer en el Parlament per donar explicacions.

En espera que ofereixin una solució, hauria estat desitjable que el Ministeri s'hagués pres igual de seriosament que el Govern la problemàtica, sobretot perquè sempre que pot treu pit de l'Ingrés Mínim Vital, no sense part de la raó que li dona haver ajudat a sortir de la pobresa a centenars de milers de persones, però obviant el sofriment que està generant a desenes de milers d'ells

Des que es va llançar en plena pandèmia, el llavors ministre de Seguretat Social José Luis Escrivá i la seva successora després Elma Saiz s'han dedicat més a presumir d'aquesta prestació que a donar explicacions pels seus greus problemes burocràtics o a solucionar-los. A més dels cobraments indeguts, han generat moltíssima confusió en milers d'usuaris pel laberint de paperassa i els errors administratius, tal com constaten els mateixos usuaris, treballadors socials i entitats de barris.

El setembre d'aquest any, l'Ingrés Mínim Vital acumulava ja 900.856 prestacions aprovades que abastaven a 2,6 milions de persones. L'octubre de 2023, data en la qual va comptabilitzar Airef per a la seva última opinió sobre això, eren 342.856 prestacions, amb revisions d'imports al 65% d'ells i exigència de devolució d'una part al 25%, 85.000. No sabem quantes devolucions han sol·licitat en el dia d'avui perquè el Govern no informa d'aquesta dada.

La lògica del ministeri quan se li pregunta pel cobrament indegut és clara: si han cobrat una prestació que no els corresponia, l'han de tornar. Però la lògica de la recent sentència de La Rioja, al seu torn inspirada en el cas Cakarevic del Tribunal Europeo de Derechos Humanos, que va resoldre el 2018 a favor d'una ciutadana croat que havia cobrat per error l'atur, és encara més contundent: "l'error en el reconeixement indegut de la prestació d'ingrés mínim vital és imputable únicament a l'entitat gestora, de manera que aquesta va evitar qualsevol conseqüència del seu propi error i tota la càrrega va recaure únicament en l'interessat."

"No sembla raonable que tota la càrrega de l'error recaigui únicament sobre l'afectat", afegeix la sentència que apunta també que la prestació "satisfà necessitats bàsiques de contundència". El ministeri hauria de fer seva aquesta lògica i no desviar sobre la justícia la responsabilitat d'alleujar el sofriment de desenes de milers de famílies.