La influència de la intel·ligència artificial (IA) en les eleccions nord-americanes ha generat un intens debat, tant als mitjans com entre experts i ciutadans. Aquest any, l’expectativa que la IA jugués un paper decisiu en el procés electoral ha aixecat molts dubtes i inquietuds, especialment pel que fa a l’impacte de les fake news i la manipulació de l’opinió pública.

Per què preocupa tant l’ús de la IA en les eleccions?

La resposta és clara: la tecnologia actual permet generar continguts falsos amb una rapidesa i precisió alarmants, superant en molts casos la nostra capacitat per verificar-ne la veracitat. Els sistemes d’IA generativa poden produir imatges, vídeos i textos que semblen reals, però que en realitat estan dissenyats per influir en la percepció pública. Encara més preocupant és que aquests continguts es poden personalitzar per fer-los més convincents, ajustant-se als interessos i preferències de cada individu.

El paper de la IA en aquestes eleccions no és tan significatiu com s’anticipava. Els hackers que volen influir-hi són els mateixos que en d'altres ocasions

En els mesos previs a les eleccions, el Pew Research Center va realitzar una enquesta que reflectia aquest temor. Segons els resultats, un 39% dels nord-americans creia que la IA s’utilitzaria per manipular el vot, mentre que només un 5% pensava que serviria per a finalitats positives. A més, un 57% dels votants, independentment de si eren demòcrates o republicans, van manifestar estar extremadament preocupats pel paper de la IA en els comicis.

Els riscos de la IA en les eleccions

Experts i analistes han assenyalat quatre riscos principals de l’ús de la IA en les eleccions:

  1. Desinformació: La IA generativa facilita la creació de notícies falses o informació esbiaixada que es pot personalitzar fàcilment per influir en votants específics. Això permet atacar grups determinats amb missatges dissenyats per manipular les seves creences, fent-los creure en fets que no són reals.
  2. Deepfakes: Els deepfakes —vídeos, àudios i imatges alterats mitjançant IA— han assolit un nivell de qualitat tan alt que resulta difícil distingir-los dels materials genuïns. Durant les campanyes, això es podria fer servir per crear declaracions o accions falses de candidats, afectant la percepció pública sobre el seu caràcter o ideologia.
  3. Distracció estratègica: La IA permet desviar l’atenció del públic cap a temes trivials o secundaris, ocultant qüestions polítiques de més rellevància. Manipulant els temes de debat, els candidats poden mantenir els votants ocupats en assumptes superficials, evitant la discussió de temes importants.
  4. Interferència estrangera: La ingerència de potències estrangeres, com Rússia o la Xina, en les eleccions nord-americanes no és una cosa nova, però amb l’ajuda de la IA, les seves tàctiques d’influència es potencien, multiplicant l’abast de campanyes de desinformació i augmentant la possibilitat d’intervenir en els resultats.

Què ha passat realment en aquestes eleccions?

Contra el que molts esperaven, el paper de la IA en aquestes eleccions no ha estat tan significatiu com s’anticipava. Sí que hi ha hagut episodis puntuals de desinformació, com memes exagerats com els haitians menjant gossos i gats, o els deepfakes al voltant de l’atemptat a Donald Trump. No obstant això, en termes d’interferència estrangera o manipulació massiva, la situació no ha canviat radicalment respecte d’eleccions anteriors. Els hackers que intenten influir en les eleccions continuen sent, en general, els mateixos que en cicles electorals anteriors.

Potser, al final, la tecnologia no pot substituir la connexió directa i emocional amb el votant que tenen els missatges simples i ben dissenyats

D’altra banda, el tipus de campanyes que han predominat en aquesta ocasió també han estat diferents. Lluny dels missatges personalitzats i dirigits a grups específics mitjançant tècniques avançades de “micro-clustering” —que en el passat van permetre als candidats canviar la intenció de vot d’electors clau en estats decisius—, en aquesta elecció s’ha recorregut a missatges més senzills, generalitzats i emocionalment potents. El sistema electoral nord-americà, complex i basat en un sistema de compromissaris de fa segles, contribueix a que els partits prioritzin missatges amplis que ressonin en el votant mitjà, en lloc d’enfocaments segmentats.

El retorn als missatges directes i emocionals

Aquesta elecció s’ha caracteritzat per missatges populistes i emocionalment carregats, fàcils d’entendre i de difondre. Donald Trump, amb el seu estil característic, ha llançat missatges provocadors i populistes, mentre que el bàndol demòcrata s’ha centrat en discursos que apel·len a les emocions i als punts febles del discurs republicà. Aquesta elecció d’estratègies pot portar a preguntar-se per què la IA generativa no s’ha utilitzat de manera més agressiva, especialment quan els republicans compten amb figures destacades de la tecnologia, com Elon Musk i Peter Thiel, que donen suport al partit.

Per què no s’ha utilitzat més IA? Reflexions sobre el vot i la tecnologia

És possible que la raó es trobi en dos factors importants que també tenen rellevància en la societat americana i en la nostra.

  1. El descontentament de la classe mitjana: Captar el vot de la classe mitjana, una classe que a les dècades dels 50, 60 i 70 gaudia de nivells alts de prosperitat, ha estat fonamental en aquesta elecció. Avui en dia, moltes persones senten que les seves perspectives econòmiques han empitjorat, que el país ha avançat però que elles no han estat part d’aquest progrés. La desigualtat només es pot suportar si hi ha expectatives clares de progrés per a la generació present o la futura. D’alguna manera, l’Amèrica actual no és capaç de generar aquesta expectativa. Per a molts nord-americans, el sentiment de frustració es pot canalitzar a través de missatges amplis i clars, que reflecteixin la seva situació i atribueixin les culpes a factors concrets. No es necessita IA generativa per crear un missatge que connecti amb aquest tipus de descontentament; n’hi ha prou amb repetir missatges que ressonin amb les seves preocupacions.
  2. La formació del consens col·lectiu: Estem descobrint els límits de la personalització a través de la IA en les campanyes electorals. Encara que els missatges personalitzats poden ser efectius per a segments específics, la creació d’un consens ampli sembla requerir eslògans simples, emocionalment atractius i directes, més que missatges complexos i detallats. La IA, en aquest sentit, té poc a aportar, ja que el consens col·lectiu sol construir-se al voltant d’idees ideològiques i emocionals, no a missatges extremadament elaborats o segmentats.

En aquesta elecció, la IA ha jugat un paper menys destacat del que s’esperava, sent reemplaçada en gran mesura per estratègies tradicionals que apel·len a l’emoció i al sentiment col·lectiu. La IA podria ser una eina poderosa en el futur, però sembla que la seva eficàcia en la creació de consensos i en la influència directa sobre el vot es troba limitada per factors humans i socials. Potser, al final, la tecnologia no pot substituir la connexió directa i la ressonància emocional que els missatges simples i els discursos ben dissenyats aconsegueixen en el cor dels votants.