La intel·ligència artificial (IA) ha estat objecte de debats que oscil·len entre l'entusiasme pel seu potencial revolucionari i la preocupació pels seus possibles impactes. Tanmateix, entre les narratives dominants sobre la intel·ligència artificial general (AGI, per les seves sigles en anglès) i la idea que algun dia podrà replicar la capacitat cognitiva humana, existeix una possibilitat més tangible i menys discutida: la progressiva independència de la IA dels éssers humans. Aquest concepte no es refereix a una tecnologia que reemplaci a l'humà en tots els aspectes, com s'espera d'una AGI (una cosa que, per la seva naturalesa, requeriria una revolució tecnològica que no sembla possible), sinó a una IA que evoluciona per substituir la necessitat de l'humà en el seu propi desenvolupament. Veiem aquesta idea en quatre fases, analitzant com la IA podria assolir l'autonomia total.

Fase 1: Resoldre els problemes que implica

Des del seu inici, la intel·ligència artificial va crear demandes específiques que els humans van abordar, com l'augment en la necessitat de capacitat computacional, emmagatzemament massiu de dades i, especialment, energia. Tanmateix, el fascinant és que la IA ajuda a mitigar aquests mateixos problemes. Per exemple, tecnologies d'aprenentatge automàtic optimitzen el consum energètic en centres de dades, gestionen xarxes elèctriques i desenvolupen algoritmes més eficients que requereixen menys recursos computacionals. En aquesta fase, la IA actua com una eina que no només compleix funcions, sinó que col·labora en la resolució dels obstacles que el seu propi desenvolupament imposa.

Fase 2: Disseny de solucions específiques

El següent pas lògic en aquesta evolució és la capacitat de la IA per dissenyar maquinari i programari adaptats a les seves pròpies necessitats. Si bé avui dia el disseny de xips i la fabricació de maquinari depenen d'enginyers altament especialitzats, ja existeixen sistemes d'intel·ligència artificial que optimitzen processos de disseny, com les eines de disseny assistit per IA (AI-driven xip design). Empreses com Google i NVIDIA experimenten amb algoritmes que creen xips més eficients i personalitzats per a tasques específiques, com el processament de llenguatge natural. La IA assolirà un punt en el qual dissenyi i optimitzi el seu propi maquinari sense intervenció humana, accelerant així la seva evolució tecnològica.

Fase 3: Autodisseny i autoacoblament

En aquesta fase, la IA deixa de dependre dels humans fins i tot per a la construcció física dels dispositius que necessita. Tecnologies avançades com la impressió 3D i la fabricació automatitzada s'integraran amb sistemes d'intel·ligència artificial que supervisaran i gestionaran tot el cicle de producció, des del disseny fins a l'acoblament. Aquest pas marcarà un canvi fonamental: la IA substitueix l'humà en relació amb el seu propi desenvolupament, ja no dependrà dels humans per adaptar-se a nous desafiaments, sinó que tindrà els mitjans per construir solucions físiques als seus problemes, des de nous tipus de xips fins a estructures de suport per a les seves infraestructures.

Fase 4: Entrenament autònom i evolució sense humans

Finalment, la IA assolirà la capacitat d'entrenar-se i evolucionar per complet sense intervenció humana. Aquest pas no implica necessàriament la creació d'una AGI, sinó un sistema avançat que perfeccioni les seves habilitats i millori contínuament. Actualment, els models d'aprenentatge automàtic requereixen grans quantitats de dades i supervisió per entrenar-se. Tanmateix, tecnologies emergents com l'aprenentatge per reforç, l'aprenentatge no supervisat i les simulacions autònomes indiquen que la IA podria arribar a un punt en el qual generi i processi les seves pròpies dades per continuar aprenent. Per exemple, una IA que entreni altres IA en simulacions, detectant errors i optimitzant resultats sense supervisió humana, seria el cim d'aquesta fase.

L'autonomia com a evolució, no revolució

Mentre moltes discussions sobre intel·ligència artificial se centren en la possibilitat d'una AGI capaç de pensar com els humans, aquest camí sembla cada vegada més improbable per les limitacions inherents a la nostra tecnologia i comprensió actual. En canvi, el desenvolupament cap a una IA autònoma no requereix salts revolucionaris, sinó una evolució progressiva basada en avenços que ja estem veient. Aquest procés permet que la IA substitueixi la necessitat dels humans en el seu propi desenvolupament, sense necessitat d'assolir una AGI. És a dir, la IA pot ser present i operar de manera independent a tots els sectors, beneficiant àmpliament els humans, però sense requerir la seva intervenció directa.

En lloc d'imaginar una intel·ligència artificial que substitueixi els humans en tots els aspectes, hem de visualitzar un ecosistema tecnològic en el qual la IA operi de forma independent, resolent problemes, dissenyant les seves eines i millorant les seves capacitats. Aquest camí, encara que menys espectacular des d'una perspectiva narrativa, té implicacions profundes i tangibles per a l'economia i la tecnologia. Ens enfrontem a un futur en el que la intel·ligència artificial, més que dependre de nosaltres, podria ser un aliat independent, transformant la nostra manera d'interactuar amb la tecnologia i redibuixant les fronteres del que és possible.

Les coses com són.