Aquesta setmana ha publicat el meu company de departament a la URJC, Fernando Pinto, un treball a Fedea que analitza l'evolució del mercat laboral a Espanya en el període 2019-2024 utilitzant les dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA). El període de comparació utilitzat es remunta a abans de l’arribada de la pandèmia de la Covid-19 per evitar les oscil·lacions provocades per la seva arribada i la posterior recuperació, componint una imatge més estructural del que ha succeït en els darrers cinc anys.

La conclusió més evident és la intensa i, he de reconèixer, poc esperada creació d'ocupació en aquest període a Espanya. El nombre de persones ocupades ha augmentat en 1,9 milions, la qual cosa significa gairebé un 10 per cent més sobre la posició inicial. La distribució territorial d’aquest fort increment està molt concentrada en quatre territoris: Catalunya, Andalusia, Madrid i la Comunitat Valenciana han absorbit el 70 per cent del nou treball.


El creixement de l'ocupació ha estat sustentat per la immigració. Tres de cada quatre noves persones ocupades en el període analitzat (1.351 de 1.891 milers) no van néixer a Espanya (estrangers i doble nacionalitat), la qual cosa reflecteix l'alta capacitat d'absorció del mercat laboral espanyol, però també planteja interrogants sobre la qualitat de l’ocupació creada, l’augment de necessitats i la sostenibilitat del sistema de benestar. La seva distribució també es localitza fonamentalment a la Comunitat Valenciana, Catalunya, Madrid i Andalusia (i molt probablement en pocs nuclis de població). Amb aquest impuls, la presència de persones no nascudes a Espanya ha augmentat 4,8 punts de mitjana a nivell estatal, fins a arribar al 20,7% en el quart trimestre del 2024 del total de persones ocupades. Com s’aprecia en el gràfic, la proporció és superior a la mitjana a Canàries, Balears, Catalunya, Madrid i la Comunitat Valenciana.


La creació d'ocupació ha estat heterogènia per sectors d'activitat, encara que s’observa un canvi cap a activitats de major qualificació. Un 31,8% dels nous ocupats s'han concentrat en els sectors d'Administració Pública, educació i activitats sanitàries (el 30 per cent d’aquests, en el sector privat), un 22,1% en el sector de transport i emmagatzematge, informació i comunicacions i un 17,9% en el sector d'intermediació financera, activitats immobiliàries, serveis professionals, científics i administratius. Els sectors més tradicionals com el comerç i l’hostaleria han acumulat un creixement menys intens (9,3% del total), així com la construcció (10,4% del total) i la indústria manufacturera (al voltant del 9%).

L'observació per tipus d'ocupació confirma aquesta tendència. El major percentatge dels nous ocupats es troba en el capítol de tècnics professionals, científics i intel·lectuals (34,5% del total), seguits de tècnics i professionals de suport (23% del total), mentre que els treballadors de serveis de restauració, personals, protecció i venedors de comerç queden més enrere (10,2% del total). La distribució diferenciant entre nascuts i no nascuts a Espanya és molt diferent. L’augment d’ocupats nascuts a Espanya s’ha concentrat en feines d’alta qualificació, mentre que els treballadors estrangers han assumit majoritàriament ocupacions de menor qualificació, molt possiblement compensant el menor interès per aquest tipus d’ocupacions per part dels nascuts a Espanya i l’abandonament progressiu de l’activitat de la generació del baby boom en arribar a l’edat de jubilació.

Un 31,8% dels nous ocupats s'han concentrat en els sectors d'Administració Pública, educació i activitats sanitàries

La major part de l’augment de l’ocupació té educació superior (75,7% del total). Entre els nascuts a Espanya hi ha hagut una elevada substitució d’ocupats a favor dels que tenen educació superior, fins al punt de duplicar el saldo net d’ocupació creada (1 milió vs. 539.000). El nivell educatiu dels nous ocupats no nascuts a Espanya és inferior i el percentatge més gran té primera etapa d’educació secundària (36,9% del total), seguits dels qui tenen segona etapa d’educació secundària (17%). Els qui tenen educació superior en aquest col·lectiu representen un percentatge inferior (9,5% del total). Després d’aquesta millora, gairebé la meitat de les persones ocupades en l’últim trimestre de 2024 tenien educació superior.

No tot són bones notícies, l'evolució de l'ocupació ha reflectit un marcat envelliment de la població treballadora. La distribució de les persones ocupades el 2024 mostra un desplaçament important cap a una edat més avançada en comparació amb el 2019. Gairebé tres quartes parts del saldo d'ocupats en el període 2019-2024 tenen més de 45 anys, mentre que el segment de 30 a 44 anys ha reduït la seva presència al mercat laboral en gairebé mig milió de persones. La disminució dels nascuts a Espanya en aquest tram d’edat arriba fins a gairebé 700.000 persones en només cinc anys. Aquest fenomen suposa un repte per a la sostenibilitat del creixement i evidencia la necessitat de polítiques que afavoreixin la incorporació de joves i la retenció de talent en sectors estratègics.

Un altre element novedós a destacar és que tot l'augment de la població activa (1,3 milions de persones; +5,6%) s'explica íntegrament per persones no nascudes a Espanya. El nombre d’actius nascuts a Espanya ha disminuït en 98.800 persones, mentre que l’arribada de treballadors estrangers ha més que compensat aquesta caiguda. Aquest creixement de la població activa ha permès mantenir l’oferta laboral, tot i que el seu impacte sobre la productivitat i el creixement potencial de l’economia segueix sent incert.

L'evolució de l'economia espanyola ha estat intensiva en treball i molt menys en productivitat

La diferència entre la intensa creació d’ocupació i l’augment de la població activa ha determinat una reducció de la taxa d’atur en 3,2 punts percentuals. Un assoliment significatiu, encara que no exempt de desafiaments, perquè la taxa d’atur segueix sent molt superior a la mitjana dels països de la Zona euro. La caiguda de l’atur es concentra en els nascuts a Espanya (-638.800). L’augment lleuger entre els treballadors no nascuts al país (+42.500) reflecteix la seva major capacitat de recerca i accés a l’ocupació. La clau ara és avaluar si aquesta millora s’ha produït en termes d’ocupació estable i ben remunerada, o si persisteixen dinàmiques de precarietat laboral.

Cal valorar molt positivament la intensa creació d’ocupació en un període tan complicat marcat per una pandèmia i la crisi inflacionària provocada per la invasió d'Ucraïna per Rússia. Aquesta evolució ha estat acompanyada d’un augment molt fort de la població, de manera que l’evolució de la renda per habitant ha estat molt reduïda, amb prou feines supera el 2 per cent en termes reals. És a dir, l’evolució de l’economia espanyola ha estat intensiva en treball i molt menys en productivitat.

Es pot afirmar que l’economia espanyola manté importants desafiaments estructurals que condicionaran la sostenibilitat i qualitat de l’ocupació i la competitivitat de les empreses a mitjà i llarg termini: la taxa d’atur encara elevada, la precarietat en l’ocupació molt associada a la qualitat del teixit productiu i a l’excessiva i inestable regulació, la desigual distribució territorial de l’activitat econòmica i el diferencial de productivitat amb la mitjana dels països de la Zona euro. Tot això amb una variable de gran importància sobrevolant: l’envelliment accelerat de la població. Els reptes continuen sent molt importants i la necessitat de consens per abordar-los amb una mínima garantia d’èxit apareix com una eina tant imprescindible com llunyana.