El dimecres 4 de setembre, la Comissió Europea va publicar les conclusions a les quals havia arribat el grup d'experts nomenat per la Comissió perquè reflexioni sobre el futur de l'agricultura europea.

Aquestes conclusions són interessants per tres raons: la primera, per la gènesi mateixa del grup i els seus membres; la segona, pel moment en què s'han fet públiques les seves conclusions i la tercera, òbviament, és pel seu contingut.

El grup de reflexió

Dimecres 13 de setembre del 2023, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va comparèixer davant del Parlament Europeu amb un important discurs sobre "L'estat de la Unió". Entre molts altres temes abordats, va reclamar "més diàleg i menys polarització" en el debat entre la protecció del medi ambient i el futur de l'agricultura a la Unió Europea, una àrea on la tensió política ha augmentat notablement en els darrers temps. Va insistir que "necessitem més diàleg i menys polarització". "Per això volem llançar un diàleg estratègic sobre el futur de l'agricultura a la UE. Estic convençuda que l'agricultura i la protecció del món natural poden anar plegats".

Tres mesos més tard, en la gran missa de final d'any sobre l'agricultura europea, organitzada per la Comissió Europea, concretament el 6 de desembre, la presidenta va afegir que la iniciativa començaria el gener del 2024. De fet, el dijous 25 d'aquest mateix mes es va fer a Brussel·les la primera reunió.

La Comissió ha estat valenta asseient entorn de la taula les primeres espases de les forces vives del sector

No es tracta, doncs, d'un grup d'experts, un grup més dels molts que existeixen en l'entorn de les institucions europees. És un grup d'experts molt institucional.

El seu caràcter excepcional es confirma quan mirem la seva composició. La Comissió ha estat valenta asseient entorn de la taula les primeres espases de les forces vives del sector, tots presidents o directors generals. Estem parlant (entre d'altres) del COPA-COGECA (el sindicalisme agrari majoritari) però també Via Campesina (els petits) i l'European landowners Organisation (els grans); de la indústria alimentària (FoodDrink Europe) i la distribució (Eurocommerce); els ecologistes (Bird Life Europe i GreenPeace) i els defensors del benestar animal (Eurogroup for Animals), els productors de fertilitzants i de llavors (incloent-hi els de les llavors genèticament modificades); els agricultors ecològics, les empreses de càtering juntament amb Slow Food; el Banc Europeu d'Inversions, els bancs cooperatius; els bancs d'Aliments i la Universitat de Wageningen.

El mèrit del president

Tota aquesta gent ha arribat a unes conclusions i recomanacions, aprovades per consens. Sens dubte, una part del mèrit es deu a la figura del president del grup i al seu equip.

El president ha estat el professor alemany Peter Strohschneider, un professor emèrit de la Universitat Ludwig-Maximilians de Múnic i expresident de la Fundació Alemanya d'Investigació DFG, Alemanya. Els seus focus d'investigació es troben en els camps de la cultura i literatura alemanya medieval i premoderna, així com en la política d'investigació acadèmica. Res que el predisposa, en principi, per ser on és.

Tanmateix, és veritat que ja va encapçalar un exercici similar sobre el futur de l'agricultura a Alemanya. Com a president de la "Comissió per al Futur de l'Agricultura" del govern federal d'Alemanya (Zukunftskommission Landwirtschaft, ZKL), va coordinar l'elaboració de l'informe titulat "The Future of Agriculture. A common agenda" publicat l'any 2021. Com era previsible, aquest informe va generar reaccions contradictòries, de vegades vehements, per part dels interlocutors socials i polítics.

El primer dels seus encerts va ser iniciar el diàleg amb un exercici, abans d'entrar en matèria: la recerca de tots els punts que tenien en comú els membres del grup. Això va permetre no només trencar el gel sinó crear una base comuna sobre la qual discutir. Si estem d'acord en tot això, veurem com podem avançar cap a això tots junts.