L'any 2025 ha començat amb moltes incerteses. A les amenaces de  guerres comercials i els desafiaments geopolítics del 2024 cal afegir ara la inestabilitat internacional que ha provocat l'anunci de la pujada d'aranzels de la nova Administració Trump. Aquesta mesura pot comportar un efecte dòmino que impacti en les indústries i economies del món, que veuen amenaçades les seves cadenes de valor. Es tracta d'una acció que no només augmenta la incertesa, sinó que debilita el comerç, la inversió i el creixement econòmic.

Les mesures proteccionistes, algunes improvisades i experimentals, pretenen protegir els interessos econòmics nacionals i donar suport a les classes més desafavorides. Però tindran un alt cost en subsidis, deute, impostos, aranzels i inflació, a més del retrocés que suposen des del punt de vista del canvi climàtic i de les polítiques de transició verda. Sense oblidar les tensions creixents entre els Estats Units i la Xina i la interrupció de cadenes de subministrament. El proteccionisme no proporcionarà una pòlissa d'assegurança per a la supervivència.

Els països més exposats als canvis en la política comercial nord-americana són probablement aquells que tenen grans superàvits comercials amb aquest país i les barreres aranzelàries més altes. En aquesta llarga llista hi serien la Xina, l'Índia, la Unió Europea, el Vietnam, el Canadà, el Japó, Mèxic i Corea del Sud. La trajectòria incerta del dòlar nord-americà i els canvis en la política macroeconòmica se sumen a les preocupacions sobre el comerç mundial.

La realitat és que vivim en un món complex, amb conflictes polítics, econòmics, socials i climàtics que tenen efectes reals en l'economia i impacten en els processos d'internacionalització. Les empreses inversores i exportadores senten la pressió. Les polítiques institucionals han d'elaborar i aplicar estratègies que responguin de manera significativa i creativa a les situacions que ocasionen desconfiança, profunda incertesa o violència.

Els aranzels de Trump podrien comportar un efecte dòmino que impacti en les indústries del món, que veuen amenaçades les seves cadenes de valor

En l'actual context de canvi constant, les empreses han de prendre consciència dels possibles avantatges i desavantatges del nou escenari al qual s'enfronten. En els últims anys, veiem un marcat augment de la concentració del comerç i una disminució general en la diversificació dels socis comercials, cosa que indica una concentració del comerç mundial. El comerç entre economies geopolíticament distants representa gairebé el 20% del comerç mundial de béns i proporciona almenys el 90% de les exportacions mundials. Com a subproducte, la concentració mitjana del comerç augmenta un 13% i el creixement econòmic se'n ressent. La política també està canviant. Els mercats més lliures estan donant pas a polítiques i proteccions industrials. Les preocupacions de seguretat nacional s'integren en els acords i influeixen en els lligams comercials internacionals.

En el procés d'internacionalització empresarial, a més de l'oportunitat, la seguretat i el marc jurídic, hi ha altres requisits que estan canviant les regles del joc. Parlem del coneixement transversal dels mercats i els seus atractius, la disponibilitat de mecanismes de suport, les diferents possibilitats d'acompanyament, especialment de finançament i recursos humans que seran necessaris, a més de la competència o la complexitat operativa. A això caldria afegir el factor cultural, la importància del qual és cada vegada més gran. Tots aquests factors poden frenar o accelerar el pla d'expansió internacional.

Una comprensió dels riscos és tan fonamental perquè empreses i governs prenguin decisions intel·ligents com ho és perquè els exportadors o inversors triïn les opcions o els projectes correctes. Les opcions per als governs són múltiples, des de polítiques proteccionistes fins al lliure comerç.

En un context de canvi constant, les empreses han de prendre consciència dels possibles avantatges i desavantatges del nou escenari

L'objectiu de qualsevol procés d'internacionalització en el context actual és elaborar una estratègia d'expansió internacional que ajudi a reduir riscos. És possible adaptar l'enfocament a les noves complexitats operacionals, comprendre les relacions polítiques entre països, les opcions per crear sinergies i aconseguir acords favorables.

La crisi sanitària dels últims anys, la guerra d'Ucraïna i a Gaza, i la tempesta de Trump han fet evident que les empreses han de dissenyar les seves cadenes de subministrament al voltant de la competitivitat del risc, en lloc de fer-ho en base al cost, amb cadenes de subministrament més curtes i àgils, i la creació de fluxos comercials que no depenguin de destinacions massa llunyanes.

La regionalització ha millorat la competitivitat econòmica i la prosperitat a Europa i Àsia. Podria fer el mateix pels Estats Units, si tan sols acceptés els seus veïns. En aquesta expansió internacional, no totes les regions han estat creades iguals. Tres importants centres de fabricació i cadena de subministrament han destacat per sobre de la resta: Europa, Àsia i, en menor mesura, Amèrica del Nord. Junts, produeixen el 90% dels béns del món. Els països es decanten cada cop més per socis comercials políticament alineats, una tendència denominada “friend-shoring”. De la mateixa manera, es consolida la proximitat geogràfica en el comerç internacional –“nearshoring” o “far-shoring”-. La progressiva regionalització i relocalització està propiciant encara més aquesta situació.

Més de dos terços del comerç d'Europa es manté dins de la UE i més de la meitat del comerç d'Àsia es manté dins del continent. Amèrica del Nord va a la cua: el 40% té lloc entre els EUA, el Canadà i Mèxic. Tot i així, supera la resta del món (on només el 15% del comerç és regional). La concentració regional ajuda a explicar la globalització i els perdedors: una integració regional més profunda va impulsar la competitivitat econòmica, va donar a moltes nacions europees i asiàtiques un avantatge sobre els EUA (i sobre Amèrica Llatina, Àfrica, el sud d'Àsia o el Pròxim Orient).

Per afrontar amb èxit els desafiaments actuals cal tenir estratègies basades en un ampli coneixement del mercat

Les exportacions són més competitives quan els països les realitzen junts, aprofitant les diferències en habilitats, mà d'obra, recursos i grups industrials per fabricar millors productes, més eficients i barats.  Això significa més demanda i permanència de treball al continent i, per tant, als EUA.

Sense dubte, estem davant d'una nova era del comerç mundial que està caracteritzada per l'augment del risc geopolític, les urgències del canvi climàtic i els avenços tecnològics. Aquestes forces estan reconfigurant el sistema de comerç mundial i l'organització de la cadena de subministrament, canviant l'enfocament dels guanys d'eficiència a la resiliència i adaptabilitat estratègiques.

Les empreses operen en aquests temps cada vegada més desafiadors. La incertesa geopolítica, la gran complexitat dels mercats i un entorn normatiu en constant canvi contribueixen a la proliferació de riscos comercials i regulatoris. Per afrontar amb èxit els desafiaments actuals cal tenir estratègies basades en un ampli coneixement del mercat i desenvolupar les habilitats i els coneixements que anticipin el canvi i la interrupció. Avui més que mai hem de ser àgils per reaccionar a temps a les condicions del mercat en constant canvi, perquè fins i tot en moments de crisi i inseguretat i guerres comercials o aranzelàries, sorgeixen oportunitats.