Dia rere dia el context geopolític està sotmès a transformacions cada vegada més sorprenents i disruptives que ens interpel·len a adaptar-nos urgentment com a país, com empresa, com administració pública i com individu. Algunes són preocupants riscos que cal afrontar, però altres poden ser grans oportunitats de les quals podem aprofitar-nos. Des de principi d'any s'ha trencat l'statu quo entre la Unió Europea i els Estats Units en diferents camps, entre els quals recentment ha estat l’anunci del país nord-americà de què abandonarà els seus compromisos amb els seus aliats europeus en matèria de defensa.

Davant la posició nord-americana, els països europeus han decidit fer un pas endavant anunciant diverses mesures, com la voluntat d’incrementar significativament els pressupostos públics destinats a la defensa. La cimera comunitària d’urgència de principi de març aprovà el pla de la presidenta de la Comissió, Ursula Von der Leyen, d’invertir  800.000 milions d’euros en rearmament. Per la seva part, els partits polítics que segurament conformaran la coalició del pròxim govern alemany han acordat unes inversions en defensa i infraestructures de més de 500.000 milions d’euros, i el Bundestag ha aprovat reformar la Constitució del país per permetre superar el límit d’endeutament i poder, així, afrontar la despesa militar més enllà de l’1% del PIB, donant llum verda a les inversions esmentades, que serviran per al rearmament i per reactivar l’economia.

En el cas d’Espanya, el govern ha anunciat el seu compromís d’elevar la despesa en defensa fins al 2% del PIB abans del 2029. L’Estat pot passar d’invertit en defensa 19.723 milions d’euros a gastar uns 36.000 milions d’euros en menys de quatre anys, de l’1,3% al 2% del PIB. Sense entrar en valoracions d’un sentit o l'altre, i des d’un punt de vista objectiu, es tracta d’un important volum d’inversions, ja siguin comunitàries o bé estatals, que indubtablement tindran un gran efecte d’arrossegament i multiplicador sobre el conjunt de la indústria en particular i sobre l’economia en general. Però, en quina posició està la indústria catalana per beneficiar-se d’aquestes inversions?

Espanya elevarà la despesa en defensa fins al 2% del PIB abans del 2029: passarà d'invertir-hi 19.723 milions a més de 36.000

Espanya és un fabricant relativament rellevant de material militar, amb 394 empreses que van registrar vendes en el sector, segons dades del 2021, encapçalades per firmes com Airbus Defence & Space, Airbus Military, Navantia, Indra Sistemas, GDELS-Santa Bárbara Sistemas, Airbus Helicopters España, Rheinmetall Expal Munitions i ITP Aero, i un grau de concentració de l’activitat elevat (80% en mans de les 5 companyies més importants, i més de la meitat en mans del grup Airbus, amb ingressos de 65.400 milions d’euros el 2023).  El sector a nivell estatal va registrar el 2024 un exercici molt positiu, amb augment de comandes, alta ocupació de la capacitat productiva, importants inversions i reorganització del teixit empresarial. Segons el Ministeri d’Indústria i Turisme, s’estima que l’impacte directe i indirecte de la indústria de defensa sobre l’economia espanyola és d’uns 9.513 milions d’euros, és a dir un 0,8% del PIB estatal, ocupant directament unes 25.300 persones i de manera indirecta i induïda uns 81.200 treballadors més, i destinant a la innovació gairebé un 11% de la seva facturació total. A més, Espanya és el novè exportador mundial, assolint una quota d’un 3% del comerç internacional d’armament. Madrid és la comunitat autònoma que concentra més ocupació del sector, encara que també hi ha presència en altres territoris, com País Basc, Andalusia i Castella-La Manxa.

Tradicionalment, el sector de la defensa ha tingut una reduïda presència directa dins de Catalunya, és a dir pel que fa a fabricació específica de material de defensa. Cap de les principals empreses espanyoles de l’activitat tenen seu social en territori català. No obstant això, es disposa d’algunes firmes fabricants de productes finalistes que treballen, principalment o en part, per al sector de la defensa, en camps com el material elèctric, l’electrònica, les telecomunicacions o les noves tecnologies en general. A aquestes cal afegir una significativa presència d’empreses, de branques com el metall, els equips, els plàstics o la química, que elaboren béns intermedis que poden tenir com a destinació, entre altres, usos i aplicacions indirectes en productes finals militars. Malgrat aquesta realitat, i ens agradi o no, la conjuntura rearmamentística actual i futura ofereix a Catalunya una oportunitat per aprofitar els efectes positius de les inversions que s’estan anunciant. D’entrada, d'acord amb el pes específic de la indústria, una primera estimació permet apuntar que del total de les inversions espanyoles en defensa, Catalunya hauria d’apostar per rebre uns 920 milions d’euros més cada any, fins a assolir un total d’uns 8.200 milions d’euros el 2029. Aquesta despesa afegida pot generar cada any prop de 1.200 milions d’euros addicionals de PIB, amb la creació d’uns 5.600 llocs de treball.

Les autoritats catalanes han de demanar al govern espanyol que la indústria de Catalunya sigui una destinació important de les inversions en defensa

Sense complexos, les autoritats catalanes han de demanar al govern espanyol que la indústria de Catalunya sigui una destinació important de les inversions que es despleguin, i, a més, han d’instrumentar mesures de dinamització de les activitats vinculades i han de mobilitzar el teixit productiu en base a la col·laboració publicoprivada. Entre les diverses mesures a impulsar, una primera és considerar la defensa com un dels sectors prioritaris en el pròxim Pacte Nacional per a la Indústria. Paral·lelament, s’ha de reforçar els mecanismes que facilitaran un major i millor accés a les licitacions públiques i privades estatals i europees que es posaran en marxa per mobilitzar les inversions anunciades. En aquest sentit, serà cabdal pensar en mesures que accelerin el dimensionament de les empreses catalanes i les vendes conjuntes, cosa que serà important per aconseguir contractes i que es pot aconseguir per diferents vies (fusions, adquisicions, acords de col·laboració, creació de grups i consorcis…).

La rellevància, l’experiència i la versatilitat productiva i tecnològica de la important indústria auxiliar de l’automoció arrelada a Catalunya permeten ser optimistes en l’aprofitament de les oportunitats que ofereix la conjuntura inversora, amb nombroses empreses especialitzades en múltiples activitats que són i seran subministradores de béns intermedis per a la indústria de defensa. Finalment, no es pot oblidar l’impuls de la innovació i del talent per garantir una presència destacada i de valor en aquest sector. Al respecte, cal tenir present el notable esperit emprenedor i el teixit de start-ups que caracteritzen Catalunya, així com la important xarxa d’universitats i de centres de recerca existents.