M'estalviaré la famosa cita que convidava els espanyols a no inventar. Si la comencem a desterrar com a ocurrència històrica, potser podem començar a pensar en tot el contrari. Espanya no destaca en les xifres de recerca global. Les millores en els nostres programes i inversions en R+D progressen massa lent, no acabem de creure en l'aposta per la ciència i la recerca?

Espanya el 2021, segons l'INE, va invertir l'1,43% del PIB en R+D, davant d'una mitjana de la UE del 2,2%, i molt lluny del 3,14% d'Alemanya, del 3,45% dels EUA, del 4,81% de Corea del Sud o el 5,4% d'Israel. Els països que aposten per la recerca són els que també lideren la innovació i la major part dels indicadors de competitivitat i qualitat de vida que ens interessen.

Com amb tantes coses en la nostra resilient societat, quan ens hi posem no ho fem malament. Molts investigadors espanyols aquí i, sobretot, fora, per falta de suports al seu propi país, aconsegueixen destacar i situar els seus treballs en llocs rellevants. En alguns camps com el de la medicina, la base des de la qual treballar és excel·lent per la fortalesa del sector públic hospitalari. Les nostres universitats, encara que competeixen amb dificultats amb les millors del món, no han abandonat del tot la defensa de posicions globals dignes, i el país és capaç d'atreure molt talent. Així que, encara que no sembli que ens esforcem massa, la probabilitat de remuntar continua existint. En termes futbolístics es podria dir que, malgrat haver perdut el temps, estem a uns punts de la salvació.

Algunes experiències singulars, com el programa Icrea del Dr. Andreu Mas-Colell, són bones pràctiques de referència no només nacional sinó global, i malgrat les retallades i les dificultats continuen donant excel·lents resultats.

La major part dels països que més admirem coincideixen amb els que aposten per la recerca, és a dir, pel talent, pel coneixement pur. És una qüestió de sensibilitat, també, però no només això, denota estratègia i que s'ha entès que la recerca aporta molts atributs positius a la societat i a l'economia.

Ja ningú no discuteix les virtuts de la innovació. Tampoc no és que anem sobrats, però el full de ruta, o almenys el convenciment de la rellevància d'innovar, ja formen part de les assimilacions internes de tot agent econòmic, com anar al gimnàs o cuidar el que mengem. Així que el primer argument per apostar per la recerca és que és el millor camí cap a la innovació. La transferència tecnològica a Espanya és una assignatura eternament pendent, en la qual progressem lentament. Com que el deep tech serà una de les següents tendències inversores, o ja ho és, probablement la demanda accelerarà la transferència i els exercicis voluntaris fets des del push (empenyent la transferència des de dins del sistema de recerca) i no del pull (arrossegant des de la demanda, des del mercat) veuran alleugerit el seu esforç i podran avançar. Però la necessitat, innegable, de promoure la transferència ens ha portat, a vegades, a només valorar la recerca enfocada a resultats empresarials.

La virtut de la recerca, de la recerca, la R, o l'R+D, però especialment la R, pura, rotunda, sense més ni més, no està generalment acceptada. L'argumentari a vegades és beneit: que sense incentiu econòmic la pertinència de la recerca és qüestionable. La recerca té capacitats pròpies per ser avaluada i bé gestionada, sense necessitat de referir-se únicament a la transferència generada. La recerca, pura, orientada a la qualitat, amb els mecanismes d'avaluació i publicació que els són propis, és una activitat per defensar i promocionar sense necessitat de només veure-la sota l'angle de la transferència tecnològica o la innovació derivada.

"La recerca no enfocada a la innovació permet treballar terrenys fonamentals que algun dia il·luminaran el nostre pas, encara que avui no surtin els números"

La recerca té grans avantatges econòmics en si mateixa. Les societats en les quals ens agrada projectar-nos, són economies investigadores. Clar, després venen la transferència i la innovació, però fixem-nos per un moment en les virtuts d'investigar, sense més ni més. El progrés de la ciència no és una causalitat enfocada a un primer producte viable, és un bé en si mateix. L'agregació de coneixement i resultats construeix fonaments d'avenços a tots els nivells en el futur. És un pilar bàsic del progrés de la civilització, l'aplicació del coneixement pot tardar, venir més endavant, però el coneixement per si mateix és el terreny fèrtil on progressem. La recerca és talent, i atreu talent. El talent crida a un altre talent, a treballar amb ells, a prop d'ells, casats amb ells. I una qualitat curiosa del talent, no només atreu iguals, també atreu complementaris.

Les societats que fan del talent el seu centre aviat aconsegueixen atreure i retenir tecnòlegs, investigadors, programadors, professionals d'alta qualificació, barrejats, sumant i multiplicant. I el talent és l'or del nostre segle. Al voltant dels investigadors es generen activitats econòmiques d'alt valor afegit, no per la beneïda transferència, només, sinó per la llista de proveïdors i serveis que treballen per a ells i les inversions que necessiten. La recerca consolida, reforça i projecta els espais on es produeix: hospitals, universitats, empreses, fundacions, centres tecnològics... La recerca atreu mecenatge, és a dir, capta inversió privada per a finalitats a llarg termini. Les causes atreuen diners, però encara més els científics brillants. La recerca mira al futur, a llarg termini. Amb freqüència la recerca no enfocada a la innovació permet treballar terrenys fonamentals que algun dia il·luminaran el nostre pas, encara que avui no surtin els números –és així, o ha estat així, amb malalties durant temps abandones com l'Alzheimer i altres demències, o l'exploració de l'espai i l'univers. Com la bona educació, que sense ella un pot fer-se ric, però marca la diferència entre la civilització i la barbàrie, la recerca és un senyal d'identitat d'una societat, o una economia. És invertir en el futur de la humanitat, a quin país volem viure? En un de mirada llarga o en un de mirada curta? Un país amb una bona estratègia i una assenyada visió del seu futur és un país que aposta per la ciència i la recerca, no demanant-li només resultats a curt termini, sinó deixant-li que sigui una aposta a llarg termini.