Després de sortir dels acords internacionals sobre el clima durant el seu primer mandat, Donald Trump ha anunciat en diverses ocasions que derogarà el Green New Deal que marca les directrius a seguir per reduir les emissions de carboni als Estats Units, que és el segon país que més emet del món.

El més ambiciós projecte econòmic associat a aquest Green Deal és la Inflation Reduction Act, un projecte de Joe Biden de 2022 envejat per Europa (que planeja sobre els informes Draghi i Letta) que injecta 500.000 milions d'euros entre subvencions i exempcions fiscals a les empreses per fomentar la transició energètica i l'eficiència.

De seguida, salten les alarmes sobre el que podria costar-li als Estats Units derogar aquesta llei en termes econòmics, ja que poc sembla importar-li a Trump en termes ambientals. El 60% d'aquestes inversions s'han de portar a càrrec durant el pròxim mandat.

Un estudi de la Universitat John Hopkins de Maryland ha previst que si això succeeix es podrien generar 80.000 milions de dòlars d'oportunitats fora dels Estats Units i que la potència podria perdre 50.000 milions de dòlars en ingressos perduts. Jo donaria per descartades aquestes dues possibilitats i ara explicaré per què.

Politico publicava aquest dijous que els demòcrates intenten convèncer Trump per no fer enrere aquesta iniciativa, ja que ha de generar 160.000 llocs de treball. I Reuters informava que empreses com TotalEnergies (una petroliera que com la gran majoria també inverteix en renovables) donen per fet que l'IRA seguirà endavant.

Energètiques espanyoles com Iberdrola o Repsol, però també empreses com la catalana de carregadors de cotxes elèctrics Wallbox, tenen part de les seves inversions al país incentivades per aquesta llei.

Sense conèixer jo Donald Trump ni ningú del seu equip ni ser amic dels pronòstics arriscats (almenys per escrit), veig molt poc probable que un home de negocis com Donald Trump, amb el seu gust pel proteccionisme que ha tornat a posar-se de moda, faci enrere aquesta norma. No només perquè la majoria d'inversions estan previstes en estats republicans, sinó sobretot perquè aquesta llei no va només sobre clima. Va, sobretot, sobre business. I el business és business.

Són això bones notícies per a les energies renovables i les inversions en bateries i altres transicions als Estats Units? Sens dubte. Són bones notícies per al canvi climàtic? En absolut.

Les petrolieres més importants del món, incloses les nord-americanes Exxon (que va ocultar durant dècades el canvi climàtic) o TotalEnergies, la saudita Aramco i també les europees, combinen en la seva estratègia les inversions milmilionàries en energies renovables amb crides a alentir l'eliminació dels combustibles fòssils, la "gradual" desaparició dels quals va ser acordada mundialment a la COP28 dels Emirats Àrabs Units l'any passat. Si el xeic d'un país que ha fet ingents fortunes gràcies als petrodòlars, el sultà Ahmed Jaber, pot ser el signant i impulsor d'aquest acord, Donald Trump pot mantenir inversions milmilionàries en renovables. Perquè business is business.

I, per cert, un bon amic de Trump com Elon Musk té 9 fàbriques de cotxes elèctrics Tesla als Estats Units i en projecta tres més, que es beneficien o beneficiaran d'exempcions de l'IRA, si bé el magnat ha assegurat que la retirada de l'IRA perjudicaria tant els seus competidors menors que acabaria beneficiant-li a llarg termini.

Ara bé, si la transició de l'electricitat cap a les energies renovables (deixant enrere el gas i el carbó) i l'electrificació de la demanda ja no hi ha qui les pari, el ritme a què es descarbonitzin sectors més complexos com la indústria o el transport pesat marcaran la capacitat dels països i del món d'emetre menys CO2. Dit d'una altra manera: es pot invertir moltíssim en renovables i continuar contaminant-ne més i més si el consum o l'exportació dels fòssils també creix. Segons una investigació del Grup Rodhium, els Estats Units van reduir el 2023 un 2% les seves emissions de carboni, però a un ritme molt inferior al necessari per complir els objectius de 2030.

I de la mateixa manera que és poc probable que Trump freni l'IRA, també és molt probable que no posi fre als combustibles fòssils i els faciliti una vida més llarga i expansiva. Amb el potencial que té els Estats Units per exportar Gas Natural Liquat i petroli, acompanyar la barra lliure de fòssils amb preus domèstics de la llum baixos i més cobertura de renovables en l'energia domèstica és una combinació guanyadora fins i tot per a un negacionista del canvi climàtic.

La Intel·ligència Artificial i els centres de dades requereixen a més un plus energètic que, si no va pautat amb les renovables, pot disparar les emissions tot cremant més gas o petroli.

Qualsevol escenari amb el petroli i el gas natural allargant la seva ombra perjudica a més competitivament respecta altres territoris a la Unió Europea i Espanya, amb poques reserves d'aquests bens naturals i que ha fet de les renovables la seva esperança d'autonomia energètica i competitivitat industrial. 

L'electrificació del sector domèstic i del transport públic sembla ja un camí sense retorn en la majoria d'economies avançades. Però el cotxe elèctric avança a empentes i rodolons a Europa (ho fa més ràpid als Estats Units, però amb un enorme parc encara de benzina), els vaixells i avions estan molt lluny de la seva descarbonització i la indústria no acaba de trobar el seu camí, mentre afina l'escalabilitat i els costos dels gasos renovables i retarda la implementació de l'hidrogen verd, el paper del qual està per definir en la transició.

Existeixen, així doncs, destinacions de sobra perquè els Estats Units continuïn produint i exportant petroli i gas natural si no existeix un regulador legal i malgrat els acords aconseguits per la COP28. A la COP29 que comença aquest dilluns encara assistirà l'administració Biden, representada per John Podesta, el màxim conseller de política climàtica. L'important serà veure quin paper juga l'executiu de Trump a la propera, la COP30, que tindrà lloc a Belem, Brasil, l'any que ve.

Però més enllà de les implicacions quantitatives en les emissions que pugui tenir per als Estats Units tombar o ignorar els seus compromisos climàtics, hi ha altres riscos. El primer, fins a quin punt vetllarà l'administració Trump en el compliment d'objectius climàtics o el respecte als drets humans de la cadena de valor de les indústries verdes. És a dir: quant CO2 s'emet per fabricar la tecnologia que ha d'ajudar a descarbonitzar? S'obtenen els minerals necessaris respectant els drets dels treballadors? Es garanteix el reciclatge dels materials? Si aquestes preguntes ja eren difícils de respondre amb Biden, ho seran encara més amb Trump.

El segon risc és l'efecte de contagi que pugui tenir cap a altres països que van firmar la COP28 (com la Xina, l'Índia o els països del Golf), que poden pensar que no descarbonitzaran si els Estats Units no ho fan, i també cap a inversors i consumidors.

Diuen els convençuts en la transició energètica des del punt de vista empresarial que seran els consumidors i inversors els que, deixant de comprar o invertir en combustibles fòssils, forçaran les empreses a completar-la. Però els inversors i consumidors no són un ens homogeni i compacte i si existeixen lideratges mundials negacionistes o amants del carbó i el petroli, continuarà havent-hi els qui posin els seus diners en aquest model de negoci.

Des que la lluita contra el canvi climàtic va sortir de l'acadèmia i l'activisme i la van abraçar els despatxos de les grans multinacionals del món per fer diners, aquest combat opera ja en gran part amb les lògiques del mercat. La part de la transició que ja garanteix retorn a les inversions i bons marges finals continuarà endavant. L'altra part, la que està en l'aire, necessita lideratges convençuts. I Trump pot ser una molt mala notícia per a aquesta transició encara per afinar, per a la reducció de l'ús dels combustibles i per als objectius climàtics mundials, per molt que mantingui els incentius a una part important de la transició.

Pot ser que la ira de Trump no tombi l'IRA de Biden, però continuï sent una amenaça per a un planeta que s'expressa amb fenòmens extrems i mortals com l'huracà Helene als Estats Units o la DANA a València.