Se n’havia parlat i molt, però no ha estat fins ara, fruit de l'acord programàtic per a un nou govern de coalició entre el PSOE i Sumar, que la jornada laboral màxima de les 40 hores actuals, establerta des de l’any 1983, es veurà reduïda de manera gradual i sense disminució salarial fins a les 38,5 hores el 2024 i les 37,5 hores el 2025.

I, com era previsible, el món empresarial s’hi ha manifestat massivament en contra, assegurant que aquesta decisió impactarà negativament en la productivitat i activitat de les empreses, especialment en les pimes i els autònoms, i per tant, en l'economia i l’ocupabilitat al país.

Però de la mateixa manera que avui descartem totalment l'apocalipsi laboral que cada vegada han vaticinat aquests mateixos sectors econòmics davant els augments del salari mínim interprofessional (SMI), aquesta reducció de la jornada laboral no s’ha de veure com el gran sisme de conseqüències fatals, sinó com una magnífica oportunitat per abordar el gran problema del país, la productivitat.

Com podem, empresaris i treballadors, afrontar convenientment aquest nou escenari sense que la productivitat es vegi impactada de manera negativa, ans al contrari?

És irrefutable que la productivitat i l’eficiència són les grans assignatures pendents de l’estat espanyol. Segons assenyalen des del Banc d'Espanya, un dels principals motius d’aquest baix rendiment ve donat per la naturalesa de la nostra configuració sectorial assentada en els sectors serveis i hostaleria. A més, en inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i), que té una repercussió directa en la productivitat de l’economia i en la qualitat de l’ocupació, Espanya avui tan sols hi destina l’1,43% del PIB, lluny del 3% marcat per la UE durant la cimera de Lisboa de l'any 2000, quan Europa es va conjurar per esdevenir l'economia més competitiva del món fomentada en el coneixement.

Està demostrat científicament que els països més productius són també aquells en què els seus treballadors treballen menys de 8 hores al dia

Si analitzem la globalitat dels estats membres de la UE observem valors dispars. Des de les 33,2 hores setmanals en el cas dels Països Baixos, fins a jornades que superen les 40 hores com és el cas de Sèrbia, Grècia o Polònia. Està demostrat científicament que els països més productius són també aquells en què els seus treballadors treballen menys de 8 hores al dia. Alemanya, Dinamarca, Noruega, Països Baixos i Suècia són els països en què la jornada laboral és més reduïda i, tanmateix, són els països més innovadors del món, segons l'estudi comparatiu European Innovation Scoreboard (EIS) publicat per la Comissió Europea.

Que la jornada laboral ha de ser de 8 hores diàries és, fonamentalment, un mite. El primer que hem de posar en relleu és que aquesta xifra es va fixar fa dècades, quan pràcticament la majoria dels oficis i ocupacions requerien cert esforç físic. La realitat d’avui, però, és substancialment diferent. Si bé cada empresa té les seves pròpies particularitats, i no totes poden capitalitzar d’igual manera la irrupció i/o adaptació de la tecnologia, el cert és que som una gran majoria els treballadors que finalitzem el nostre dia a dia laboral sense pràcticament moure’ns de la cadira.

Dit això, no hauríem de mirar tant el nombre d’hores totals treballades, sinó de quina manera les treballem. Les hores, en realitat, no haurien de ser importants. L'únic que veritablement hauria d’importar són els resultats assolits. Aquesta és la clau de la productivitat personal i col·lectiva.

Alguns, i amb encert, diran que aquesta afirmació no és extrapolable a totes les indústries i/o posicions. Òbviament. Però hauríem d’evolucionar cap aquesta manera de fer i de pensar i propagar el treball per objectius en tots aquells àmbits i rols que operin fora del sistema de torns o de l’atenció directa a l’usuari.

Ens costa creure-ho, perquè la lògica ens diu que quan més treballem, més produïm. Però la realitat és tossuda. Si fem cas del darrer Informe Mundial de la Felicitat de l'ONU, els països amb jornades laborals més curtes i polítiques de conciliació més efectives lideren els rànquings de felicitat, benestar i productivitat.

Em remeto de nou a la pregunta anteriorment plantejada. Com podem, doncs, empresaris i treballadors, afrontar convenientment aquest nou escenari sense que la productivitat es vegi impactada de manera negativa?

És indispensable que aquesta reducció de la jornada vagi acompanyada de la implementació de noves estratègies de treball i d’una cooperació fluida i continuada entre empleats i empresaris. Un win-win empresa-treballador.

Un estudi recent del MIT assegura que, si s’alliberessin tres dies a la setmana de reunions, la productivitat de l'empresa augmentaria un 73%

Podríem començar per la reunionitis, que afecta tota mena d'entitats i organitzacions. Aquestes trobades esdevenen veritables lladres del temps, de la productivitat i de l'energia dels treballadors. I és que les excessives reunions, sovint també massa llargues, són la gran xacra de la majoria d’empreses. Un estudi recent del Massachusetts Institute of Technology (MIT) assegura que, si s’alliberessin tres dies a la setmana de reunions, la productivitat de l'empresa augmentaria un 73% i impactaria positivament en la salut mental de la plantilla, atès que s'estima que l'estrès podria disminuir un 57%. Altres treballs acadèmics també reforcen aquesta mateixa tesi. Entre ells, una investigació de la Harvard Business School conclou que dos de cada tres reunions dificulten que els empleats facin un treball productiu. La recepta és clara: planificar les reunions estrictament necessàries, definir objectius clars, involucrar només les persones que hi tindran un rol actiu, puntualitat, triar bé l’horari i, molt important, delimitar el temps i respectar-lo.

Abans he fet també referència en el “com” treballem en lloc del “quant”. La qualitat per damunt de la quantitat. I al respecte és essencial aprendre a optimitzar el temps, a administrar-lo eficientment, a prioritzar tasques i a canviar, si s’escau, metodologies o protocols establerts i no necessàriament funcionals. I aquí em remeto a l’excés de burocratització o al tradicional “tota la vida s’ha fet així”, que posen topalls a la innovació, la transformació i l’eficiència.

La reducció de la jornada de treball busca mantenir l’equilibri entre l’esfera laboral i la familiar, per tant, la competitivitat de les organitzacions. Perquè les empreses que aposten per la cultura de la felicitat aconsegueixen una millora del clima laboral, augmentant la motivació, satisfacció, identificació amb l'empresa i compromís dels treballadors amb el projecte.