Catalunya ha estat tradicionalment bressol de l’emprenedoria i així és reconegut a nivell internacional. A més, s’ha caracteritzat per la creació i l’existència d’un entramat empresarial, que ha liderat no només l’activitat econòmica sinó, també, altres àmbits al llarg de la nostra història (culturals, esportius, recreatius, socials, …). Disposem, així, d’empreses nascudes fa segles que continuen sent actives, en ocasions dins de les mateixes famílies fundadores. Un informe de Dun&Bradstreet de desembre del 2023 apunta que a Espanya s’identifiquen 318 empreses centenàries (0,03% del total), de les que 40 es van crear en el segle XIX i 80 estan a la indústria, sent Catalunya, amb 88, la comunitat autònoma que agrupa un major nombre.

Sense ser exhaustius es poden apuntar a tall il·lustratiu empreses com Codorníu (1551), Pastes Sanmartí (1700), J. Vilaseca (1714), Embutidos Solà (principi del segle XIX), Grupo Uriach (1838), Mina Pública d’Aigües de Terrassa (1842), Naturgy Energy Group (Sociedad Catalana para el Alumbrado por Gas-1843), Aigües de Barcelona (1867), Olives i Conserves Graus (1869), Familia Torres (1870), Vichy Catalan (1883) o Grupo Montplet (Alcoholes Montplet-1889).

Espanya és un dels països amb pitjor indicador pel que fa a facilitat per iniciar un negoci, i Catalunya està per sota de la mitjana de l'Estat

Certament, la posada en marxa de nous projectes empresarials no és fàcil, i menys encara en llocs com Espanya i Catalunya. Ens ho recorda el Banc Mundial en la seva publicació “Doing business”, en la que Espanya ocupa la posició 30 en el rànquing mundial de l’edició 2020 (darrera publicada), sent especialment negatiu el panorama en l’obertura d’un negoci (posició 97) -sobretot en procediments, quant a nombre i a temps-, en l’obtenció de crèdit (posició 80) i en el maneig de permisos de construcció (posició 79). Val a dir que les últimes dades de l’Estat desagregades per ciutats, relatives a l’edició 2015, no situen massa bé Barcelona (6ena en general d’un total de 19 ciutats, sent 9ena en obertura d’un negoci, 11ena en maneig de permisos de construcció i 16ena en registre de propietats).

Aquest panorama negatiu en les condicions de l’entorn per emprendre es corrobora a l’“Informe GEM España 2023/24”, del Global Entrepreneurship Monitor. Espanya és un dels 45 països analitzats amb un pitjor indicador pel que fa a facilitat per iniciar un negoci (posició 41), molt per sota de la mitjana de la Unió Europea, i Catalunya palesa en aquest sentit una dada inferior a la mitjana estatal. Tot i així, es continuen creant empreses de manera significativa. Des de principi d’any i fins al mes de juliol s’han generat a Catalunya un 8,7% més d’empreses que en el mateix període del 2023 (total de 14.581 firmes), per sobre del 5,4% del  conjunt d’Espanya (73.926 societats), segons dades de Dun&Bradstreet.

Però si resulta difícil crear empreses en general i, especialment, a Espanya i Catalunya, més complex encara és posar en marxa projectes en el cas dels joves. De fet, podem apuntar, sense equivocar-nos, que a grans trets el col·lectiu dels joves empresaris, pedrera de la nostra economia, pateix segurament amb més intensitat els problemes que poden afectar als empresaris en general, i de ben segur palesen una realitat particular i diferenciada que mereix ser atesa.

Un 70% els joves opinen que emprendre és una tasca dura i un 94% troben seriosos inconvenients per posar en marxa un projecte

D’entrada, cal anotar que, malgrat que això d’emprendre va associat en bona mesura als joves, les seves preferències davant la creació de projectes empresarials varia amb els temps, amb el pas de les generacions, modificant-se els seus valors front la feina i el lleure. En aquest sentit, la sensació és que tot i que es percep un gran interès dels joves per emprendre -existeix, doncs, esperit empresarial-, actualment s’observa un canvi pel que fa els seus valors, entre els que prima cada vegada més els de caràcter social/personal (conciliació familiar, relacions socials, lleure, …) per sobre dels estrictament econòmics. Aquest panorama s’enfosqueix més quan afronten l’aventura d’emprendre.

Segons dades del Global Entrepreneurship Monitor per a Espanya, un 70% dels joves opinen que emprendre és una tasca dura i un 94% troben seriosos inconvenients per posar en marxa un projecte. Això fa, per exemple, que l’Estat palesi una de les taxes d’emprenedoria juvenil més baixes d’Europa, i aquesta es va reduint amb el pas del temps. S’emprèn més tard que a altres països del nostre entorn, cosa que fa que s’envelleixi el perfil dels emprenedors i que baixi el percentatge d’emprenedors més joves.

Cal actuar en 4 àmbits per ajudar els joves empresaris: foment de l'emprenedoria, finançament, acompanyament i agilitat administrativa

Tot l’anterior és preocupant i ens ha de fer reflexionar seriosament. Cal anar a les causes i animar les nostres autoritats a prendre les mesures oportunes, posant el focus en una política específicament adreçada a la pedrera, als joves emprenedors i als joves empresaris. Quatre són els àmbits sobre els que actuar: fomentar l’emprenedoria i la imatge social de l’empresari; facilitar l’accés al finançament; acompanyar els projectes/empresaris i donar suport institucional, i fer uns tràmits i procediments administratius més àgils.

Pel que fa el foment de l’emprenedoria i la imatge social de l’empresari, és fonamental, d’una banda, l’educació a tots els nivells (escoles, instituts, universitats, …), a través de programes i eines específics, i, de l’altra, revaloritzar socialment el paper i la figura de l’emprenedor, l’empresari i l’autònom via, per exemple, mitjans de comunicació. Respecte de l’accés al finançament, cal tenir present que els joves manquen d’estalvis suficients per emprendre projectes i que la banca es mostra reticent davant del risc que suposa l’aventura empresarial d’un jove i les seves dificultats per que ofereixi garanties financeres. Per fer-hi front és necessari que es dissenyin línies específiques de finançament i de garantia públics destinades als joves empresaris per part d’organismes com l’Institut Català de Finances (ICF) o Avalis, i, paral·lelament, s’han de desenvolupar polítiques que estimulin la inversió de qualsevol persona en projectes de joves amb alguns tipus d’avantatges, com poden ser les de tipus fiscal.

Crear pedrera de joves empresaris és una tasca complexa, que requereix una política específica, però és imprescindible per garantir el futur del país

En relació a l’acompanyament i el suport institucional, cal bascular entre mesures que orientin les primeres etapes de l’emprenedoria i impulsin xarxes i programes de mentoratge, per exemple amb empresaris ja experimentats que ajudin a superar el desconeixement, la inexperiència, la solitud, la manca de contactes, o les dificultats en la presa de decisions dels joves, i, alhora, mesures palanca via fiscalitat dirigides específicament a joves empresaris -fins i tot, en el cas de processos de successió empresarial. En aquesta línia, també cal tenir present la necessitat d’instrumentar accions encaminades a facilitar l’equilibri entre la vida personal i la vida laboral dels joves empresaris, o a fer front a possibles problemes de salut associats a la pròpia activitat professional (estrés, ansietat, …). Per últim, no es pot oblidar la creació d’un entorn apropiat quant a tràmits i procediments administratius, a través de la simplificació de la burocràcia, aspectes que, si sempre són obstacles, en el cas dels joves que volen desenvolupar projectes empresarials es converteixen en barreres que poden ser infranquejables i que desincentiven qualsevol aventura en aquest sentit.

Crear pedrera de joves en l’empresariat és una tasca complexa, que requereix una política específica dels governs que compti amb el suport d’entitats i associacions empresarials, però sempre és engrescadora i, sense cap mena de dubte, imprescindible per garantir el futur de l’economia de Catalunya.