Hi ha molta anàlisi i teoria filosòfica i econòmica sobre el comportament humà davant de la justícia, des de Rawls a Schotter, fins i tot Premis Nobel com North i Coase. Tant des de la manera com els incentius influeixen en el comportament humà, com des de la perspectiva institucional del paper que la justícia exerceix, des de l'àmbit econòmic, en un sistema de factors productius o en un territori. No pot dir-se que l'impacte i el paper de la justícia en l'economia sigui un tema ni menor ni oblidat.

Entendre la justícia ajuda a entendre i a debatre sobre la igualtat d'oportunitats, que és un dels pilars de qualsevol debat econòmic —a gust del consumidor en l'ordre de prioritat, però força amunt sempre—. I malgrat això, la inversió en justícia amb prou feines forma part del debat de la política econòmica, almenys a Espanya. Les explicacions institucionals solen donar bona cobertura a l'hora d'interpretar la realitat. Incentius i institucions.

La justícia és una de les grans institucions per a una societat democràtica, per garantir igualtat, llibertat i cohesió social, tots valors fonamentals per a una economia sana. Hi ha debats polítics sobre el model de govern de la justícia, i fins i tot, just en aquests moments, debats sobre condicions laborals, però es parla poc de l'impacte econòmic del funcionament de la justícia.

La justícia ha de ser eficaç i eficient per motius cívics, humans i socials, però també per motius econòmics. La justícia ha d'aportar predictibilitat, igualtat, no generar barreres en costos, seguretat als actors i marcs temporals curts. La lentitud probablement és, de tots els inconvenients de la justícia a Espanya, el més greu. Els costos d'anticipar una resolució lenta, i per tant costosa, de qualsevol futur conflicte generen interferències en els acords, en els contractes, en la seguretat, i condicionen els marcs de relació. Els costos temporals de la justícia configuren les decisions d'inversió —des de compravenda o inversió en actius o empreses a relacions comercials o lloguers d'habitatge.

Per resoldre la lentitud de la justícia segur que hi ha mesures de caràcter processal, de tècnica jurídica, mesures normatives -com legislem i com regulem-, i fins i tot mesures de naturalesa política, com recorrem o renovem afecta al ritme de la justícia... però també n'hi ha de caràcter purament econòmic, invertir en capacitat d'execució, en infraestructura, en dotacions de recursos materials i humans. Els pressupostos públics en Justícia rarament són els que més creixen o els que més inversió reben, ni en l'Estat ni en els Governs autonòmics (vegin els creixements en Pressupostos 2022, sense anar més lluny, un meritori 7,9% per a Justícia, però per sota del global i de les àrees estrella).

Certament el percentatge de creixement en un entorn de recursos escassos i infinites necessitats socials pot no ser un gran mesurador si al costat tenim Sanitat o Defensa – ho dic sense ironia, el moment ho reclama, per descomptat. Però també és cert que no recordo debat públic sobre inversions que impacten en l'economia on es parli de justícia. Tenim clar l'impacte de les infraestructures, de l'educació o de la sanitat en el teixit econòmic més enllà del seu impacte en la vida social, però no solem incloure la inversió en Justícia com un element més de les inversions de gran impacte econòmic.

L'economista del Banc d'Espanya, Juan S. Mora-Sanguinetti té uns quants articles, de recomanable lectura, sobre l'impacte de la justícia en l'economia on arriba a quantificar l'efecte perniciós d'infrainversions, o el virtuós de dotar-la en augment, i l'impacte d'una justícia més lenta i ineficient. Si els camps en els quals impacta són molts per què, llavors, no forma part del debat econòmic habitual? M'atreveixo a apuntar un motiu molt banal, però efectiu. Els jutges no fan política (alguns riuran). Bo, no fan política de la rellevant a efectes de l'opinió que trasllado en aquesta reflexió: no tenen qui els escrigui, qui reclami per ells davant del relator polític i el decisor públic. No hi ha vagues de jutges (ara n'hi ha de lletrats judicials), ni manifestacions com n'hi ha de mestres i metges. I encara que n'hi hagués, l'impacte diari en el ciutadà corrent queda més indirecte i la independència judicial, ser un poder separat de l'Estat, els allunya més que a metges, mestres o bombers, del debat polític. Afegiria a més que defensar la inversió en justícia per motius econòmics és una mica sacríleg. En la Justícia, com en la Salut, s'inverteix per principis, no per impacte econòmic.

Els economistes li veiem impacte econòmic important a tot, cert. Ja que convido que li donem alguna volta pública a què passaria si els judicis fossin ràpids, si les reclamacions de danys, les sentències sobre culpes i sancions econòmiques acabessin sempre amb el culpable pagant ràpidament, si les execucions fossin eficaces, el seu hi hagués celeritat en la resolució de conflictes mercantils, però també familiars, administratius... Si invertíssim més en digitalització, en recursos humans i materials, fins i tot en infraestructura, per descomptat també en pagar dignament als professionals, en atreure talent... Si els contractes fossin assegurances per ràpids; si els tramposos sabessin que paguen aviat, si la picardia es castigués, de veritat... pot semblar un vers de Sabina o de Serrat, però és més un entorn de més productivitat i per tant competitivitat.

En molts rànquings de competitivitat global Espanya sol punxar al terreny institucional, certament moltes vegades per problemes de naturalesa política, però la congestió en la justícia sol llastar-nos. Competitivitat i cohesió social van de la mà i seguretat i igualtat, llibertat econòmica autèntica es donen més en entorns on l'honest sap que compta amb un sistema judicial eficaç per protegir-lo. Socialment aquesta eficàcia pot implicar moltes coses i crec que la Justícia a Espanya funciona, però pateix de congestió i cal posar entre les prioritats d'una bona política econòmica que la justícia sigui més eficient.