Keeling i el deute ecològic dels països rics

Des que es va firmar el tractat sobre el canvi climàtic a Rio de Janeiro el 1992, la concentració de diòxid de carboni en l'atmosfera ha estat creixent des d'unes 360 ppm (parts per milió) fins a gairebé 420 ppm. Així està indicat en l'anomenada corba de Keeling. Això passa per la crema excessiva de carbó, petroli i gas. Continuarà enfilant-se fins a les 450 ppm el 2050 i no es veu cap motiu perquè la concentració no assoleixi les 500 ppm a finals de segle si les emissions humanes de CO₂ continuen sent, com passa ara, molt superiors al que la nova vegetació i els oceans puguin absorbir. A més, en augmentar les temperatures per aquest efecte d'hivernacle causat per l'excés de diòxid de carboni en l'atmosfera, és més probable que els boscos es cremin, agreujant la qüestió. Alhora, els oceans s'estan acidificant.

De COP en COP, cada any, es van discutint les mateixes qüestions sense resoldre res. A París, el 2015, l'acord va ser una promesa de reducció d'emissions, però aquestes continuen creixent una altra vegada, després d'haver de la pandèmia. Primer han d'assolir un límit i després començar a decréixer. Actualment, són uns 38.000 mil milions de tones de CO₂ a l'any, gairebé cinc tones per persona, amb moltes diferències entre rics i pobres. Han de baixar a la meitat ràpidament, per no sobrepassar la capacitat d'absorció dels oceans i la nova vegetació. Si això no passa, la concentració en l'atmosfera continuarà creixent.

A mesura que els pobres ho són menys, cremen més combustibles fòssils. Una esperança és que la població mundial deixi aviat de créixer, la qual cosa sembla probable. Una altra són els canvis tecnològics, però les primeres dècades la transició cap a energies solars directes (fotovoltaica i el vent) requereix molta despesa d'energia (per a la mineria i manufactura dels metalls). L'EROI és baix, és a dir, el rendiment energètic de les inversions en energia és baix. S'apel·la encara a més combustibles fòssils.

A causa de l'enorme desigualtat entre països i persones en el consum de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas) que són fotosíntesis del passat remot, s'ha discutit el deute ecològic que els rics tenen envers els pobres. En efecte, els que hem gaudit d'aquesta despesa més gran d'energia estem causant un desastre (pel canvi climàtic) que afectarà a tothom, però de manera especial els que no puguin refugiar-se amb sistemes de refrigeració als seus habitatges precaris i amb desplaçaments fora de les costes quan el nivell del mar pugi més en fondre's part dels gels dels pols que estan situats sobre terra ferma. Aquest deute ecològic assenyala la culpabilitat del Nord global. S'ha de veure com una petició des del Sud global perquè el Nord global compensi els danys i, especialment, deixi de produir un excés de gasos amb efecte d'hivernacle.

A Egipte una vegada més s'ha plantejat el tema (amb el terme en anglès de loss and damage, danys i perjudicis), però els Estats Units i la Unió Europea lamentablement es neguen a reconèixer aquest deute. Com resa l'acord de París del 2015, "no liability", no hi ha reconeixement dels passius socioambientals de part dels països rics. En cas contrari, els Estats Units i la Unió Europea no firmaven.

Hi ha nombrosos treballs acadèmics calculant aquest deute ecològic, el reconeixement del qual seria un element que ajudi a desencallar les negociacions cap a resultats pràctics de reducció d'emissions. Si el Nord global reconegués la seva culpabilitat (a propòsit, des de fa ja moltes dècades) i compensés danys, això facilitaria que els països que ara s'industrialitzen optin per altres vies.

No cal ser molt radical políticament per anar per aquest camí. La mateixa encíclica Laudato si', en un to moderat afirma en els seus paràgrafs 51 i 52: "La inequitat no afecta només individus, sinó països sencers, i obliga a pensar en una ètica de les relacions internacionals. Perquè hi ha un veritable 'deute ecològic', particularment entre el Nord i el Sud, relacionat amb desequilibris comercials amb conseqüències en l'àmbit ecològic, així com amb l'ús desproporcionat dels recursos naturals dut a terme històricament per alguns països. Les exportacions d'algunes matèries primeres per satisfer els mercats al Nord industrialitzat han produït danys locals... Especialment, cal computar l'ús de l'espai ambiental de tot el planeta per dipositar residus gasosos que s'han anat acumulant durant dos segles i han generat una situació que ara afecta tots els països del món. L'escalfament originat per l'enorme consum d'alguns països rics té repercussions en els llocs més pobres de la terra... Cal que els països desenvolupats contribueixin a resoldre aquest deute limitant de manera important el consum d'energia no renovable i aportant recursos als països més necessitats...".