La indústria dels semiconductors, liderada per Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), és el nucli de la tecnologia moderna. Des de smartphones fins a intel·ligència artificial, aquests components sostenen la nostra era digital. Tanmateix, l'interès dels Estats Units a traslladar la producció de xips avançats des de Taiwan al seu territori s'enfronta a desafiaments que alteraran l'equilibri estratègic global.

L'hegemonia tecnològica de Taiwan

TSMC, responsable del 90% dels xips avançats al món, va construir el seu imperi a Taiwan, on la integració entre els seus equips de recerca i desenvolupament (R+D) i fabricació va optimitzar cada procés fins al límit. La seva tecnologia més avançada, els xips de 2 nanòmetres (N2), és el cor del seu avantatge competitiu, però també una arma geopolítica clau. Taiwan és un bastió estratègic: qualsevol agressió militar de la Xina posaria en risc la producció global, un escenari impensable per a la resta del món.

Tanmateix, aquest panorama va despertar l'interès a traslladar part de la producció fora de Taiwan, principalment als Estats Units, per diversificar la cadena de subministrament i reduir riscos geopolítics. No obstant això, aquesta idea, encara que atractiva sobre el paper, està plena d'obstacles que fan que la seva implementació sigui molt més complicada del que sembla.

Les barreres legals i les estratègies de Taiwan

En primer lloc, les regulacions taiwaneses prohibeixen l'exportació de tecnologia avançada com els xips N2. La Llei de Seguretat Nacional de Taiwan restringeix la transferència de tecnologies clau, incloent els nodes de semiconductors més avançats. Aquesta política assegura que Taiwan mantingui la seva posició estratègica a la cadena de subministrament global.

TSMC iniciarà la producció en massa dels xips N2 exclusivament a Taiwan per a finals del 2025, assegurant-se de mantenir aquest avantatge al seu territori. Mentrestant, les fàbriques als Estats Units, com la Fab 21 a Arizona, començaran operacions el 2025, però únicament amb tecnologia de nodes més antics, com N4 i N5. Segons el pla actual, la implementació de la tecnologia N3 als Estats Units no es produirà fins al 2028, i els nodes N2, els més avançats, no estaran disponibles a Arizona abans del 2030.

La indústria dels semiconductors, liderada per Taiwan Semiconductor Manufacturing Company (TSMC), és el nucli de la tecnologia moderna

Aquesta dilació no és casual. Permet a Taiwan mantenir una distància tecnològica estratègica respecte a la resta del món. Si bé la Llei XIPS nord-americana fomenta la producció local de semiconductors amb subsidis i crèdits fiscals, la resistència de Taiwan i les limitacions logístiques van retardar els plans inicials.

Els desafiaments logístics i tecnològics

El trasllat de la producció de xips no és un simple procés de moure maquinària. La fabricació de semiconductors requereix eines d'alta precisió i un personal extremadament qualificat, ambdós recursos limitats a nivell global. A més, la fabricació avançada de xips, com els de 2 nanòmetres, depèn d'una integració estreta entre els equips de R+D i les plantes de producció, quelcom que TSMC ha perfeccionat a Taiwan durant dècades.

Intentar replicar aquest ecosistema en un altre país introdueix riscos significatius. Segons experts de la indústria, qualsevol interrupció en la coordinació entre disseny i producció pot generar defectes en els productes acabats, afectant tant la qualitat com la rendibilitat. Les eines especialitzades necessàries per fabricar aquests xips, com els equips de litografia ultraviolada extrema (EUV), també són escasses i complexes de traslladar.

La Llei CHIPS i els incentius nord-americans

Conscient d'aquestes dificultats, el govern dels Estats Units ha implementat l'Acta CHIPS, amb una inversió inicial de 52.000 milions de dòlars per fomentar la producció local de semiconductors. Tanmateix, els avenços han estat més lents del que s'esperava.

La fàbrica de TSMC a Arizona, que representa l'esforç més visible d'aquesta política, operarà en tres fases:

  1. Fase 1 (2025): Producció de nodes N4 i N5.
  2. Fase 2 (2028): Introducció de tecnologia N3.
  3. Fase 3 (2030): Implementació dels nodes N2.

Aquesta línia temporal reflecteix les dificultats inherents a traslladar tecnologies avançades fora de Taiwan. Encara que la Fab 21 eventualment podria fabricar xips d'última generació, aquests retards permeten a Taiwan mantenir el seu lideratge al mercat global de semiconductors i reforçar la seva posició estratègica.

El dilema estratègic per a Taiwan

Des del punt de vista de Taiwan, traslladar la seva tecnologia avançada a l'estranger suposa un risc estratègic. Avui dia, la dependència global de TSMC actua com un escut protector contra una invasió xinesa: un atac a Taiwan col·lapsaria la producció global de semiconductors, generant un caos tecnològic i econòmic.

Tanmateix, aquesta dependència podria diluir-se si altres països aconsegueixen establir capacitats avançades de producció de xips. Els Estats Units, el Japó i Europa ja estan invertint fortament en infraestructura per a semiconductors, la qual cosa podria reduir gradualment la necessitat de defensar Taiwan. En aquest context, mantenir el control sobre tecnologies clau com els xips N2 es converteix en una prioritat estratègica per a Taiwan.

Una realitat més complexa del que s'esperava

La idea de traslladar la producció de xips avançats de Taiwan als Estats Units, encara que atractiva en teoria, s'enfronta a desafiaments significatius. Les barreres legals, els retards en la implementació tecnològica i les complexitats logístiques fan que aquest procés sigui molt més complicat del que sembla a primera vista.

A més, la relació entre els xips i la seguretat global afegeix una capa addicional de complexitat. Reduir la dependència global dels semiconductors taiwanesos podria alterar l'equilibri geopolític, debilitant un dels principals factors dissuasius que protegeixen Taiwan.

Barreres legals, retards en la implementació tecnològica i complexitats logístiques dificulten traslladar la producció de xips avançats

En última instància, la producció de xips avançats és un entramat on convergeixen interessos polítics, estratègics i geopolítics. I en aquest joc, cada moviment té conseqüències globals.

Les coses com són.