L'ocupació al sector domèstic continua tenint un pes molt important en el nostre mercat de treball, malgrat que s'apreciï una certa tendència cap al seu descens. Segons l'última Enquesta de Població Activa, en aquests moments treballen en aquest àmbit gairebé 600.000 persones, malgrat que 15 anys enrere aquesta xifra s'elevava gairebé a les 750.000; caiguda que en certa manera es veu compensada amb la implantació del sistema d'atenció de la dependència, conforme al qual s'ofereix a algunes llars amb persones dependents un servei d'ajuda a domicili per part de les Comunitats Autònomes.

Es tracta d'una activitat amb unes característiques singulars, amb una marcada debilitat de les condicions de treball a què se sotmeten, entre les quals destacaríem les següents: existeix un elevat percentatge d'ocupació irregular, manifestada sobretot pel fet que la taxa de no afiliats en alta en la Seguretat Social no gira entorn del 38,5%; es troba molt estès el treball a temps parcial i, per tant, és un àmbit on abunda la pluriocupació treballant-se per a diverses llars; en no existir cobertura per part de la negociació col·lectiva, la seva retribució molt excepcionalment supera el salari mínim i la jornada s'equipara a la màxima legal quan es treballa a temps complet; es tracta d'una feina enormement feminitzada, de manera que entorn del 87,6% són dones, si s'atén l'EPA, o el 93,8%, si s'atén les dades d'alta en la Seguretat Social; igualment de manera progressiva és una activitat on predomina la població de nacionalitat estrangera, que es calcula que se situa entorn del 45%. Fora d'això, la seva presència és molt desigual segons territoris, de manera que per exemple s'observa una concentració molt forta a Madrid i a Catalunya, que gairebé representa la meitat del total d'aquesta ocupació.

Actualment treballen en servei domèstic gairebé 600.000 persones, malgrat que 15 anys enrere aquesta xifra s'elevava a gairebé 750.000

Des del punt de vista legal, en els seus orígens es tractava d'un tipus de feina totalment exclosa de la legislació i sotmesa a una contractació civil sense cap tipus de protecció ni, per tant, de reconeixement de drets. No obstant això, amb el pas del temps s'ha anat incorporant a l'àmbit de la legislació laboral, si bé a través d'una relació laboral especial. El més destacat en una mirada retrospectiva és que s'ha produït una important tendència a la seva professionalització per mitjà d'una regulació que progressivament va convergint amb la contractació de treball ordinària i, per tant, unes condicions de treball cada vegada més assimilades a la resta dels treballadors, sense perjudici que es mantinguin les especialitats, això sí, unes de més comprensibles que altres. D'aquesta manera, en els últims temps s'han produïy diverses reformes legals, a través de les quals se'ls garanteixen els drets laborals en les diverses fases de la contractació, les condicions de treball durant la vigència del contracte i l'extinció del mateix, inclosa la protecció de Seguretat Social.

Els fets recents més destacats han estat establir un règim jurídic de protecció davant l'acomiadament, la incorporació d'aquests treballadors dins de l'àmbit del Fons de Garantia Salarial, l'important impacte sobre aquest sector dels elevats increments del salari mínim interprofessional, així com el reconeixement del dret a la prestació d'atur de Seguretat Social en cas de pèrdua de la feina.

El Reial Decret estableix l'obligació de realitzar avaluacions dels riscos de l'activitat dins de la llar familiar

L'última fita en aquesta tendència evolutiva ha estat la recentíssima aprovació d'un Reial Decret per mitjà del qual es regula la protecció de la seguretat i salut en el treball en l'àmbit del servei de la llar familiar. Amb això es posa fi a una situació de partida quan es va aprovar en el seu moment la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que excloïa del seu àmbit d'aplicació al servei domèstic. Successivament es va incloure, però sense precisar el seu règim d'especialitats i ara, per mitjà d'aquest nou Reial Decret s'estableix un règim que també des d'aquest punt de vista tendeix a proporcionar un tractament convergent amb el que regeix per a qualsevol altre treballador.

En concret, això suposa el següent: es reconeix l'obligació de realitzar les corresponents avaluacions dels riscos de l'activitat dins de la llar familiar amb l'adopció de les mesures necessàries en aquest àmbit; el dret a la vigilància de la salut, que pot incloure un reconeixement mèdic voluntari; el dret que se'ls proporcionin equips de treball adequats; se'ls faculta per paralitzar la seva activitat en cas de risc greu i imminent, amb possibilitat d'abandonar justificadament la llar familiar, especialment davant de situacions d'assetjament, sense que això pugui comportar cap perjudici per a la treballadora, de la mateixa manera que s'estén aquesta nova regulació als serveis d'ajuda a domicili que es regeixen per una relació laboral ordinària.

Cal ser cautelosos i no imposar costos excessius, per no provocar efectes bumerang negatius indesitjats

Això sí, el que no pot desconèixer-se és que qui actua com a ocupador no és de cap manera un empresari, la qual cosa significa que en la majoria de les ocasions no té experiència ni cap coneixement per assumir les obligacions típiques en matèria de prevenció de riscos laborals, que exerceix habitualment una empresa. Més encara, cal ser cautelosos i no imposar per aquesta via costos excessius, per no provocar efectes bumerang negatius indesitjats, com serien els de reduir de facto els nivells de protecció, per exemple, per via d'incrementar els percentatges d'ocupació irregular o submergida en aquest sector. El propi Reial Decret acabat d'aprovar és conscient d'això i per això estableix determinades mesures de compensació, amb vistes precisament a evitar increments de costos o d'obligacions difícils de gestionar pels titulars de les llars.

Entre elles destacaria les següents: la posada a disposició per part de l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball d'una eina gratuïta que faciliti el compliment de les obligacions relatives a l'avaluació de riscos, determinació dels equips de treball necessaris, així com la informació que se li ha de proporcionar a les treballadores; la gratuïtat de les revisions mèdiques per part del Servei Nacional de Salut; la realització de la formació a les treballadores en matèria de prevenció per part de la Fundació estatal per a la formació en l'ocupació; la possibilitat de delegar en una persona de l'entorn familiar o personal les obligacions establertes al titular de la llar familiar quan aquest per raons personals o d'estat biològic no es trobi en condicions d'assumir-les.

Indiscutiblement, es tracta d'un conjunt de novetats legals importants, que ara es tracta de portar a la pràctica i esperem redundin en benefici de tots. En moltes ocasions els canvis perquè siguin efectius no es tracta només de l'encert en la regulació que s'estableix, sinó també i sobretot d'aplicar-les amb decidida voluntat de garantir el seu compliment, així com de fer-ho amb sentit comú, no oblidant les peculiaritats del sector que afecten.