Entrem en la setmana nadalenca amb la forta ressaca de dades provinent de les decisions dels bancs centrals (BCE, FED i Banc d'Anglaterra) amb pujades de tipus que, encara que es van ajustar al guió d'allò esperat (0,50 punts), van venir acompanyades en el cas d'Europa per un discurs massa dur per part de Christine Lagarde. La presidenta del BCE va espantar els mercats en anunciar un 2023 de pujades de tipus importants i dilatades en el temps. Com a conseqüència, les borses van caure i els bons europeus van veure pujar de forma important la seva rendibilitat i, per tant, els seus preus es van depreciar. Si a algú li quedava cap dubte sobre la possibilitat o no d'un ral·li nadalenc, el BCE es va encarregar de posar fi a qualsevol esperança.

El Pare Noel, doncs, no arribarà a les borses ni als bons en una setmana que es promet per als mercats de moviments suaus de caiguda sense referències de pes que pogués torçar la tendència d'aquesta tanda que s'ha viscut. Tipus més alts i per més temps significa pitjors valoracions per a les borses i obre la porta que l'esperada recessió sigui més duradora. Ara bé, vivim en temps de grans canvis en el sentiment inversor pel que el pessimisme actual trobarà també els seus moments de més alegria. Això sí, sembla que per al que queda d'exercici i tret de les habituals operacions de maquillatge de final d'any que apliquen tant inversors, gestors com emissors, això no donarà per a gaire més. El somni de posar l'Ibex 35 en positiu aquest 2022, s'allunya.

Aquesta setmana que ara comença també viurà la decisió de tipus del Banc del Japó, actualment situats al -0,10% i les previsions dels analistes apunten que seguiran igual. La particular política monetària nipona no té efectes ressenyables al món dels diners d'Occident i únicament compta amb repercussions en les monedes. El més destacat a l'agenda de dilluns serà l'índex de confiança empresarial d'Alemanya que s'espera pugi fins als 82 punts des dels 80 anteriors. Costos laborals, producció del sector constructor i salaris a l'eurozona seran les altres sense gran capacitat d'influència en les cotitzacions tant de la renda variable com de la fixa.

La gran dada vindrà del deflactor del consum americà corresponent al mes de novembre i que es coneixerà divendres vinent. Un indicatiu molt precís de la veritable evolució dels preus

Referències sobre els permisos de construcció d'habitatges i inici de noves obres als Estats Units serà la principal dada que cobra un cert interès per tal com la pujada de tipus està afectant molt negativament el sector immobiliari nord-americà. La paralització d'aquest sector és també un bon indicatiu de cap a on va el consum i l'economia de l'encara primera potència econòmica. A aquestes dades se sumaran dimecres altres de referits a l'evolució de les hipoteques als EUA, així com als inventaris de petroli i els seus productes destil·lats que, segons les previsions, s'espera que creixin sense afectar significativament el preu del petroli.

Però la gran dada vindrà del deflactor del consum americà corresponent al mes de novembre i que es coneixerà divendres vinent. Un indicatiu molt precís de la veritable evolució dels preus. El seu nivell actual se situa al 6% i s'espera una rebaixa de quatre dècimes fins al 5,6%. I el més important és la marxa de la subjacent (sense energia ni aliments frescos) que actualment està al 5% i s'espera que baixi també en igual quantia fins al 4,6% en taxa anual. Si les previsions es confirmen podria donar una alegria en l'última jornada de la pròxima tanda setmanal. Es podria esperar, doncs, que després d'una setmana de caigudes a les borses, la dada de divendres impulsés Wall Street. Per al mercat espanyol, el més destacat és la revisió de la dada del Producte Interior Brut (PIB) sobre el tercer trimestre d'aquest any. No s'esperen canvis en aquesta revisió pel que es quedaria en el 3,8% en taxa anual i en el 0,3% en taxa trimestral.

A falta de més optimisme sobre les inversions, Bon Nadal a tothom.