El Líban té per fi un nou president: Josep Aoun. Després de més de dos anys sense inquilí al palau presidencial, el Parlament libanès va aconseguir elegir un cap d'Estat. Aquesta elecció és un triomf del consens, un retorn a les normes constitucionals i, potser, un raig d'esperança per a un país fuetejat per les crisis.

En el seu discurs inaugural, el president Aoun va afirmar que el Líban apostarà per la neutralitat positiva i que la recuperació econòmica serà una prioritat en la nova etapa que inicia el país.

L'Estat libanès modern, amb un segle de vida, ha patit experiències desconegudes per a altres nacions amb històries mil·lenàries: una llarga guerra civil de 15 anys, invasions estrangeres, malestar sociopolític, i terrorisme. A més, actualment és el país del món amb una taxa de refugiats més gran per habitant, una densitat enorme que ha tingut un efecte devastador. La vulnerabilitat del Líban als conflictes regionals prolonga el seu estancament, i això ha creat una commoció sense precedents en el seu teixit social, polític i econòmic.

El Líban és el país del món amb una taxa de refugiats més gran per habitant, una densitat enorme que ha tingut un efecte devastador

Es tracta d'un país petit, però molt divers, el que transcendeix les fronteres demogràfiques i geogràfiques. Tant els seus líders com els seus partits polítics i poders regionals i internacionals no han pogut o no han sabut treure el país del camí de la crisi. La política libanesa és actualment un mosaic d'aliances contradictòries, aparentment basades en la supervivència per damunt de tot. Les promeses sobre la política o la prestació de serveis públics no es prenen seriosament.

El Líban és l'únic país que té quatre vegades la seva població distribuïda als cinc continents al món com emigrants. Estaríem parlant d'un total de 18 milions de libanesos. L'emigració és part de la seva història i defineix i determina la seva economia, cultura i la mobilitat del seu capital humà. A més, el Líban acull 2 milions de refugiats de Síria, Palestina i altres països de la regió. Aquesta crisi humanitària li ha costat al país uns 20.000 milions de dòlars, amb un PIB anual de 48.000 milions de dòlars.

Aquesta cruïlla socioeconòmica i geopolítica requereix una visió a llarg termini i molta empatia. És necessari posar en relleu l'estat decrèpit del sistema polític libanès, un sistema erosionat per dècades de disputes sectàries, deslegitimat per la dualitat militar i devastat per banquers i polítics que van orquestrar un dels pitjors col·lapses financers de la història moderna. Entre els seus punts febles destaquen l'enorme deute contret per la reconstrucció després de la guerra civil i els impactes dels conflictes a la regió. El país s'ha convertit en una economia per produir graduats: exporta talent i importa mà d'obra no qualificada. Amb un dèficit doble, tant fiscal com comercial, importa més del que exporta. El finançament d'aquests dèficits requereix una entrada contínua de capital, que en gran part està garantida per les transferències dels emigrants que van arribar a 6.000 milions de dòlars el 2023.

El país s'ha convertit en una economia per produir graduats: exporta talent i importa mà d'obra no qualificada

Podem afirmar que el Líban viu la seva pitjor crisi econòmica des de mitjans del segle XIX. Des de 2019, aquest país ha patit una contracció surrealista de més del 60% del seu PIB en 4 anys, la seva moneda ha perdut el 98% del seu valor i ha patit taxes d'inflació que ronden al 200%. A més, un 80% de la població està en el llindar de la pobresa. Al que es pot afegir un deute públic que supera els 120.000 milions de dòlars i que va assolir nivells estratosfèrics del 280% del PIB nacional. Aquest deute va ser objecte de diversos plans de reestructuració que van fracassar per tres raons: inestabilitat política, la situació bèl·lica a la regió, i la falta de domini tècnic dels responsables davant d'un problema d'enorme complexitat, impulsant projectes tant irreals com inabastables.

No s'ha d'oblidar tampoc que el sector bancari és en el centre de la crisi financera. Després d'haver invertit molt en diversos bons emesos pel banc central libanès a alts tipus d'interès, els bancs libanesos van patir violentament l'impagament de l'Estat, ja que les seves inversions van perdre gairebé tot el valor, la qual cosa va posar en perill la seva pròpia solvència. Davant de pèrdues estimades en més de 70.000 milions de dòlars sobre els 120.000 milions de dòlars en dipòsits que mantenien el 2019, aquestes entitats van implementar controls informals de capital que van superar la població i van despertar la seva comprensible ira. De la runa d'aquesta crisi va sorgir un sistema de tipus de canvi múltiples, en un context en el qual el Banc Central del Líban va acumular prop de 80.000 milions de dòlars en pèrdues i gairebé el 80% de les seves reserves de divises. És urgent trobar una solució justa per als dipositants que, alhora, garanteixi la continuïtat del sector bancari i restableixi la confiança.

El Líban viu la seva pitjor crisi econòmica des de mitjans del segle XIX. Ha patit una contracció de més del 60% del seu PIB en 4 anys

Les perspectives econòmiques constitueixen el gran desafiament atesa la seva profunditat en la relació entre economia i política. És necessari i urgent construir un estat d'institucions i lleis que proporcioni les condicions per a la rendició de comptes. Les administracions públiques pateixen el control del sectarisme i del nepotisme, i s'han vist gairebé paralitzades en la prestació de serveis vitals com electricitat, aigua i telecomunicacions, a més del deteriorament de l'educació pública i la generalitzada expansió de la corrupció al país. A això cal afegir les pèrdues directes i indirectes en uns 10.000 milions de dòlars causades per l'última guerra d'Israel contra el Líban.

S'ha de donar suport al poble libanès perquè triï un camí coherent amb la pau, la seguretat, la sobirania i la reconstrucció, en associació amb la comunitat internacional. El país dels cedres necessita solucions urgents i radicals per salvar l'economia i alleujar la seva població. Això comporta adoptar mesures com la fusió forçada de bancs libanesos per crear entitats viables, la creació d'un banc dolent que permeti aïllar els actius tòxics, o la ràpida unificació dels tipus de canvi. La negociació amb els creditors d'una retallada significativa del deute en eurobons ha de ser una prioritat, en un context en el qual la confiança es recuperaria progressivament.

També convé emetre nous bons garantits sobre els ingressos futurs del petroli i el gas libanesos. En aquest sentit, les estimacions serioses indiquen que les reserves libaneses oscil·len entre 340.000 i 700.000 milions de metres cúbics de gas natural i 865 milions de barrils de petroli.

El Líban ha sobreviscut a totes les adversitats. L'experiència del passat li servirà per afrontar la nova era que acaba de començar

El sector elèctric, la càrrega absoluta del Líban, haurà de ser privatitzat o gestionat per una associació publicoprivada. Les inversions estatals han d'apostar per les energies renovables i en programes d'infraestructura als sectors portuari i hídric. És necessari implementar una reforma tributària profunda i ràpida, amb l'objectiu de millorar la recaptació i ampliar la base impositiva. A més de crear una xarxa de seguretat social universal.

De la mateixa manera, és fonamental dur a terme una digitalització de l'administració per reduir la corrupció, la qual cosa ha d'anar de la mà de la creació d'una autoritat independent per lluitar contra aquest mal endèmic.

Des dels més remots temps, el Líban continua sent el pont per al comerç i la prestació de serveis cap a i des de la regió i, malgrat els contratemps, continua sent el model de pluralisme, tolerància i obertura en un Orient Mitjà sacsejat per les crisis i ferit per les guerres. Però el petit país mediterrani no és una illa. Ha suportat tota la força de les tensions regionals. Els temors d'un col·lapse econòmic estan augmentant, encara que s'espera que el nou govern impulsi mesures urgents per frenar aquesta tendència. El Líban ha sobreviscut a totes les adversitats. L'experiència del passat li servirà per afrontar la nova era que acaba de començar.