Aquesta setmana va arrencar amb titulars de "crac borsari", "les borses es desplomen", "pànic als mercats" i el ja gastat "dilluns negre". Portem els últims anys ja no sé jo quants dilluns o dijous o dimarts negres que són, per aquest ordre, els preferits per la premsa nord-americana econòmica.

El Japó va caure dilluns més un 12,4% i van saltar les alarmes, encomanant-se les caigudes en aquest món financer global, a Europa i els Estats Units. Van començar llavors les interpretacions i explicacions de per què podia ser el principi d'un canvi de tendència a les borses, susceptible de crear una recessió mundial, d'acord amb la debilitat del creixement econòmic d'aquest últim període en què als governs de les principals economies occidentals ha tocat haver de bregar amb la inflació a toc de xiulet dels tipus d'interès.

Com que cal buscar la lògica al moviment borsari i així obviar explicacions del tipus "les borses són unes histèriques i paranoiques que es mouen segons el terror de l'ovella més nerviosa, anant totes darrere sense saber per què hi ha perill i si ni tan sols n'hi ha", ja que comença la recerca d'explicacions. És fàcil. Es remou en l'infinit estoc d'indicadors econòmics i empresarials i se selecciona aquell o aquells que estan en vermell i que s'hagin conegut recentment. I llavors s'estableixen causes efecte que ningú no demostra i per a les quals no hi ha ni base estadística quantitativa ni explicació qualitativa. Des del punt de vista d'un investigador o d'un científic, les raons que contínuament es donen per raonar les batzegades de vint-i-quatre hores d'un índex borsari voregen la incultura i l'analfabetisme estadístic, matemàtic o metodològic.

Hem normalitzat l'explicació que ningú no entén com a veraç, malgrat que no existeix sovint tortuositat ni concatenació o sil·logisme que connecti una cosa amb l'altra. Dilluns molts titulars deien que la caiguda del Japó es va deure al fet que, segons sembla, en l'última reunió del Banc del Japó, on es van pujar els tipus d'interès del 0,1% al 0,25% (titular de premsa: la pujada més important des del 2008), algun alt funcionari nipó va manifestar que ell pensava que havien d'estar en l'1%. Bé, que va donar la seva opinió, però sense més ni més. La segona raó de la caiguda de la borsa japonesa va ser que l'índex industrial dels Estats Units i d'ocupació va ser pitjor del que es preveia, que, clar, va afectar de seguida Àsia i va desplomar a les empreses japoneses. Encara estic provant de trobar el motiu. No sé, em sembla més rellevant l'apreciació del ien japonès de gairebé un 20% des de primers de juliol, però durant un mes no ha afectat els mercats.

Però, bé, l'ovella ha d'explicar a la resta què és el que li ha fet sortir, espaordida, prat avall fins a la tanca oest, no sigui que la resta d'ovelles consideri que està boja i deixin de fer-li cas.

Total, que quan el dia 7 d'agost, dos dies després, la borsa japonesa rebota un 10% cap amunt, llegim que les declaracions del governador del Banc del Japó dient que no pujarà tipus si els mercats financers estan agitats han tranquil·litzat ja les ovelles, els gossos, el pastor, les autoritats judicials i als mercats internacionals i, gràcies al governador japonès s'explica perfectament que Sacyr rebotés a final de setmana.

Ens posarem una mica seriosos amb aquest tema de la borsa i les notícies absurdes, perquè l'economia porta ja un full de serveis bastant dubtós davant de l'opinió pública, donant per bones coses que ningú no entén i que, el més important, deixen de ser causa-efecte en vint-i-quatre hores. Si les borses cauen per l'índex industrial americà, no pot ser que, pel susdit índex invariable, les borses rebotin. No, és que ahir si van caure per això, però avui reboten per una altra cosa. Ja.

Mirin, a l'agost hi ha menys volum de negociació perquè un bon percentatge dels brokers estan en paradisos fiscals amb platja, gandula i caipirinha. Són moments en què les entrades i sortides de paquets rellevants d'accions produeixen més variacions que en altres moments de l'any. I els depredadors de casino del parquet aprofiten per guanyar a la baixa i treure's entre un 10% i 20% de rendibilitat en cinc dies, si agafen la baixada i el rebot. I poca cosa més.

Les borses estan tancant aquesta setmana gairebé al nivell que van obrir. Però del dilluns negre i de l'amenaça a la recessió mundial ja ningú no recorda perquè l'audiència d'aquell dia ja va captar l'atenció mediàtica i conseqüents ingressos publicitaris d'aquelles hores. Espero que estigui anant bé l'estiu. Ull a la calor. Beure i refrescar-se. Que després hi ha lipotímies. Lipotímies d'estiu.