Tots coneixem la Llei de Moore, formulada pel cofundador d’Intel el 1965, que afirmava que el nombre de transistors en un xip es doblava aproximadament cada 18 mesos, en una taxa exponencial. Aquesta observació, més que una previsió, va esdevenir una guia per a la indústria tecnològica, marcant el ritme del progrés en el camp dels microprocessadors. Molts van predir que aquesta llei quedaria obsoleta aviat, ja que seria impossible mantenir aquest ritme indefinidament. Diverses raons han portat a aquesta predicció: limitacions físiques, tècniques i econòmiques.

No obstant això, la realitat ha estat tossuda i la indústria ha anat trobant maneres de mantenir-se en línia amb aquesta llei fins avui. La innovació en el disseny i la fabricació de semiconductors ha permès superar moltes de les barreres previstes.

graf

Una nova era de progrés exponencial

De fet, el que està passant és ben bé el contrari del que es temia: la Llei de Moore s’ha quedat obsoleta en certa manera perquè el ritme de progrés tecnològic ha superat les seves prediccions. En els darrers 8 anys, NVIDIA ha multiplicat per 1.000 la potència dels seus processadors d’Intel·ligència Artificial (I.A.), les seves GPU. Aquesta increïble taxa de millora posa en relleu com les noves tecnologies estan accelerant el progrés més enllà del que Gordon Moore havia imaginat.

Com és possible? La resposta és més senzilla del que sembla. Les GPU (Unitats de Processament Gràfic) són molt més senzilles que les CPU (Unitats de Processament Central) en termes de disseny, el que permet que se’n puguin incloure moltes més en un sol xip. Les GPU estan dissenyades per manejar grans volums de dades en paral·lel, cosa que les fa especialment adequades per a les aplicacions d’IA i d’aprenentatge automàtic. Això contrasta amb les CPU, que estan optimitzades per a una àmplia varietat de tasques i que requereixen una major complexitat en el seu disseny.

Més enllà de les GPU: els processadors especialitzats

A més, estan emergint xips destinats únicament als transformers, una peça clau dels grans models de llenguatge. Aquests processadors poden oferir un rendiment fins a 20 vegades superior al de les GPU d’NVIDIA, tot i ser menys versàtils. Aquesta especialització permet un nivell d’optimització i eficiència que supera amb escreix no momés les limitacions que imposava la Llei de Moore, sinó els avenços actuals.

 

El futur de la computació

El futur de la computació sembla estar guiat per una nova llei, impulsada per tecnologies que escalen molt més ràpidament i eficientment que mai abans. Els models d’IA actuals són essencialment paral·lels, i això obre un nou horitzó de possibilitats. La computació paral·lela i els processadors especialitzats estan canviant les regles del joc, oferint un potencial de creixement exponencial que fa que la Llei de Moore sembli conservadora en comparació.

Som en una cruïlla on noves tecnologies estan prenent el relleu, accelerant el ritme del progrés tecnològic a nivells mai vistos

 La Llei de Moore s’ha quedat obsoleta en el sentit que ha estat superada per noves tecnologies que escalen molt més ràpidament. Aquesta evolució marca una nova era en la qual el progrés tecnològic continua a un ritme vertiginós, impulsat per la innovació i la necessitat d’adaptar-se a noves demandes i aplicacions.

La Llei de Moore va ser fonamental per guiar el desenvolupament de la tecnologia de semiconductors durant més de mig segle. Ara, però, ens trobem en una cruïlla on noves tecnologies estan prenent el relleu, accelerant el ritme del progrés tecnològic a nivells mai vistos. Estem vivint una època emocionant per a la tecnologia, amb possibilitats que semblaven inabastables fa només uns pocs anys.