El descontentament creix entre els agricultors europeus amb manifestacions a tot Europa. En les últimes setmanes s'han produït protestes d'agricultors a Alemanya, Països Baixos, Romania, Polònia, França, Bèlgica, Grècia i s'anuncien ja a Espanya. Com sempre, els motius són múltiples, però es podrien resumir en una sola paraula: malestar.

Malestar en els (encara anomenats) "nous" estats membres, per la pressió que sobre els seus mercats exerceixen les exportacions d'Ucraïna. Aquesta es veu augmentada amb la perspectiva cada vegada més pròxima (malgrat que sigui llunyana encara) de l'adhesió d'Ucraïna a la Unió Europea.

Malestar amb la situació dels mercats, l'impacte de la inflació de costos i les dificultats amb repercutir aquests augments de costos al llarg de la cadena alimentària. Amb la lluita contra la inflació com a element central de les polítiques dels governs nacionals i del Banc Central Europeu, la pressió que està exercint la distribució sobre els seus subministradors, l'auge de les marques blanques en detriment de les marques comercials.

Malestar amb les conseqüències del canvi climàtic sobre les produccions: sequeres, pluges torrencials i inundacions, gelades tardanes i primerenques, circulació al canal de Panamà... Totes elles, en afectar el conjunt de les agricultures mundials, augmenten la volatilitat i els desequilibris dels mercats.

Malestar amb les tensions internacionals i les seves conseqüències sobre els mercats agraris, com de la guerra a Ucraïna, el conflicte entre Israel i Palestina o l'alentiment de l'economia xinesa.

Malestar amb l'auge de la reglamentació europea en el marc del Pacte Verd Europeu, concretat en les estratègies "De la Granja a la Taula" i "Biodiversitat". Ningú s'oposa, almenys públicament, a la necessitat de l'adaptació al, i la mitigació del, canvi climàtic, però sí la manera i els ritmes en els quals es desenvolupen. La cosa va començar tard, quan el disseny de la pròxima PAC estava ja fet i les negociacions començades; va començar també malament, amb uns objectius quantificats presentats sense cap anàlisi d'impacte o de factibilitat, i va seguir pitjor amb l'arrogància amb la qual en vicepresident Timmermans va gestionar el seu desenvolupament.

Malestar amb les incoherències de la Comissió. Al mateix temps que fixa objectius (massa?) ambiciosos per a l'agricultura europea, continua posant a sobre de la taula propostes per rebaixar els límits màxims de residus en alguns productes importats fins i tot de productes l'ús dels quals està prohibit a Europa.  

Malestar amb el pressupost comunitari. El marc plurianual significa una congelació del pressupost europeu per a l'agricultura, en termes nominals. Amb una inflació del 2%, aquesta pot ser compensada amb l'augment de la productivitat. Amb una inflació major, disminueix.

Malestar amb els pressupostos nacionals. El cas paradigmàtic és a Alemanya, amb les retallades pressupostàries d'alguns ajuts proposats pel govern, però també es nota en altres països. A Espanya, per exemple, el pressupost previst per a les assegurances agràries és moltes vegades assenyalat com a insuficient.

Malestar amb la nova PAC 2023-2027. La nova Política Agrària Comuna passa de ser una política basada en el compliment de les normes i regles, a una política basada en el compliment d'objectius. Això porta a modificar significativament molts mecanismes de la seva gestió i a construir indicadors, per al que es necessiten nous i més dades. Bona part d'aquesta nova "complexitat" està relacionada amb aquest canvi de paradigma.

Malestar amb la imatge que s'està difonent de l'agricultura de cara al canvi climàtic. L'agricultura és, alhora, una de les causes i una de les víctimes de l'esmentat canvi climàtic. Hi ha una sensació real d'incomprensió creixent per part d'una societat cada vegada més urbana de les realitats tant del món agrari com del món rural.

Malestar davant d'un món que canvia vertiginosament i una professió, la d'agricultor i ramader, que també està experimentant canvis profunds. L'Agricultura 4.0, la digitalització, la intel·ligència artificial, els drons i els satèl·lits marquen una revolució tecnològica en la qual l'agricultura familiar té dificultats per adaptar-se.

Malestar cultural també. Davant tots aquests canvis que estem assenyalant, l'agricultor familiar individualista està incapacitat, està mort encara que no ho sàpiga. Les indispensables dinàmiques de col·laboració i cooperació xoquen amb resistències culturals, i algunes males experiències en el passat.

Treure profit de l'embolic

Ho veiem, el malestar dels agricultors i ramaders tenen bones raons objectives i reals per estar desassossegats i irritats. Però em sembla també evident que, amb tota lògica, d'altra banda, la visibilitat d'aquest malestar és augmentada per altres agendes que tenen menys a veure amb la realitat del món agrari i rural. La composició de l'actual govern alemany, en el qual no hi és present la CDU/CSU, facilita la mobilització d'un sindicalisme majoritari tradicionalment molt ben relacionat amb aquest partit.

L'extrema dreta, i de la dreta extrema, es fan ressò d'aquest malestar, proposant aquí també solucions senzilles per fer front a problemes complexos, que són fàcils d'explicar. La culpa la tenen els altres, a França en bona part els agricultors espanyols; cal oblidar-se de totes aquestes agendes verdes, com si les conseqüències del canvi climàtic s'oblidessin de nosaltres... S'obliden de dir que el comissari europeu d'Agricultura és un d'ells i que alguna responsabilitat tindrà en aquesta situació.

Els partits que formen el Partit Popular Europeu, davant de la impopularitat del Pacte Verd europeu necessiten fer oblidar que la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, és una de les seves màximes representants i se'n desmarquen cada vegada més. Les eleccions al Parlament Europeu apunten en l'horitzó.

Del costat de les forces que s'autoqualifiquen com a "progressistes", la situació no és gaire més brillant. Al marge d'algunes notables i destacables excepcions al Parlament Europeu, com Clara Aguilera, l'esquerra europea no acaba de comprendre bé a un món agrari i rural que no li és particularment favorable. Quant als ecologistes, molts pequen de no entendre que no hi ha agricultura verda en números vermells i que la indispensable transició ecològica (i, en aquest cas, agroecològica) requereix l'adhesió activa de tots els actors de la cadena alimentària, la qual cosa implica una sàvia combinació de pressions legals i incentius fiscals i pressupostaris.

El dijous 25 de gener es va celebrar la primera reunió del "diàleg estructurat" anunciat per la presidenta Von der Leyen el 13 de setembre passat en el marc del seu discurs sobre "L'Estat de la Unió". Serà el principi d'una nova etapa o un cant del cigne? En pròxims articles presentarem la seva gènesi, el perquè d'aquesta tardança de diversos mesos en passar de la promesa als fets i a seguir els seus resultats.