A El malestar en la cultura, Sigmund Freud explica que la nostra societat ha pagat pel progrés l'elevat preu de sacrificar la vida instintiva i reprimir l'espontaneïtat. No eren temps per a l'optimisme quan Freud va escriure l'assaig. Va lliurar el manuscrit una setmana després del 29 d'octubre de 1929, el "Dimarts negre" en què es va enfonsar la Borsa de Nova York, i en plena efervescència de l'extrema dreta a Europa i la desesperança de l'esquerra. Tres anys després Hitler s'alçaria amb el poder.

M'he enrecordat d'aquest títol de Freud en percebre certs malestars, incomoditats i queixes entre la societat econòmica catalana. No ha caigut gaire bé, per exemple, a diversos membres del Col·legi d'Economistes de Catalunya la distinció de l'expresident José Montilla com a col·legiat d'honor de 2024. Hi va haver feina en la junta de govern i en la votació pertinent, segons diverses fonts. Els díscols en qüestionen dues coses: les aportacions de Montilla a la disciplina econòmica i el seu marcat perfil polític. Segons el Col·legi, Montilla, que actualment és conseller independent d'Enagás, ha estat distingit per "la seva llarga trajectòria institucional en la qual sempre ha mostrat una gran sensibilitat pel món de l'economia i l'empresa, realitzant importants contribucions en totes les tasques que ha desenvolupat" (com a president de la Generalitat, ministre d'Indústria, president de la Diputació de Barcelona i alcalde de Cornellà). Els últims premiats amb aquesta distinció són Josep Sánchez Llibre, Aurora Catá, Olga Pané i Juan Ignacio Cirac. Artur Mas va ser distingit el 2020 com a col·legiat de mèrit, categoria reservada per als economistes col·legiats.

El Sabadell declina la invitació

El Banc Sabadell no està còmode compartint els mateixos fòrums de debat i opinió que el BBVA, sobretot quan qui paga és el banc que vol opar-lo. Una opció és declinar amablement la invitació "per motius d'agenda". I és el que ha fet el banc que presideix Josep Oliu en el tradicional seminari d'economia que organitza l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE) a la Universitat Internacional Menéndez Pelayo (UIMP), a Santander, i que en les últimes edicions -ja en porta 41- patrocina el BBVA. Se celebra aquesta setmana i es debatrà el rol de les empreses en la nova economia. En el programa de la sessió sobre el sector bancari, titulada "La banca es rearma", apareixia fa un mes la participació del conseller delegat del Banc Sabadell, César González-Bueno, en una taula rodona al costat de la presidenta de la patronal bancària (AEB), Alejandra Kindelán, i del responsable de sostenibilitat i banca d'inversió del BBVA, Javier Rodríguez. Avui el CEO del Sabadell no hi és i per omplir-ne el buit s'ha programat una conferència de la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, sobre el control dels comptes.

Sense catalans al Banc d'Espanya

Segurament la cúpula del Sabadell i tota la classe política i empresarial catalana crítica amb l'opa estarien més tranquils tenint influència en les institucions que s'ha de manifestar sobre l'operació del BBVA, en aquest cas el Banc d'Espanya, orfe de governador des d'aquesta setmana. Però si no hi ha influx català és per incompareixença o incapacitat dels responsables de proposar-ho. A finals d'abril es va complir un any sense quota catalana al Banc d'Espanya perquè la Generalitat i el govern espanyol no han pactat el substitut de Núria Mas, que va deixar la plaça vacant el 2023 perquè va expirar el mandat. Qui nomena el governador i els consellers és el consell de ministres, però hi ha una tradició no escrita de repartiment entre els dos principals partits espanyols, PP i PSOE, per assegurar-ne una representació equitativa al banc. Segons aquesta mateixa tradició, un conseller surt a proposta de la Generalitat par garantir que el govern de la comunitat amb més pes econòmic hi estigui representat. Núria Mas va substituir Guillem López-Casasnovas i aquest a Joaquim Muns, que al seu torn va reemplaçar Alfred Pastor. Sembla ser que quan el Govern es va decidir per un candidat, la proposta va agafar amb el pas canviat a la Moncloa, en coincidir amb el relleu de Nadia Calviño per Carlos Cuerpo al capdavant del Ministeri d'Economia.

Els qui més troben a faltar la presència catalana en la institució financera veuen amb bons ulls el perfil de l'economista Montserrat Martínez Parera, actual vicepresidenta de la CNMV, amb experiència pretèrita al Banc d'Espanya com a cap de gabinet, a CaixaBank i al BBVA. Apareix en alguna travessa.

Un apunt històric: a molts els sorprèn que entre els 70 governadors que ha tingut el Banc d'Espanya al llarg de la seva història (des de 1856), només dos hagin nascut a Catalunya, malgrat haver estat el motor econòmic d'Espanya. El ministre d'Economia republicà Luis Nicolau d'Olwer ho va ser entre 1936 i 1938. I no sense dificultats, ja que Franco el va cessar el maig de 1937, amb caràcter retroactiu al 18 de juliol de 1936, però no va tenir efectes ja que Nicolau estava sota l'autoritat del Govern de la República. Al Banc d'Espanya organitzat com a central de la zona nacional a la sucursal de Burgos no hi va haver governador fins a l'abril de 1938, data en la qual es va anomenar a l'advocat falangista Antonio Goicoechea (nascut a Barcelona el 1876). Va estar en el càrrec fins a 1950.

Cellnex plora la marxa de Criteria

A Cellnex una barreja d'incomprensió i nostàlgia es respira des de fa uns dies a propòsit de la decisió de CriteriaCaixa d'abandonar l'accionariat. Segons diverses fonts, els afligeix que el braç inversor de La Caixa es replegui ara d'una empresa que ha anunciat el pagament de 3.000 milions d'euros en dividends entre 2026 i 2030, i que pertany a un dels sectors que a les torres negres consideren estratègic, com el de les telecomunicacions. "La vam ajudar a néixer i també hem anat injectant-hi capital però les coses tenen el seu moment", temperen a Criteria. L'accionariat de Cellnex està molt atomitzat des que Edizione, un dels hòldings de la família Benetton, anés reduint la seva participació (encara majoritària), i es queda sense arrelament en cas d'una probable operació de consolidació transfronterera en el futur.