Segons la gestora britànica Jupiter AM, un 80% dels moviments al mercat de valors dels Estats Units el 2021 van ser obra de màquines. D’això fa quatre anys. En l’actualitat, es pensa que gairebé la pràctica totalitat dels moviments a la borsa són suggerits per un ordinador. Els de determinats imports se suposa que són validats o certificats per persones. Però cada cop menys.

En aquesta segona meitat de la dècada del 2020, que serà clau en la història de la intel·ligència artificial, assistirem a com aquesta última irromp de manera definitiva als mercats borsaris.

Els algorismes tenen la particularitat de decidir combinant un conjunt enorme de variables que l’ésser humà és incapaç de conjugar. D’altra banda, la intel·ligència artificial, combinada amb el machine learning, aconsegueix prendre decisions emulant la manera de pensar d’altres éssers pensants. Persones? No! Altres màquines! És a dir, els ordinadors intenten predir què fan altres ordinadors basant-se en les variables que saben que utilitzen en els seus algorismes.

La intel·ligència artificial pren decisions emulant la manera de pensar d’altres éssers pensants. Persones? No! Altres màquines!

Això no és suficient, ja que hi ha quelcom encara més rendible. Endevinar és més difícil que enganyar. A l’hora d’endevinar, la màquina ha de predir. Però si la mateixa màquina aconsegueix que certes variables que després ella mateixa modificarà hagin estat utilitzades per una altra màquina, haurà aconseguit enganyar-la.

Posem un exemple: una màquina sap que una altra màquina utilitza canvis ràpids en la cotització de valors de tecnològiques nord-americanes com a indici per detectar una tendència que la porti a adquirir aquestes accions. Què pot fer la màquina? Pot fer moure ràpidament aquests valors, esperar que altres inversors (en realitat, altres màquines) comprin, i tot seguit sortir amb beneficis.

És això possible? Pot una màquina enganyar una altra màquina? Per descomptat. No només és possible, sinó que ja ha passat i està passant.

Algunes màquines col·loquen ordres falses de compra o venda per simular demanda i fer que altres algorismes reaccionin. Després cancel·len les ordres abans d’executar-les, generant falses expectatives de moviment al mercat. Això es coneix com a “Spoofing”. Consisteix a generar la il·lusió d’optimisme o pessimisme al mercat. Les criptomonedes són l’escenari ideal per a aquest tipus d’enganys.

Algunes màquines col·loquen ordres falses de compra o venda per simular demanda i fer que altres algorismes reaccionin

També és possible explotar la latència i la velocitat. Es tracta d’avançar-se en nanosegons a les ordres d’altres màquines. Un sistema detecta com opera un altre, i a partir d’aquí, dissenya estratègies per reaccionar abans i treure’n avantatge. Aquí no s’enganya, sinó que es prediu el funcionament d’una altra màquina. És a dir, són algorismes que desxifren altres algorismes i llavors, com que saben què faran, s’anticipen a la seva decisió, arribant abans i obtenint així benefici de l’acció tardana de la màquina de la qual ja s’ha conegut el funcionament. Això es diu Front-running algorítmic.

Bé, però la intel·ligència artificial és molta intel·ligència artificial, així que ha evolucionat i encara ho està fent per detectar aquestes manipulacions. Se li demana que aprengui a identificar fraus i patrons anòmals. Amb el temps, els algorismes aprenen a distingir entre fluctuacions normals i manipulacions intencionades.

Llavors, què és el següent? El següent és, sabent com les màquines distingeixen entre fluctuacions intencionades, realitzar moviments al mercat que no segueixin aquests patrons.

Tot això és absurd. Inútil. Però no pel plantejament en si, sinó perquè degrada i corromp els mercats borsaris

Bé, en aquest punt, ens trobem en una mena de bucle infinit, oi? És com aquells dibuixos del grandíssim pintor i dibuixant holandès Escher, on una font puja, però en arribar a baix, el cabal torna a connectar misteriosament, per a la nostra sorpresa, amb la part superior. Les figures impossibles on la geometria descriptiva juga amb la nostra percepció. Els laberints de Borges, el mateix concepte d’infinit o d’un mirall davant d’un altre mirall.

En altres paraules, l’absurd. Això és.

Tot això és absurd. Inútil. Però no pel plantejament en si, sinó perquè degrada, corromp i fa estèril i absurd el motiu original dels mercats borsaris. Invertir versus especular.

Com a '2001: Una Odissea de l'Espai', anem a la deriva, cap on vol HAL, l'ordinador que en va prendre el control i va expulsar els astronautes

La Comissió de Comercialització de Mercaderies a Futur (CFTC) i la Comissió de Valors i Borsa (SEC) multen regularment empreses per manipulació algorítmica. Seria molt més senzill introduir límits temporals a les inversions i desinversions. Les màquines tenen sentit quan parlem de segons. Si fos obligatori mantenir setmanes o anys un determinat valor, la màquina, tot i poder actuar encara, perdria gran part del seu sentit.

No anem cap aquí, sinó al contrari. Però algun dia entrarem en raó. Els actius financers tenen una funció econòmica. No especulativa.

Hem perdut el nord. Com a 2001: Una Odissea de l’Espai, anem a la deriva, cap on vol HAL, l’ordinador que va prendre els controls de la nau espacial, expulsant-ne els astronautes.