En els dos últims anys, els conflictes geopolítics i industrials han posat al descobert el fràgil i volàtil que pot ser el mercat mundial energètic. A mesura que Europa ha anat incrementant les seves importacions de gas natural (GNL), aquests conflictes han anat tenint més impacte al seu mercat energètic intern.

El terrible conflicte entre Israel i Hamas ha anat escalant i tristament cada vegada hi ha més poblacions impactades i involucrades. El grup rebel iemenita dels hutíes va declarar la guerra a Israel a finals d'octubre del 2023. I, ja que aquest grup controla l'oest del país, ha pres també control del pas de vaixells pel mar Roig. En resposta, els Estats Units i el Regne Unit han llançat una sèrie d'atacs contra els hutíes alineats amb l'Iran.

A part del devastador impacte humà d'aquesta crisi, la navegació fluvial ha patit una gran interrupció en aquesta zona i això ha afectat el comerç de productes entre diferents països i continents. De quina manera aquesta situació pot afectar el mercat de GNL cap a Europa? És important analitzar si l'esmentat conflicte pugui propiciar una nova crisi energètica a Europa i com es podria disminuir aquest risc.

El mar Roig i el seu efecte en el transport marítim mundial

Segons l'Associació Internacional d'Energia (AIE), existeixen set punts d'estrangulació claus per al transport marítim mundial de petroli i gas. Aquests punts d'estrangulació són canals estrets al llarg de rutes marítimes globals àmpliament utilitzades. Les interrupcions en algunes d'aquestes rutes podrien afectar la durada dels viatges marítims, els volums de petroli i gas transportats, els costos d'enviament, així com els preus mundials d'energia.

Els punts d'estrangulació més importants del món a causa dels volums de petroli que transiten per ells són l'Estret d'Ormuz i l'Estret de Malaca. Li segueixen el Canal de Suez i l'oleoducte Sumed, l'estret de Bab el-Mandeb, els estrets danesos i turcs i el Canal de Panamà. Encara que el Cap de Bona Esperança no es considera un punt d'estrangulació, és important esmentar-ho ja que ofereix una possible ruta alternativa a certs punts d'estrangulació.

Respecte a les interrupcions en la navegació pel mar Roig, és necessari esmentar aquells punts d'estrangulació que poden veure's afectats.

El Canal de Suez i l'oleoducte Sumed es troben a Egipte i connecten el mar Roig amb el Mar Mediterrani. L'oleoducte Sumed transporta petroli cru cap al nord a través d'Egipte. L'estret de Bab el-Mandeb es troba entre la Banya de l'Àfrica i l'Orient Mitjà, connectant el mar Roig amb el Golf d'Aden i el Mar Aràbic.

El mar Roig juga un paper important en el transport marítim ja que la majoria de les exportacions de petroli i gas natural des del Golf Pèrsic cap a Europa i Amèrica del Nord passen per Estret d'Ormuz, per l'Estret de Bab el-Mandeb i finalment pel Canal de Suez. El total d'enviaments de petroli a través d'aquestes rutes va representar al voltant del 12 % del total de petroli comercialitzat al mar en la primera meitat de 2023, i els enviaments de gas natural liquat (GNL) van representar al voltant del 8 % del comerç mundial de GNL.

Com s'afecta el comerç de GNL a Europa?

El Canal de Suez és una cruïlla important per al comerç mundial de GNL, consistint principalment en exportacions de Qatar a Europa i exportacions dels EUA i Rússia a països a Àsia.

Malgrat que les importacions de GNL han augmentat en els últims dos anys a causa de les interrupcions de gas rus per gasoducte a causa de la invasió de Rússia a Ucraïna el febrer del 2022, dels 136 bilions de metres cúbics (bcm) de GNL que la Unió Europea (UE) va importar el 2023 segons Kpler, només al voltant del 14% van utilitzar la ruta via el Canal del Suez. I, en el cas d'Espanya, només el 7% de les seves importacions de GNL el 2023 van utilitzar aquesta ruta.

Atès que Europa va consumir menys gas de l'esperat en el 2023 a causa d'increments en la generació renovable, a la gestió de la demanda i a programes d'eficiència energètica entre d'altres, va poder emmagatzemar grans volums de gas. Fins al 13 de gener del 2024, l'emmagatzemament de gas de la UE es troba en un 79,7% complet, segons l'organisme de la indústria Gas Infrastructure Europe.

Europa es troba exposada a nou risc i navegant cap a una possible crisi energètica, però fins al moment es troba en condicions propícies per gestionar-la. Tanmateix, l'escalada del conflicte, el clima i altres factors externs podrien fins i tot influir i canviar el ritme del mateix. Però si Europa contínua amb els seus projectes de reducció del consum del gas, aquests riscos podrien mitigar-se.