En un entorn competitiu global, la Mediterrània s'enfronta a múltiples desafiaments, principalment pel que fa al seu posicionament entre regions. Serà necessària per unir el llarg termini i els projectes capaços de garantir el desenvolupament econòmic, i l'execució oportuna i eficient dels plans operatius. La selecció dels instruments idonis, l'establiment de les prioritats correctes i confiar en els processos d'execució seran els elements essencials per impulsar l'èxit futur.

La Mediterrània, bressol de civilitzacions, pont entre Orient i Occident, origen del pensament polític i filosòfic, ara té l'oportunitat de recuperar l'esplendor i l'hegemonia del passat. L'ADN mediterrani és rebel, creatiu, viatger, curiós. És sinònim d'innovació, un factor clau per superar múltiples crisis i reinventar-se contínuament per inspirar i oferir un horitzó ambiciós, per créixer i emprendre. Si en el passat les nacions mediterrànies estaven unides pel comerç del vi i de l'oli, avui dia ho estan pels acords bilaterals en sectors com els de l'energia, l'agricultura i la salut, per la transferència de coneixement i tecnologia i, sobretot, per les idees i els interessos compartits.

Parlar sobre la Mediterrània és parlar de la "Marca Mediterrània", un concepte que engloba el patrimoni cultural i històric, la idiosincràsia dels seus pobles amb els seus estereotips particulars, la gastronomia i, fins i tot, l'estètica mediterrània. Sens dubte, la nostra regió s'està convertint en el centre d'un poderós imaginari que inspira propostes i valors de marca i esdevé part d'un suggeridor llenguatge de marca.

Les marques creixen i es desenvolupen en contextos o entorns específics que en proporcionen (i de vegades en limiten) el desenvolupament. Aquest context podria definir-se pel convencionalisme, els antecedents culturals, els marcs de categories o les premisses establertes per diferents operadors i influents. És a dir, les marques estan condicionades per antecedents culturals i apel·len a l'autenticitat i a la singularitat, al valor diferencial, com passa al sector turístic de la Mediterrània, amb un auge de destinacions i productes connectats amb la tradició i els valors culturals.

Si en el passat les nacions mediterrànies estaven unides pel comerç del vi i de l'oli, avui ho estan pels acords bilaterals en sectors com l'energia, l'agricultura i la salut

Els països mediterranis tenen molt en comú. Un mar, una història, una cultura, un menjar i uns valors que ens recorden que és possible treballar plegats i crear una nova destinació comuna. Per avançar, caldrà crear un espai comú de caràcter innovador i dirigit a constituir un eix bàsic de l'evolució entre les dues ribes de la Mediterrània. Per a això, no n'hi ha prou amb comprendre únicament el context de la marca, sinó indagar en el contingut, és a dir, en aquests valors únics que tots identifiquem amb la Mediterrània. La clau està a potenciar un "referent d'especificitat", és a dir, posar el focus en allò que diferencia la nostra regió d'altres. D'aquesta manera, donarem a conèixer la riquesa i la diversitat dels nostres pobles, proporcionarem referències significatives als consumidors i evitarem la mercantilització dels trets mediterranis i la indiferenciació.

Ha arribat el moment de construir tots junts aquesta marca que ens identifica, ens diferencia i ens enorgulleix. Per avançar en el desenvolupament econòmic de la Mediterrània, cal establir un llenguatge de marca mediterrània més segmentat i pluralista. És hora de buscar respostes que permetin el desenvolupament i la construcció d'un futur comú entre les dues ribes. La regió ha de promoure el seu model econòmic i il·lustrar el seu acompliment, excel·lència i demostrar la seva capacitat per afrontar qualsevol desafiament, igual que en el passat. Desafiaments que afecten per igual tots els països de la regió, com són la transformació digital i la implementació de noves tecnologies, o l'economia verda i blava.

Per convertir desafiaments en oportunitats, cal configurar noves aliances. Només així crearem un entorn que afavoreixi la convivència i la cooperació entre els pobles de totes dues ribes. Aquesta acció permetria la integració de les generacions emergents i l'arrelament dels valors de tolerància i acceptació de l'altre, més enllà dels estereotips suats, lluny de qualsevol forma d'exclusió i rebuig que engendri irreparablement una lògica de confrontació i antagonisme. És possible construir una relació sana i allunyada de prejudicis, amb una gestió comuna de problemes comuns. Un enfocament global i integrat i una responsabilitat compartida són possibles. Els mediterranis hem de construir un futur en comú, perquè sabem que quan ens unim emprenem iniciatives que ens fan avançar. Perquè mantenir-nos junts és progressar. Treballar plegats és triomfar.