El terratrèmol de divendres passat va sacsejar diverses regions del Marroc i va destruir pobles sencers, especialment a les muntanyes del sud-oest de l'Atles. Amb magnitud 6,8 i efectes devastadors, ha ocasionat una gran onada de solidaritat internacional amb el poble marroquí. Mentre el cost humà de la tragèdia continua augmentant, també ha despertat el temor per l'impacte econòmic davant d'una caiguda del turisme, especialment a Marràqueix, el principal atractiu del Regne.

Amb un creixement del 92% en relació amb el mateix període de l'any passat, el Marroc va rebre 6,5 milions de turistes internacionals en el primer semestre de 2023, 4,3 milions a Marràqueix. Aquesta tragèdia ha arribat quan el Regne encara està bregant amb els impactes de la pandèmia de la covid-19 i la invasió russa d'Ucraïna, a més de la pitjor sequera en 40 anys que va assestar el 2022 un dur cop a la producció agrícola exercint pressió sobre el subministrament d'aliments. Les quatre regions més afectades, Marràqueix-Safi, Souss-Massa, Beni Mellal-khenifra i Draa-Tafilalet, solen ser les més visitades pels turistes i representaven el 24% del PIB del país el 2021.

Els indicadors macroeconòmics del país mostren prou força per superar l'impacte del terratrèmol. La posició del Marroc és més forta que els seus veïns del Magrib. El dèficit per compte corrent es va reduir al 3,2% del PIB en el primer trimestre, beneficiat per entrades estables d'inversió directa, i les reserves en divises estimades en gairebé 33.000 milions d'euros, que representen el doble de les seves necessitats financeres externes.

Abans del sisme, les perspectives econòmiques eren tranquil·litzadores, atès el compromís del govern amb les reformes estructurals, la consolidació fiscal i l'esperada recuperació dels principals sectors d'activitat. Especialment, el repunt de la producció agrícola, els fluxos turístics i l'entrada de remeses dels emigrants marroquins. Després d'un creixement del PIB de l'1,25% el 2022, s'estimava un 3% per al 2023.

El Marroc presenta una paradoxa. El país acull probablement la fàbrica d'automòbils de més tecnologia a l'Àfrica i és el segon inversor africà més gran al continent, a més de disposar d'un dels ports de contenidors de més ràpid creixement del món, i d'haver engegat el primer tren d'alta velocitat a l'Àfrica. Però la seva societat s'enfronta a seriosos desafiaments socials i desigualtats de desenvolupament i l'economia continua depenent de l'agricultura.

El Regne explota el seu avantatge competitiu geoestratègic com a porta d'entrada cap a l'Àfrica i Europa i és la primera economia del Magrib en creixement. Hi ha avenços, inversions en grans projectes d'infraestructures, programes estratègics en indústria i energies renovables. Sense allunyar-se d'Europa, s'apropa a l'Àfrica, potenciant els seus interessos econòmics i convertint-se en un centre de negocis i finances per a l'Àfrica Occidental, i plataforma de la nova ruta de la seda de la Xina.

En els últims 20 anys s'han fet grans esforços, i per això el Marroc té molt potencial. Però el terratrèmol ha mostrat un altre Marroc que s'enfronta a enormes dificultats i que és el que més patirà les conseqüències d'aquest desastre natural. Per això, si es vol mantenir el camí, és forçós afrontar els desafiaments profunds, la redistribució de recursos i la cohesió social, per aconseguir que el Marroc sigui econòmicament viable, amb menys desigualtats i més plural.

L'esforç per consolidar l'estabilitat i millorar l'economia ha de passar per un enfocament integral amb l'objectiu d'aconseguir resultats positius que puguin continuar atraient la inversió productiva, creant riquesa, millorant les condicions de vida dels ciutadans, combatent la pobresa i la reducció de les disparitats socials.