El terme Medicina Personalitzada de Precisió (MPP) s’utilitza per definir totes aquelles intervencions mèdiques que tenen en compte el perfil genètic o molecular de cada pacient de forma individual; de manera que es pugui establir un abordatge mèdic dirigit, més eficient i de forma més individualitzada. La seva integració en la pràctica clínica suposa un canvi de paradigma en l’activitat assistencial, una transformació de la presa de decisions clíniques, donant més protagonisme a intervencions de medicina preventiva, diagnòstiques i terapèutiques més eficaces i segures. Per poder beneficiar-nos de la MPP, és necessari fer servir dades òmiques que permetin el genotipat de malalties. I aquí és on pren rellevància la farmacogenòmica, és a dir, l’anàlisi genètica del pacient per poder-li oferir un tractament a mida.

A Europa, França, Regne Unit i Alemanya són considerats els països pioners en la implementació de la MPP en pràctica assistencial. Tot i que a Espanya no hi ha una estratègia nacional per abordar la MPP, sí que existeixen estratègies regionals. Per exemple, Catalunya, considerada la comunitat autònoma capdavantera en MPP, ja compta, des del 2021, amb un Programa d’Oncologia de Precisió. Aquest pla ha servit no només per identificar les àrees claus on posar els esforços en oncologia, sinó també com a exemple per poder abordar el tractament de precisió d’altres malalties, tenint en compte la importància de criteris com l’impacte i la factibilitat de les possibles intervencions.

Ara bé, és eficient, per a la Seguretat Social, proposar la MPP per l’abordatge clínic de certes malalties?

Un dels punts en què radica l’èxit de la MPP és en la integració, a més de personal mèdic, d’altres professionals, com per exemple, farmacèutics i biòlegs, en les intervencions assistencials. Així doncs, és evident que els costos de cada intervenció individual seran molt més elevats que els de les teràpies tradicionals. Tanmateix, aquesta conclusió és molt supèrflua i cal fer una anàlisi més en profunditat per determinar si la MPP pot arribar a ser cost eficient pel nostre sistema de salut pública actual. És evident que, com a objectiu secundari de l’aplicació de la MPP per la sanitat pública, trobem l’optimització de la despesa sanitària per fer el sistema el més sostenible possible.

Tot i que pugui semblar cara, ja hi ha tractaments de Medicina Personalitzada de Precisió (MPP) en oncologia on ja ha demostrat ser cost-eficient pel nostre sistema de salut pública

Fent una anàlisi més en profunditat, per una banda, trobem la indústria farmacèutica, que necessita un canvi de paradigma. L’estratègia del model blockbuster (pocs medicaments amb vendes superiors als mil milions de dòlars) ja fa anys que està caducada i cal un canvi de rumb. Aquí és on entra la MPP i els productes mèdics individualitzats (molts medicaments amb vendes molt més baixes cadascun). Les patents dels medicaments blockbuster ja han caducat i, tot i que la MPP segmenta el mercat i acota el nombre de potencials pacients, és necessari invertir en aquest sentit. Tot i l’evident elevada inversió en el desenvolupament de les MPP que a priori podria desincentivar l’interès de les farmacèutiques, aspectes secundaris, com són una aprovació més ràpida, un possible preu superior, i una diferenciació tècnica respecte a altres productes, les motiven a seguir per aquest camí. Per altra banda, trobem el sistema de sanitat pública. Tot i la demostrada eficàcia que la MPP pot tenir per diverses malalties, l’elevat cost d’aquests tractaments podria limitar-hi l’accés a múltiples pacients. La sanitat pública té uns recursos limitats i, sovint, podríem pensar que cal prioritzar.

Però aquí és on entra el concepte d’AVAC, és a dir, anys de vida ajustats per la qualitat. L’AVAC és un paràmetre de mesura de l’eficiència de les intervencions sanitàries tenint en compte no només criteris mèdics sinó també econòmics. A Espanya, es va posar el 2021 un llindar d’AVAC de 30.000 €; és a dir, que perquè un tractament resulti cost-eficient, no ha de sobrepassar aquest límit. Si subdividim segons patologies, en malalties cròniques, com l’Alzheimer o la depressió, els valors d’AVAC actuals, amb els tractaments convencionals, són molt elevats. S’espera, per tant, que la MPP pugui introduir-se d’aquí un cop demostrada la seva eficàcia, ja que podria reduir molts anys de teràpies innecessàries o inadequades, que comporten moltes comorbiditats que, per la sanitat pública, representen uns costos molt elevats. Per contra, en oncologia, tot i que els valors d’AVAC són menors, ja hi ha tractaments de MPP, com per exemple en càncer de mama, amb demostrada superioritat respecte als tractaments tradicionals. Per tant, la MPP ja ha demostrat ser cost-eficient pel nostre sistema de salut pública.

En definitiva, la implementació de la MPP ja és una realitat. Si bé té implicacions ètiques que podrien obstaculitzar la seva acceptació per part de la societat, una anàlisi profunda demostra com aquests tractaments molt més cars a simple vista permetran estalviar a la sanitat i, en conseqüència, podran anar esdevenint les teràpies de primera línia de moltes patologies diferents.