El 2025 marcarà un abans i un després a la Unió Europea pel que fa a la regulació dels criptoactius, a causa de la implantació completa del Reglament (UE) MiCA (Markets in Crypto-Assets), de manera que la UE es posiciona com a pionera global en establir un marc normatiu integral que té per objecte regular l’emissió, l’oferta i la negociació d’aquesta mena de productes financers (criptoactius i stablecoins) i protegir els inversors que participen en aquests mercats. També estableix els requisits per als proveïdors de serveis de criptoactius (CASP) i alhora prevenir el blanqueig de capitals i el finançament del terrorisme a través de les monedes digitals. Tot i que MiCA va entrar en vigor el 30 de desembre de 2024, es permet als estats membres de la UE aplicar un període transitori de 18 mesos (fins l’1 de juliol de 2026) per adaptar-se als canvis.

A Espanya el termini ha estat establert en 12 mesos (fins al 30 de desembre de 2025), i serà la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) la que s’encarregarà d’autoritzar les empreses criptos a Espanya. Tot i que una altra autoritat europea podrà donar llum verda a una empresa posseïdora d’un passaport que li permeti operar a Espanya. La implementació de MiCA ha estimulat a la banca tradicional a considerar l’oferta de serveis relacionats amb criptoactius. Diversos bancs espanyols: BBVA Suiza, Santander Private Banking International, SPBI  i CaixaBank estan preparant les seves plataformes per tal de permetre als seus clients invertir en criptoactius. Cecabank ja té formalitzada una aliança amb una participació en el capital de Bit2Me, una plataforma operativa des de 2014 i que opera actualment amb més de 350 criptomonedes.

El sector de criptoactius, siguem clars, és volàtil i especulatiu, i molt influenciable per canvis de narrativa, essent la negociació altament concentrada. De les gairebé 11.000 criptomonedes (A propòsit de blockchain, criptografia i criptomonedes) només entre Bitcoin, Ether i la cripto estable Tether, representen més de dos terços dels més de 3 bilions d’euros del volum en circulació. I, alhora, la seva negociació està molt focalitzada en poques plataformes, la més rellevant de les quals negocia al voltant del 45% del total. La CNMV avisa de l’alta volatilitat i que, tot i la normativa europea, continua sent una activitat arriscada, i avisa que en cas de fallida d’un proveïdor de criptomonedes no hi ha cap fons de garantia per indemnitzar als inversors.

La implementació de MiCA ha estimulat a la banca tradicional a considerar l’oferta de serveis relacionats amb criptoactius

MiCA regula aspectes clau com l'emissió de criptoactius, la custòdia, la prestació de serveis relacionats i la supervisió de monedes estables (stablecoins). També aborda temes com ara la transparència, la lluita contra l'abús de mercat i l'impacte ambiental de les tecnologies de blockchain.

Sota MiCA, els proveïdors de serveis de criptoactius (CASP, Criptoactius Service Providers) han d'obtenir llicències i complir estàndards estrictes en àrees com governança, transparència i prevenció del blanqueig de capitals. Caldrà que passin per l’adreçador. Això significa que els inversors tindran la certesa que les plataformes amb què interactuen compleixen normes regulades i auditades.

Entitats subjectes a MiCA: 1) Proveïdors de serveis de criptoactius (CASP): exchanges, brokers, custodis i assessors; 2) Emissors de tokens: ja siguin tokens vinculats a actius (ART), tokens de diners electrònics (EMT), també tokens d’utilitat (proporcionen accés a un producte o servei) i totes les criptomonedes; 3) Plataformes d'emissió de tokens: empreses que faciliten la creació i comercialització de tokens, amb llicències que permeten operar a tota la UE sota el règim de passaport europeu.

Quins serveis regula MiCA? Defineix les següents àrees clau: 1) Custòdia i administració de criptoactius (emmagatzematge i claus privades); 2) Plataformes de negociació (compra-venda o intercanvi); 3) Bescanvi de criptoactius per moneda fiduciària  o altres criptoactius; 4) Execució d'ordres de compra o de venda en nom de clients; 5) Col·locació de criptoactius: Promoció i venda, especialment a ICOs (Initial coin offerings); 6) Intermediació d’ordres entre usuaris; 7) Assessorament sobre compra, venda o tinença; 8) Transferència de criptoactius, entre comptes o bitlleteres (wallets). Tot i que l’emissió de criptoactius no requereix autorització directa, sí que és obligació presentar un llibre blanc (whitepaper) que informa sobre els riscs i les seves característiques.

El Reglament MiCA posiciona la Unió Europea com a referent mundial en regulació de criptoactius

Quins productes regula MiCA? La classificació procura la mitigació de riscos i la consolidació d’un mercat europeu competitiu i segur: 1) Tokens referenciats a actius (ART) recolzats per monedes fiduciàries o matèries primeres; 2) Tokens de diner electrònic (EMT) vinculats a monedes fiduciàries i dissenyats com a mitjans de pagament; 3) Tokens d'utilitat (Utility Tokens) que proporciones accés a productes o serveis digitals; 4) Altres criptoactius que no encaixen en les categories anteriors, com ara criptomonedes. Queden fora de l'abast els tokens no fungibles (NFT) llevat que permeti intercanvis equivalents o funcions similars als actius regulats, les finances descentralitzades (DeFi) i els security tokens, regulats per MiFID II.

Implementació pràctica de MiCA mitjançant guies tècniques: Per tal de garantir l’aplicació uniforme de MiCA, les autoritats europees: l’Autoritat Europea de Valors i Mercats (ESMA) i l'Autoritat Bancària Europea (EBA), ho reforcen amb les guies tècniques: RTS (Estàndards Tècnics de Regulació) i ITS (Estàndards Tècnics d'Implementació). Aquestes guies amplien el reglament, proporcionant procediments clars a les entitats regulades per complir aspectes tècnics i administratius.

MiCA i la seva connexió amb regulacions transversals: Tot i que MiCA estableix un marc robust per als criptoactius, no opera de manera aïllada. Es complementa amb altres normatives europees i internacionals, incloent-hi: 1) el Reglament de Transferència de Fons (TFR) i el Travel Rule, de manera que exigeix ​​una monitorització completa de les transaccions per identificar remitents i receptors; 2) Amb el paquet legislatiu AML/CFT (Anti-Money Laundering i Countering Financing of Terrorism), reforça les normes KYC (Know Your Customer); 3) Reglament sobre Resiliència Operativa Digital (DORA) que obliga els CASPs a garantir l'establiment de mesures de ciberseguretat robustes i de continuïtat operativa; 4) I la normativa sobre mercats d'instruments financers (MiFID II) s’aplica a certs productes financers relacionats com els security tokens.

MiCA, transformació fonamental per al sector dels criptoactius a Europa: El Reglament estableix un marc robust amb uns estàndards clars i uniformes que millora la confiança dels inversors en oferir seguretat jurídica i protecció, alhora que impulsa la innovació en els models de negoci basats en la tecnologia Blockchain i DLT, Tecnologia de Registre Distribuït.

En definitiva, MiCA posiciona la Unió Europea com a referent mundial en regulació de criptoactius.