La nostra legislació laboral, comparada amb la situació del conjunt dels països europeus, és de les que amb més amplitud reconeix el dret a la baixa laboral per naixement de fill, amb el manteniment ple dels ingressos econòmics via Seguretat Social. Encara que a molts països el permís per maternitat és més elevat que el nostre, tanmateix, el superem en gairebé tots els casos quan se sumen els períodes corresponents als dos progenitors. A Espanya en aquests moments es reconeix un dret al permís per naixement de 16 setmanes a cada progenitor, quan la majoria dels països europeus no reconeixen al segon progenitor més de 4 setmanes.

Malgrat això, com tot, sempre és millorable. I és ocasió de debatre els elements de reforma possible, aprofitant que s'han produït en les últimes setmanes determinades iniciatives polítiques i pronunciaments judicials que identifiquen els aspectes a afrontar.

En primer lloc, el compromís d'investidura del govern espanyol va assumir l'objectiu d'elevar durant la present legislatura el període de gaudi fins a les 20 setmanes per cada progenitor. Encara que amb cert grau de confusió, la proposició de Llei presentada recentment pel Partit Popular no sembla ser lluny de l'acceptació d'aquesta ampliació, sumant permís per naixement i permís parental. Aquesta extensió a les 20 setmanes seria molt significativa, en termes tals que ens col·locaria entre els tres primers països europeus, després de Bulgària i Irlanda i equiparats a Finlàndia. Certament la mesura pot tenir un important cost per al sistema de Seguretat Social, però podria resultar molt positiva introduïda de manera progressiva i amb el necessari nivell de consens polític.

La nostra legislació laboral és de les que amb més amplitud reconeix el dret a la baixa laboral per naixement de fill

Per altra banda, és especialment important destacar que s'ha avançat molt a l'establiment d'un model que fomenta la coresponsabilitat. Això s'ha produït no només per la via ja citada de l'equiparació de la durada del permís reconegut a ambdós progenitors, sinó a més pel seu reconeixement com un dret personal, com tal d'intransferible. En no poder efectuar-se la transferència del temps entre progenitors s'evita la seva acumulació en la mare, ja que el contrari permetria al pare dedicar-se només a la seva feina fora de casa i, amb això, mantenir un rol aliè a les responsabilitats familiars que li corresponen. En definitiva, s'ha de deixar tal qual a tots els efectes la regla del seu caràcter intransferible.

Més encara, el que s'observa en el desenvolupament pràctic de la utilització dels permisos és que en moltes ocasions el seu ús simultani provoca que la mare assumeixi en tot cas les obligacions principals, en tant que el pare ve a assumir un rol complementari de mer ajudant. Per evitar aquest tipus de situacions, seria convenient imposar com a regla general la no-simultaneïtat en el gaudi del permís per naixement, tret d'en les primeres setmanes posteriors al part o per a supòsits de part múltiple.

En algunes propostes també s'aposta per reconsiderar l'actual obligatorietat que el permís per naixement es gaudeixi en tot cas per ambdós progenitors durant les sis setmanes immediatament posteriors al part. A aquests efectes, pot ser diferent la situació d'un i un altre progenitor, per tal com que aquestes sis setmanes posteriors al part tenen com a finalitat la protecció de la salut de la mare biològica, mentre que per al segon progenitor tot el període de gaudi del permís per naixement va dirigit a cura del nounat. Per això, en aquest segon cas podria suprimir-se l'obligatorietat, sense eliminar la lliure acumulació, en tant que sembla oportú mantenir l'obligatorietat per al cas de la mare biològica.

Més encara, s'ha de tenir en compte que aquesta obligatorietat de les 6 setmanes deriva d'un Conveni de l'Organització Internacional del Treball, ratificat per Espanya, que sembla raonable continuar complint. És cert que avui dia la recuperació de la salut de la mare biològica pot produir-se en un període més breu, però l'Organització Mundial de la Salut aconsella mantenir com a mínim la lactància durant les sis primeres setmanes, a part que es tracta d'una cosa que avui dia sociològicament s'accepta de manera generalitzada, per la qual cosa sembla lògic mantenir-lo, insistim per a la mare biològica.

Seria convenient imposar com a regla general la no-simultaneïtat en el gaudi del permís per naixement, tret d'en les primeres setmanes

Així mateix, convé tenir present que des que es va produir l'extensió del permís per naixement al segon progenitor, es va assenyalar la situació de més dificultat que es presentava per a les famílies monoparentals, perquè el temps de gaudi en total era inferior en aquestes famílies. Sobre el particular, s'han produït pronunciaments oposats en el si del Tribunal Suprem entre la sala social i la del contenciós administratiu, discussió que ha vingut a resoldre un sentència del Tribunal Constitucional dictada aquesta mateixa setmana, que ha considerat que el reconeixement exclusivament de 16 setmanes de permís en el cas de famílies monoparentals constitueix una discriminació per raó de naixement entre nens i nenes nascuts en famílies monoparentals i biparentales, de manera que li reconeix 26 setmanes de permís, sumant a les 16 setmanes que li correspon a la mare biològica, 10 setmanes del segon progenitor, a exclusió de les 6 de gaudi simultani en les parelles biparentales.

El Tribunal Constitucional resol l'assumpte per via d'una qüestió d'inconstitucionalitat, la qual cosa suposa que es realitza amb caràcter abstracte i general d'interpretació per a tots els supòsits. Això sí, ho fa advertint que això es basa en la regulació vigent en aquesta matèria, la qual cosa podria alterar-se cas que el règim concret fos diferent de futur. En concret, d'optar-se per la fórmula aquí proposada de la no obligatòria simultaneïtat de les 6 setmanes posteriors al part en les famílies biparentales i tenint les 16 setmanes del segon progenitor com a finalitat única la cura del menor, el més respectuós amb la plena igualtat de tracte seria que se li reconeguessin a la mare biològica en les famílies monoparentals el total de 32 setmanes. 

El mateix tractament igualitari caldria donar a la reducció de jornada per lactància, reconeguda avui dia a tots dos progenitors en les famílies biparentales, que en termes pràctics en la meitat per a les famílies monoparentals.

El més respectuós amb la plena igualtat de tracte seria que es reconeguessin a la mare biològica en les famílies monoparentals el total de 32 setmanes 

Finalment, en relació amb l'addicional permís parental incorporat fa un any amb la finalitat de traslladar la Directiva sobre conciliació de la vida familiar i professional, s'ha produït un cert debat sobre la correcta transposició de la Directiva, que preveu que almenys dos mesos d'aquest permís parental han de ser ben retribuïts per l'ocupador o bé coberts per la Seguretat Social. La pròpia Directiva preveu la possibilitat que l'esmentat dret a la compensació econòmica d'aquests dos mesos es produeixi per altres vies ampliatòries d'absència a la feina, bé ho sigui a través del permís per naixement o la lactància.

Això és el que ve a recollir en la seva exposició de motius un Reial Decret Llei de principis d'any, en la qual cosa insisteix en el text de la seva conversió posterior en projecte de Llei, actualment en tramitació parlamentària.  No obstant això, es fa de manera tan indirecta, no semblant que una transposició d'una Directiva es produeixi via una exposició de motius sense reflex exprés en el text articulat de la norma, a l'extrem que la Comissió Europea acaba de realitzar un requeriment a Espanya perquè transposi plenament la Directiva en haver transcorregut el termini màxim que tenia per a això.

Més encara, la fórmula per la qual s'ha optat no resulta correcta, perquè el període de lactància no arriba a cobrir el temps de dos mesos previst per la Directiva. Molt més fàcil seria imputar aquest permís paternal amb l'àmplia durada del permís per naixement. En cas contrari, ens arrisquem a una condemna per part de les institucions comunitàries per incompliment de la Directiva, quan paradoxalment som, com hem indicat al principi, dels països que més àmpliament contempla un sistema de permisos per naixement, lactància i parental.