Un món a prop del col·lapse comercial

- Carlos Puig de Travy
- Barcelona. Divendres, 4 d'abril de 2025. 05:30
- Temps de lectura: 3 minuts
El mur proteccionista que el president dels Estats Units, Donald Trump, està aixecant és una molt mala notícia. Ens retorna a les regles de la Gran Depressió de fa un segle i crea una incertesa absoluta sobre el futur del comerç mundial. Aquestes tarifes pretenen enfortir l’economia i la indústria nord-americanes, mitjançant la imposició de barreres comercials sense precedents, però tenen la capacitat de perjudicar greument economies com la catalana, amenacen d'intensificar les tensions comercials, creant inestabilitat, i empenyen el món cap a una recessió econòmica. A més, trenca un model econòmic i comercial que ha permès al món una llarga època de prosperitat, de la mà d’un augment destacat del comerç internacional i de la globalització de mercats i d’empreses.
Els nous gravàmens anunciats per Trump inclouen un aranzel universal mínim del 10%, que arriba al 20% per a la Unió Europea i al 34% per a la Xina. En alguns casos concrets, com Cambodja, s’enfila gairebé al 50%. Les cadenes de subministrament globals es veuran desestabilitzades i els preus per als consumidors s’encariran, provocant una nova etapa inflacionista de greus conseqüències. Els mercats borsaris i de divises han respost desfavorablement a la decisió nord-americana d’una manera immediata.
Les cadenes de subministrament globals es veuran desestabilitzades i els preus per als consumidors s’encariran
Les exportacions d’Europa als Estats Units sumen uns 532.000 milions d’euros i les importacions se situen en poc més de 330.000 milions. Però el superàvit de la balança de mercaderies a favor de la Unió Europea queda gairebé compensat si s'agreguen les transaccions de serveis. Per tant, el dèficit que al·lega Trump per imposar aquesta mesura tan agressiva no és tal.
Les indústries que més poden veure’s afectades per aquest moviment unilateral són l’automobilística, la farmacèutica, l’acer i l’alumini, l’agroalimentària i la maquinària industrial. Tot i que l’impacte directe d’aquestes mesures a Catalunya podria ser limitat en determinats sectors, com el metal·lúrgic, on les exportacions afectades representen només un petit percentatge del comerç total, podem patir un efecte rebot molt més preocupant en l’automobilístic, el farmacèutic i la construcció per l’encariment de materials bàsics, així com en l’agroalimentari, on exportem grans quantitats de vi, cava i oli als Estats Units. A més, Catalunya és una regió altament dependent del comerç internacional. La incertesa generada per aquestes polítiques podria desincentivar inversions estrangeres i frenar el creixement econòmic local. El Govern català i l’Estat han d’estar preparat per activar en qualsevol moment ajuts que necessitin les empreses, tal com es va fer durant la pandèmia de la Covid-19.
Tot i que Europa té eines per respondre amb aranzels propis, no és l’estratègia que hem d’escollir: cal apostar pel diàleg
La nova era proteccionista nord-americana comporta un altre perill: que els Estats Units decideixin depreciar el dòlar i que la Xina respongui devaluant el iuan per continuar exportant. Si ambdues potències opten per abaratir les seves divises amb l’objectiu de contrarestar els efectes dels aranzels, Europa quedaria greument perjudicada perquè un euro fort encarirà les nostres exportacions, reduint la nostra competitivitat en els mercats internacionals.
Davant d’aquesta situació, Europa ha d’actuar unida i evitar que els estats membres negociïn bilateralment amb els Estats Units. La fragmentació seria un error perquè donaria a Trump la clau per explotar les diferències entre els països comunitaris i debilitar la posició negociadora de la Unió Europea. La unitat és la nostra gran fortalesa. Només actuant com un bloc cohesionat podrem contrarestar les polítiques proteccionistes nord-americanes i defensar els nostres interessos econòmics. L’exemple del Brexit ens ha d’ensenyar que mantenir la integritat del mercat intern europeu ha de ser una prioritat absoluta. Les negociacions han de basar-se en una estratègia comuna que combini mesures dissuasives, com aranzels recíprocs, amb incentius per evitar una escalada comercial.
Aquest moment crític ofereix una oportunitat a Europa: demostrar la seva capacitat d’actuar com un bloc unit davant les amenaces externes
Tot i que Europa té eines per respondre amb aranzels propis, no és l’estratègia que hem d’escollir. Cal apostar pel diàleg i la negociació multilateral com a mostra de maduresa política i econòmica. La Unió Europea té la capacitat de liderar una resposta coordinada juntament amb altres països afectats per les mesures nord-americanes. La defensa del sistema multilateral basat en regles ha de ser el nostre objectiu principal.
Les mesures aranzelàries anunciades per Trump representen, doncs, un desafiament sense precedents per al comerç mundial i per a economies regionals com la catalana. Tanmateix, aquest moment crític també ofereix una oportunitat per a Europa: demostrar la seva capacitat d’actuar com un bloc unit davant les amenaces externes. La cohesió europea no només és essencial per protegir els nostres interessos econòmics immediats, sinó també per garantir l’estabilitat del sistema comercial global a llarg termini. Catalunya, com a part integral d’Europa, té molt a guanyar si prioritzem la unitat. Hem de negociar des de la força col·lectiva, conscients que només junts podem superar aquest desafiament històric.