L'any passat l'Institut Nacional d'Estadística (INE) va començar a publicar l'Estadística Contínua de Població (ECP), un document d'enorme interès pel valor de les dades que aporta sobre l'evolució, gairebé en temps real, de la població a Espanya, i que ens permeten visionar la nostra realitat social amb una precisió desconeguda fins ara.

L'ECP es publica trimestralment i les últimes dades difoses referents a octubre passat assenyalen que en total som 48.446.594 els que habitem Espanya. Des de començament d'any i fins aquesta data l'increment de la població ha estat de 390.695 habitants respecte al mateix període de l'any anterior. I trimestre a trimestre, l'ECP constata la cruíssima realitat que aquest increment poblacional es deu exclusivament a l'entrada d'estrangers, que són els que compensen la ridícula taxa de natalitat que tenim.

Del total d'aquest increment poblacional que acabo d'esmentar, 326.866 persones procedien de l'exterior, mentre que la població de nacionalitat espanyola va créixer només en 63.829 persones. El 83,6% de l'increment poblacional registrat aquest any es deu a l'arribada d'estrangers. Hi ha un total de 6.373.463 estrangers vivint a Espanya. Tot això és una realitat ja coneguda en línies generals, però a la qual l'ECP ha vingut a posar xifres concretes, per si algú considera que la qüestió és merament anecdòtica.

Des de l'any 2017 Espanya registra un creixement vegetatiu negatiu, en el que les defuncions superen als naixements. El 2022 el mateix INE va fer unes projeccions sobre l'evolució de la població en què estimava que el creixement positiu es mantindria gràcies a un ritme constant d'arribada d'estrangers que, en l'horitzó de 2036, permetien un guany net de població de 5,6 milions de persones.

Som una societat envellida i amb baixíssimes taxes de natalitat, i depenem dels immigrants per sobreviure a tots els nivells

Som una societat envellida i amb baixíssimes taxes de natalitat, i depenem dels immigrants per sobreviure a tots els nivells. I no s'entén gaire bé com aquesta qüestió no està al primer capítol de totes les agendes i plans de futur que existeixen. Què passaria si aquestes previsions optimistes de l'INE de creixement positiu no es compleixen? Si el ritme d'arribada d'estrangers de redueix o s'elimina; o si Espanya, per la raó que sigui, deixa de ser atractiva per als estrangers. Problema gros. Tot el nostre gran entramat nacional se sustenta en l'arribada d'estrangers. I, encara que sigui una mica gastat, em focalitzo en el tema de les pensions.

Un recent estudi de la Fundació BBVA i de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques sobre les dimensions econòmiques de la longevitat assenyalava que "la transformació demogràfica que està experimentant Espanya, amb el progressiu envelliment de la població i l'arribada a la jubilació de la generació del baby-boom, afectarà directament el sistema de pensions. Segons les estimacions basades en projeccions de l'INE i l'INSS, el pes de les persones actives entre 16 i 64 anys, ambdós inclusivament, caurà des del 65% el 2022 fins al 57% el 2050, mentre que la població major de 64 anys augmentarà des del 20% el 2022 fins al 30% del total. Aquesta evolució de la població implicarà una elevació significativa de la dependència demogràfica, és a dir, el quocient entre el nombre de persones majors de 64 anys i el de persones en edat de treballar. Aquesta taxa de dependència demogràfica passarà del 31% el 2022 fins al 53,7% el 2050. Amb aquestes perspectives demogràfiques empitjora la situació financera d'un sistema de pensions ja en situació de dèficit. Actualment, per poder aconseguir el dèficit zero farien falta uns 3,78 milions més d'afiliats a la seguretat social, és a dir, una xifra superior al total de persones aturades comptabilitzades el desembre de 2022. Amb l'evolució prevista en la demografia del país, el 2050 serien necessaris més de 6 milions de cotitzadors addicionals per aconseguir un sistema de pensions sostenible financerament, és a dir, sense dèficit".

La immigració és alguna cosa més que pasteres, cayucos i assalts fronterers; és una qüestió d'urgència nacional i hauria de ser abordada amb criteris estratègics a mitjà i llarg termini. Necessitem estrangers i cal establir un gran pla per fer que vinguin. I això exigeix canviar radicalment l'actual paradigma amb què es gestiona la qüestió. Estem en manera de ni els necessitem ni els cridem i si venen allà ells; mentre que hauríem de passar a la manera en què tinguem bé clar que els necessitem i els haurem de cridar, per la qual cosa cal crear l'escenari adequat per a això. Necessitem els estrangers i els hem de cridar, aquesta és la ineludible realitat a què ens enfrontem i més val que comencem a assumir la qüestió, amb tot el que suposa.

La immigració és una qüestió d'urgència nacional i hauria de ser abordada amb criteris estratègics a llarg termini. Necessitem els estrangers

Naturalment tot això exigeix una planificació rigorosa, però l'imprescindible és canviar el registre mental com més aviat millor i passar del problema de la immigració a la necessitat de disposar d'immigrants que mantinguin actiu el sistema que ens permet viure com vivim.

Més enllà del soroll que genera tota la qüestió associada a "sensepapers" o "il·legals", el cert és que necessitem acollir cada any un nombre bastant ampli d'estrangers per mantenir la nostra força productiva. I cal fer-ho sense pors, sense prejudicis, sense recels. No ens ha anat tan malament amb els que hi han vinguts en els últims anys. Una recent anàlisi de Caixabank Research sobre "Canvis en les característiques de la població immigrant a Espanya en els últims anys" assenyala que "Pel que respecta a la qualificació dels estrangers, presenten un nivell més elevat del que sovint es creu. Si bé és cert que els menys formats (amb estudis primaris incomplets o sense estudis) tenen més pes que els espanyols (7,3% dels majors de 16 anys vs. 5,1%) i els que tenen estudis superiors són proporcionalment menys (23,7% vs. 34,1%), els estrangers amb educació secundària són els que més han crescut en els últims anys: des del 3 T 2015 han augmentat en 751.000 (+35,9% vs. +3,9% els espanyols) fins a representar el 58,1% del total, per sobre de la xifra de 2015 (56,8%) i de la corresponent als ciutadans espanyols (49,7%)".

I hi ha una altra dada que sovint no es considera prou, com és la taxa d'activitat, aquest índex que mesura el percentatge de la població econòmicament activa en relació amb la població total d'un país o territori. Als estrangers que viuen a Espanya aquesta taxa és del 69,3%; mentre que la dels espanyols és del 56,4%, gairebé 13 punts menys. Això, ens agradi o no, significa que els estrangers treballen més que els espanyols.