Aquesta setmana vaig mantenir una més que agradable xerrada econòmica amb el periodista i director d'aquest diari, Serafí del Arco, a qui felicito des d'aquesta columna pel premi Joan Sardà Dexeus a Millor Trajectòria Personal en la Difusió de l'Economia que concedeix el Col·legi d'Economistes de Catalunya (CEC).

Durant la nostra conversa, entre altres temes d'actualitat, va sortir a col·lació quin era l'estat actual del famós VUCA que, poca gent ho sap, no prové del món dels negocis, sinó del militar i de molt més temps enrere del que imaginem. Si bé és durant la dècada anterior que es va ficar en els PowerPoint i conferències de congressos i reunions de directius, el seu origen es remunta als anys 90 i el va encunyar l'exèrcit dels Estats Units per referir-se a la guerra freda. Una vegada més, el management manlleva termes del bèl·lic (tàctica, estratègia, objectiu, màrqueting de guerrilles, estratègia de flanqueig... i tantes d'altres).

Recordem, la "V" de volàtil es refereix a la velocitat i l'impredictible dels canvis. La "U" d'incert (uncertain, en anglès) es refereix a la dificultat per anticipar o preveure el futur. Com em va dir un catedràtic d'economia, quan venen corbes els models economètrics derrapen. La "C" de complex es refereix que els sistemes econòmics, a causa de la globalització i interacció entre empreses, s'ha fet molt més intricat de gestionar. I l'"A" d'ambigu fa referència al fet que diferents escenaris poden perfectament ser vàlids, i per això prendre decisions o apostar per una via concreta pot ser tan bo o dolent com una altra qualsevol.

El directiu ha desenvolupat una nova habilitat: es diu desatenció conscient. És conscient dels problemes i les amenaces globals, però les desatén. A Catalunya tenim una dita per a això: qui dia passa, any empeny

A partir de la pandèmia, el 2020, VUCA va començar a donar pas a un altre acrònim, menys popular, probablement per allò que segones parts mai no van ser bones o que qui pica primer pica dues vegades. Es tracta de BANI, que posa en relleu, encara més, la difícil tasca de gestionar negocis en l'actualitat.

Així, la "B" de trencadís (en anglès, brittle) fa referència al fet que les coses són molt fràgils i es poden trencar en qualsevol moment. El motiu és la que els sistemes són estàtics i l'adaptabilitat no és sempre possible, amb la qual cosa les coses es poden trencar amb rapidesa i facilitat. En castís, i amb perdó de l'expressió, que tot pot anar-se'n a la merda en un tres i no res.

L'"A" és d'ansietat. Per descomptat. Inquietud, impotència i aquesta cultura de voler resultats i solucions ràpides a qualsevol problema, característica de les noves generacions, suscita en els professionals una ansietat constant que els fa carn de canó (de nou els militars) dels exèrcits (una altra vegada) de coaching que viuen d'apaivagar els nervis dels directius europeus.

La "N" és de no-linealitat. Les relacions causa-efecte no són lineals, per la qual cosa la disrupció forma part del quotidià. Enfrontar-se a la no-linealitat és impossible, perquè s'assembla a aquest personatge fantàstic que apareix i desapareix a voluntat.

I finalment la "I" d'incomprensió, que acaba de rematar l'assumpte. A causa de tot l'anterior no tenim capacitat d'entendre, de processar, de raonar. Els directius estem incapacitats per comprendre, segons BANI.

Bé, és aquesta la realitat? Doncs li diré una cosa que els sorprendrà i que va ser el que vaig dir al meu bon amic i col·lega Serafí: sí, tot això és cert, però els directius porten tres anys obtenint bons resultats empresarials en la majoria de sectors i indústries, així que comencen a resultar insensibles al VUCA, al BANI i al pròxim acrònim que es posi de moda per advertir-nos de què tot s'enfonsarà i no sabrem preveure-ho ni evitar-ho. L'empresari o directiu diu, d'acord, doncs quan això passi ja avisaré l'advocat per convocar concurs de creditors, però, mentrestant, el meu objectiu és continuar venent, continuar cobrant, conservar el talent, cuidar la marca i tancar un exercici més en positiu.

La conseqüència no és fútil. El directiu ha desenvolupat una nova habilitat: es diu desatenció conscient. És a dir, és conscient dels problemes i les amenaces globals, però les desatén. Se centra en solucions immediates a problemes a curt termini, i deixa l'eventual devastació dels tsunamis per als advocats i jutges, si és que arriba al cas. Total, si no puc evitar ni preveure ni entendre el pròxim gir copernicà de la meva indústria, per què dedicar-li temps, atenció i angoixa? A Catalunya, tenim una dita per a això: qui dia passa, any empeny. El refranyer és savi.

En altres paraules, mentre no s'enfonsi la cosa, mantinguem-la sanejada.