Les grans empreses s'han d'encaminar cada vegada més a assumir obligacions de diligència deguda en matèria ambiental i de drets humans, amb gran projecció en matèria laboral.

El revulsiu en aquesta matèria es va produir com a conseqüència del col·lapse el 2013 d'un edifici de vuit plantes a Bangla Desh, on hi va haver més de 1.100 morts i 2.400 ferits, immoble en el qual hi havia sobretot fàbriques de roba per a conegudes marques i empreses de distribució occidentals. De resultes d'això, es van adoptar diversos acords voluntaris en empreses transnacionals de referència europea, a través dels codis voluntaris de conducta i de la responsabilitat social empresarial, fins i tot per via d'Acords Marc Internacionals, també voluntaris, amb les organitzacions sindicals.

El canvi qualitatiu es produeix posteriorment, quan els compromisos voluntaris comencen a transformar-se en estrictes deures jurídics, concretats en precises obligacions, que, en cas d'incompliment, poden donar lloc a responsabilitats indemnitzatòries i/o a sancions administratives d'envergadura. A tal efecte, hi ha importants antecedents en certes legislacions nacionals, com són, emblemàticament, la francesa de 2017 i l'alemanya de 2021, si bé el més decisiu per a Espanya és la recent aprovació d'una Directiva europea, que pretén que les empreses assumeixin, juntament amb els seus objectius tradicionals de productivitat i beneficis, obligacions addicionals de diligència deguda en matèria de sostenibilitat ambiental i laboral; Directiva que ha de ser traslladada per la legislació interna dels Estats membres, entre ells Espanya, abans de l'estiu de l'any que ve.

L'objectiu d'aquesta Directiva és que les grans empreses europees, així com les que tenen activitat intensa al territori de la Unió, encara que amb seu anés d'ella, adoptin les mesures preventives o, si s'escau, de correcció, en relació amb els efectes adversos, reals o potencials, per als drets humans, particularment laborals i ambientals, en concret amb plans de transició per mitigar el canvi climàtic.

A les grans empreses se les obliga a vigilar el compliment de les normes sobre sostenibilitat ambiental i de drets laborals

El més significatiu i nou de la diligència deguda és que les obligacions que se'ls imposen a les empreses no ho són exclusivament respecte de la seva pròpia activitat, sinó, en igual mesura, respecte de les operacions de les seves filials i, sobretot, de les operacions efectuades pels seus socis comercials a les "cadenes d'activitats" de les esmentades empreses; és a dir, el que habitualment es denomina la "cadena de valor". Aquesta extensió de responsabilitats a les grans empreses és decisiva en un model econòmic on es troben generalitzades les formes de descentralització productiva, per mitjà de la qual, a través de contractes de subministraments, d'obres i serveis s'encomana a terceres empreses part del cicle productiu, especialment rellevant quan aquestes empreses subministradores i auxiliars es troben en països externs a la mateixa Unió, especialment en altres continents amb estàndards ambientals i laborals molt per sota dels nostres.

Així, a les grans empreses se les obliga a vigilar el compliment de les normes sobre sostenibilitat ambiental i de drets laborals, tant per les seves empreses filials com per les empreses pertanyents a la seva cadena d'activitats, estiguin ubicades a la Unió Europea o fora d'ella. En aquesta cadena d'activitats, la Directiva inclou tant a les baules anteriors de la cadena (el disseny, l'extracció, el proveïment, la fabricació, el transport, l'emmagatzemament i el subministrament de matèries primeres i productes o serveis), com les baules posteriors (la distribució, el transport i l'emmagatzemament d'un producte de l'esmentada empresa).

Encara que no es tracta d'una Directiva laboral en el sentit estricte, presenta una importantíssima empremta laboral, per tal com que, en identificar el tipus de drets humans objecte de protecció, de manera expressa inclou importants mencions a drets que tenen plasmació en l'àmbit laboral. Així, conté un Annex en el qual enumera els drets i prohibicions inclosos dins de la diligència deguda, en els quals, a part dels típics drets fonamentals (vida, llibertat, intimitat, pensament, etc.), n'esmenta expressament altres de clar contingut laboral: dret a gaudir de condicions de treball equitatives i satisfactòries, inclòs un salari just i digne tant per a treballadors assalariats com autònoms que treballin per a aquestes empreses, condicions de treball segures i saludables, prohibició del treball infantil, llibertat de sindicació, negociació col·lectiva i vaga, prohibició del tracte desigual en l'ocupació. Més encara, aquest llistat de drets a protegir es complementa amb la incorporació dins de l'àmbit de la Directiva d'un llistat de Tractats i Convenis Internacionals específicament a respectar per les empreses, entre els quals es refereix als Convenis bàsics i fonamentals de l'Organització Internacional del Treball, identificant fins a un total de vuit específics Convenis OIT que desenvolupen els drets precedents; amb compromís a més d'afegir en el futur altres convenis de la OIT en matèria de prevenció de riscos laborals.

La Directiva esdevé molt precisa en la concreció de la diligència deguda que s'ha d'exigir a les empreses, de la necessitat de comptar amb la participació en els processos de les parts interessades, de les responsabilitats que se li imputen, així com de la necessitat de control per les autoritats públiques del compliment de la diligència deguda, incloses les obligacions indemnitzatòries i sancions administratives que se li poden imposar.

En l'àmbit de la responsabilitat civil de les empreses, es preveu un deure d'indemnització íntegra pels danys causats

Així, l'obligació de diligència deguda inclou, en relació amb els efectes adversos reals o potencials als drets assenyalats, la seva detecció i avaluació, la seva prevenció i mitigació, la seva reparació, la col·laboració constructiva amb les parts interessades, l'establiment de mecanismes de reclamació, la supervisió de l'eficàcia de les mesures adoptades i la informació pública sobre la diligència deguda.

Un fort protagonisme pretén que assumeixin les que descriu com a "parts interessades", incloent-hi expressament entre elles els empleats de les empreses i de les seves filials, els sindicats i representants dels treballadors, així com les organitzacions de la societat civil. En particular, se'ls atribueix l'esmentat protagonisme a través de la imposició a les empreses d'un deure d'informació a les parts interessades al llarg de tot el procés de desenvolupament de les mesures oportunes de la diligència deguda, amb atribució de drets de consulta preceptiva a les diverses parts interessades, així com de canals de reclamacions per aquestes.

Al terreny reactiu davant les conductes incomplidores de les obligacions de diligència deguda, es preveu l'establiment de sistemes indemnitzatoris i mecanismes de sanció administrativa. En l'àmbit de la responsabilitat civil de les empreses, es preveu un deure d'indemnització íntegra pels danys causats, si bé amb l'aclariment que la seva responsabilitat només s'imposa quan els danys siguin conseqüència de l'incompliment per part de l'empresa del seu deure de diligència deguda, però amb exclusió de responsabilitat quan el dany hagi estat causat únicament pels seus socis comercials a la seva cadena d'activitats. Finalment, en cada un dels Estats membres de la Unió Europea s'ha de designar una o diverses autoritats de control del compliment de les obligacions establertes en la Directiva, entre les competències del qual es troba l'emissió d'ordres a les empreses de cessaments dels incompliments que es detectin i, si és procedent, la imposició de sancions que, com és habitual en el Dret de la Unió Europea, s'exigeix que siguin "efectives, proporcionades i dissuasives".

En definitiva, ens trobem davant d'una nova normativa, que estableix obligacions estrictes de diligència deguda per part de les empreses en matèria de sostenibilitat ambiental i de respecte als drets humans, entre ells expressos drets laborals clàssics, a la cadena d'activitats de les grans empreses, es desenvolupin dins del territori nacional o en altres Estats amb estàndards laborals tradicionalment més febles. D'acord amb això, ben aviat haurà d'emprendre's la complexa tasca de transposició d'aquesta Directiva, que necessàriament inclourà la corresponent reforma de la nostra legislació laboral en molt diversos aspectes.