En el primer dels articles d’aquesta sèrie afirmava que necessitem prendre consciència de les noves realitats que estem començant a viure i, en conseqüència, modificar les nostres formes de pensar i actuar. En aquest procés incloc evidentment les relacions entre formació i aprenentatge.

Som al setembre i en les primeres fases d’un nou curs escolar. El curs 2024-2025 és el primer en el qual es produeix l’entrada en vigor de la normativa sobre l’aplicació del sistema dual en la Formació Professional en el conjunt de l’Estat. Tot i que queda un llarg recorregut per analitzar i valorar els resultats que s’obtinguin en aquest procés, les experiències desenvolupades fins aquest moment i, de forma particular, les promogudes per la Fundació Bertelsmann no poden sinó estimar-se com molt positives.

No obstant, el que us proposo ara són unes reflexions més globals que no han d’estar només centrades en els processos formatius bàsics i obligatoris sinó que responguin als canvis de paradigma que ja estem vivint en el món del treball. Reflexions que parteixen del criteri que avui és vital que les empreses i organitzacions prenguin més consciència de la necessitat d’invertir i dedicar més recursos en la formació i en l’aprenentatge dels seus professionals i que les institucions educatives en general (i les de nivell superior en particular) comencin a adquirir consciència que el major mercat que hauran d’atendre en el futur serà el de la formació i l’aprenentatge permanents. En altres paraules, oferir respostes a les persones que, iniciada la seva trajectòria professional, requereixen de noves habilitats per adaptar-se als canvis del mercat de treball.

Les institucions educatives han de ser conscients que el major mercat que hauran d’atendre en el futur serà la formació i l’aprenentatge permanents

I això suposa modificar molts dels paradigmes que hem assumit com a certeses fins avui, començant per la necessitat de modificar el perfil dels professionals que es dediquen a les activitats formatives. En el futur una de les activitats fonamentals dels professors serà la mentoria a fi que puguin convertir-se en assessors capaços d’oferir als individus els continguts d’aprenentatge i les habilitats i competències que precisen adquirir, modificar i consolidar al llarg de la seva trajectòria laboral.

Per això el rol d’empreses i organitzacions serà cada cop més rellevant per definir el marc en el qual les institucions acadèmiques han d’actuar. Uns plantejaments sobre els que no cap discussió possible i que a més estan alineats, com exposava en el primer dels articles d’aquesta sèrie, amb els formulats per Michelle Weise (una de les grans expertes mundials en aprenentatge) en el marc del Fòrum d’Innovació Educativa EnlightED 2023 organitzat per la Fundació Telefónica.

Seguint els arguments també formulats en aquell moment necessitem afrontar els nous paradigmes, modificar les actituds i comportaments que són clarament obsolets, i superar les resistències al canvi dels qui es resisteixin a entendre i acceptar que el moment de la col·laboració entre ambdós sectors va més enllà del compliment d’una nova normativa, de les campanyes de màrqueting, o de posicions més o menys voluntaristes. Les organitzacions tenen la responsabilitat d’identificar i plantejar les seves necessitats, proposant els coneixements, habilitats i competències de les que han de dotar-se els i les professionals que necessiten, mentre que les segones han d’atendre aquestes demandes. I no m’estic referint exclusivament a l’àmbit de la formació professional.

Una col·laboració que exigirà un major compromís dels entorns educatius en l’atenció a les necessitats del mercat de treball. Unes necessitats que condicionaran la demanda de les organitzacions i la de les persones amb l’objectiu de crear entorns dirigits a donar-los suport per adaptar-se en les millors condicions possibles a la transformació accelerada que estem vivint avui i que, sense lloc a dubte, seguirà en els propers anys.

És necessari que comencem a replantejar els models organitzatius i de gestió per transformar les organitzacions en les aules del futur

Aquest trànsit suposa assumir i donar resposta als reptes que planteja una situació en què les persones tenen l’obligació d’adaptar les seves competències i habilitats en diferents moments de la seva trajectòria i que així mateix intercalaran períodes laborals amb altres de caràcter formatiu. I aquí, al marge que socialment desenvolupem estructures socials i financeres que ho facilitin, el rol de les empreses i organitzacions resulta clau. Un rol que, a més, adquireix més valor si tenim en compte la batalla per l’atracció i la retenció del talent.

Recordem que tradicionalment les organitzacions tendien a cobrir les seves noves necessitats amb talent de l’exterior, abandonant el desenvolupament intern. En aquest nou entorn (que coincideix amb fenòmens nous com els que s’han definit com “la gran evasió”) les organitzacions estaran obligades a formar i desenvolupar a les persones que ja estan en el seu si, evitant la seva “fugida” però al mateix temps facilitant-los l’adquisició de noves habilitats i competències.

Aquest procés exigeix un gran esforç. Imaginem un professional que desitja créixer professionalment i que ha identificat alguns dels dèficits competencials que posseeix. Seria labor de les institucions formatives, en un marc de col·laboració amb les organitzacions i empreses, col·laborar amb aquest oferint-li els continguts d’aprenentatge adequats. No resulta fàcil perquè aquesta no ha estat l’activitat tradicional de les institucions educatives. Això no obstant, l’èxit de les noves ofertes formatives i d’aprenentatge en formats digitals i presencials abunden en aquesta direcció.

En qualsevol cas, no tots els canvis han de realitzar-se únicament en els entorns educatius. També és necessari que comencem a replantejar els models organitzatius i de gestió per transformar les organitzacions en les aules del futur.