Van passant els mesos des de l'última reforma laboral, així com de les últimes decisions governamentals en matèria d'augments salarials, salari mínim interprofessional, quanties dels acomiadaments, cotitzacions mínimes i màximes i un llarg etcètera de polítiques de marcat caràcter social. El PSOE, juntament amb els seus socis de Sumar, ha posat la directa pel que fa a millores per als treballadors. De totes les decisions aprovades, sens dubte, la de més rellevància va ser l'eliminació gairebé total dels contractes laborals de durada definida, reduïts a la mínima expressió, delimitats en nombre, durada i supòsits, per donar prioritat, com així resava la mateixa norma, als contractes indefinits.

Malgrat l'any de dificultats, on el creixement s'ha alentit, la Unió Europea pateix per mantenir-se, la inflació ha fet estralls i l'euríbor ha piconat les famílies hipotecades, l'ocupació ha aguantat raonablement bé. I això ha estat així perquè les empreses també han aguantat molt millor del previst. El turisme i la balança comercial han estat clau el 2023, com vaig apuntar en anteriors articles aquí a ON ECONOMIA.

L'ocupació el 2024 plantejarà diversos reptes.

El primer dels quals és resoldre la temporalitat en l'ocupació del sector públic. Ho diré sense embuts. Em sembla un acte d'hipocresia i injustícia econòmica totals que, després de la reforma laboral, el sector privat hagi reduït la temporalitat en el treball a més de la meitat, quedant entorn del 13% l'any passat, mentre que al sector públic continua superant el 31%. Durant el 2024, previsiblement, la temporalitat en l'ocupació pública serà tres vegades la del sector privat. En un govern que se suposa de marcat caràcter social, això és un contrasentit en tota regla. Ideològicament no s'aguanta per enlloc. I, econòmicament, s'ha posat tota la pressió al sector privat per estabilitzar els contractes laborals del país. Aquesta serà la pròxima assignatura pendent.

És injust que el sector privat hagi reduït la temporalitat a més de la meitat, quedant entorn del 13% l'any passat, mentre que al sector públic continua superant el 31%

És cert que la temporalitat en contractes ha permès a les empreses espanyoles ajustar les necessitats laborals als vaivens d'exportacions, turisme i demanda interna, tan condicionada per l'evolució del sector de la construcció. La nostra activitat econòmica presenta alts i baixos i la temporalitat ha estat el mecanisme perquè els passius socials de les empreses no es disparessin. Dit això, recordem que la temporalitat, de facto, prossegueix. És a dir, les empreses no han passat temporals a indefinits, sinó a indefinits discontinus. És a dir, la temporalitat està assegurada per a l'any següent i, en cas de no produir-se, tenen dret a un acomiadament, proporcional al temps efectivament treballat. Diguem que, d'alguna manera, estem fent una mica més estable la temporalitat i assignant una indemnització a la seva interrupció. Però una economia no la canvies per reial decret. Espanya continuarà sent un país amb molt treball intermitent.

El segon gran repte de l'any que ve serà el comportament en la creació d'ocupació. El primer semestre serà més difícil que el segon, ja que no s'esperen baixades de tipus d'interès fins a la primavera, i aquests tarden uns mesos a traslladar-se a la demanda efectiva. Les empreses han gestionat l'any 2023 de la següent manera: retenint i postergant inversions i contractacions fins a la segona meitat de l'any. Quan han comprovat que l'exercici seria bo, s'han desbloquejat decisions. En aquest sentit, el 2024 serà semblant.

S'espera un any de recuperació, sempre que les tensions geopolítiques dels respectius conflictes d'Ucraïna i Israel no vagin a més, ni en escalada ni en cost militar ni en desestabilització del comerç internacional i mercats de l'energia. Es preveu un comportament de l'ocupació semblant al d'aquest 2023, tancant entorn del 2% de creació de llocs de treball.

S'està produint una socialització de l'economia en molts àmbits, i ens anem assemblant cada vegada més a França en molts aspectes

El mercat espanyol de treball serà menys canviant que anys precedents. S'està produint una socialització de l'economia en molts àmbits, i ens anem assemblant cada vegada més a França en molts aspectes. Passarem a ser una economia més estable, però també més rígida i menys flexible. A Espanya, tot anirà més a poc a poc, compliance pel mig, i en matèria laboral aquest encartonament també es notarà.

El repte laboral del 2024 es tradueix en reptes empresarials. Competir en un món global i tecnològic amb més costos socials i més limitacions a la flexibilitat contractual del treball. Sens dubte, l'ocupació mereixia aquestes millores. Però l'empresariat espanyol no està acostumat a aquests costos, i haurà d'adaptar els seus marges i reserves per absorbir-los.

Si les empreses se sostenen, ho farà l'ocupació. Si realment l'esquema imposat al sector privat no permet mantenir la competitivitat, un altre gall li cantaria. El 2024 serà l'any de la veritat de la reforma laboral del PSOE.