Les recents dades estadístiques, tant de l'Enquesta de Població Activa (EPA) com de la Comptabilitat Nacional, mostren una situació molt positiva de l'ocupació des de la pràctica totalitat dels paràmetres que es prenguin en consideració. Les dades que hem conegut ens permeten destacar la molt bona situació del mercat de treball, desmentir certes falòrnies negatives que s'han difós, així com identificar els desafiaments a què ens enfrontem en l'immediat futur.

Abans que res, cal destacar que per primera vegada se superen els 21 milions d'ocupats, xifra superior tant a la xifra prepandèmica com a la prèvia a la crisi financera el 2008. A més, tant conforme a l'EPA com a la comptabilitat nacional, el nombre d'hores totals treballades s'està incrementant progressivament, arribant a ser superior ja a les prèvies a la pandèmia, tot i que encara no hagin superat les existents el 2008; i això, com dada positiva també, dins d'una tendència a la disminució del nombre d'hores extres realitzades, que s'han reduït en un 38% respecte d'aquell any 2008, com a efecte de les noves regles sobre registre de la jornada de treball. El creixement de les hores treballades desmenteix que sigui un creixement fictici de l'ocupació; i més encara, tira per terra la falòrnia que l'EPA comptabilitzi ocupats que treballen zero hores. El més significatiu a aquests efectes és que la creació d'ocupació s'està concentrant en el treball a temps complet, que representa ja el 75% del total de l'ocupació creada, amb progressiva disminució de la taxa de treball a temps parcial des de l'última fase de recuperació de l'ocupació, de manera que la tendència de futur pot ser el continu creixement de les hores treballades. Una altra dada positiva, molt a ressaltar, és que s'està produint una reducció molt notable de l'atur de llarga durada, en termes tals que durant l'últim any ha caigut en 5 punts percentuals, la qual cosa està permetent que comencin a incorporar-se a l'ocupació els qui tradicionalment es trobaven atrapats a l'atur.

Així mateix, és indiscutible que la reforma laboral ha tingut un impacte decisiu en la disminució de la temporalitat al sector privat, que se situa ja en el 13,9%, la qual cosa significa que ja estem plenament alineats amb la taxa de temporalitat mitjana de la Unió Europea del 14%, concentrant-se el problema exclusivament en la temporalitat al sector públic.

Finalment, dada qualitativa molt important, està creixent molt intensament l'ocupació entre les activitats professionals, científiques i tècniques, que creix l'últim any en un 12% i representa ja el 9% de l'ocupació creada en l'últim trimestre, al mateix temps que el pes de l'ocupació en l'hostaleria comença a decréixer suaument, la qual cosa pot mostrar un canvi d'orientació en el tipus d'ocupació que es cregui i, per tant, en les expectatives de creixement en activitats de més productivitat i qualificació professional.

Tasques pendents

A partir d'aquí, amb l'expectativa que aquesta evolució positiva es consolidi en el temps, es pot valorar quines són les tasques pendents i els reptes a què ens enfrontem a partir d'ara. En aquesta clau, els referents principals han de ser els objectius marcats per la Unió Europea en el marc del Pilar Europeu de Drets Socials d'aquí a l'any 2030. El primer d'aquests refereix la taxa d'ocupació, com el percentatge d'ocupats respecte del total de la població amb una edat compresa entre els 20 i els 64 anys. Hem d'acostumar a utilitzar-nos aquest referent, per ser el més indicatiu de la situació del mercat de treball, atorgant cada vegada menor importància al nombre absolut d'ocupats i sobretot al percentatge d'aturats. Nosaltres, amb una taxa d'ocupació en aquests moments de gairebé el 71%, estem ja bastant a prop de la mitjana europea, actualment situada en el 73%. El més significatiu és que la UE com a primer objectiu pretén que per a l'any 2030 assolim en el conjunt dels estats membres el 78% de taxa d'ocupació. Amb la vista posada en això hem de tenir present que, en aquests moments, a certs territoris estem per sota del 8% d'atur, pròxim al que es considera com a mer atur friccional, la qual cosa pot començar a provocar en certes professions la presència de vacants sense cobrir, malgrat que en aquests moments estiguem en els nivells més baixos del conjunt d'Europa de vacants sense cobertura.

Hem d'actuar sobre els joves, on la taxa d'atur és del 25%, més del doble de la mitjana, i també veure què passa amb la destrucció de llocs de treball a la indústria

En vista d'això, hem d'actuar sobre diversos fronts per aspirar a aquest objectiu europeu, que bàsicament es poden resumir en tres. En primer lloc, incrementar la base de treball potencial, augmentant la població activa, intervenint en particular sobre els inactius desanimats i sobre els qui no arriben a buscar feina, però desitjarien treballar; això requeriria esforços de formació d'aquest segment de població, amb vista a augmentar les expectatives d'increment de la taxa d'ocupació. En particular, hem d'actuar sobre el treball dels joves, una altra de les preocupacions de la UE, on es pretén reduir significativament la taxa de joves ni-ni (que ni estudien, ni treballen, ni reben formació), amb l'objectiu posat en reduir la seva taxa en 3,5 punts percentuals. Per a nosaltres ha de ser un objectiu especialment important, ja que tenim la taxa d'atur juvenil més elevada de tots els estats membres de la UE: el referent més important, el comprès a la franja entre els 20 i 24 anys, se situa gairebé en el 25% de l'atur en aquesta franja d'edat, superior al doble de la mitjana del total d'aturats a Espanya. De la mateixa manera, s'ha de posar l'accent en el creixement de l'ocupació femenina, sobre l'objectiu europeu de reduir a la meitat la bretxa de gènere, tenint present que, malgrat que en els últims anys hem avançat molt, encara hi ha un diferencial de 8 punts percentuals en la taxa d'activitat de la dona respecte de l'home, amb una taxa d'ocupació també inferior de les dones.

A part d'això, la dada qualitativa d'ocupació que no arriba a corregir-se és la relativa a la rotació laboral, entesa com el flux tant de persones que es contracten com d'aquelles que passen a l'atur en un determinat període de temps. En termes generals, malgrat que descendeix la rotació laboral, ho fa lleument, la qual cosa contrasta més en comparació amb la resta dels altres índexs molt positius d'ocupació: en una fase de fort creixement de l'ocupació, continuen sent de l'ordre de 900.000 les persones que surten de l'ocupació cada trimestre, la qual cosa requereix un diagnòstic afinat, per saber en quin front s'hauria d'actuar. Abans que res, s'ha de tenir en compte que la rotació laboral és com el colesterol, n'hi ha de bona i n'hi ha de dolenta: la bona, derivada d'un mercat de treball dinàmic i d'una iniciativa dels mateixos treballadors que canvien d'ocupació amb vista a millorar la seva situació; la dolenta, resultat de pèrdues d'ocupació en certes empreses i sectors o de contractacions de curta durada amb independència del tipus de contracte de treball que es tingui. Certament, un volum de rotació laboral negativa és menys preocupant en el moment actual que en el passat, davant d'un escenari present d'elevada ocupació, baixa taxa de temporalitat i reducció de l'atur de llarga durada. Però no deixa de manifestar un possible funcionament patològic de la contractació laboral, on és clau detectar quines són les causes d'aquesta mala rotació laboral.

Abans que res, s'hauria d'analitzar fins a quin punt la reducció de la temporalitat està provocant en paral·lel un increment de la durada mitjana dels contractes, perquè a la fi això últim és el que reflecteix més fidelment l'assoliment d'una superior estabilitat en l'ocupació des del punt de vista material i no exclusivament formal. En particular, caldria analitzar fins i tot quin punt en la resistència a la caiguda de la rotació laboral influeixen aspectes concrets de la nostra contractació, com serien els següents: en quina mesura incideixen les altes taxes de temporalitat al sector públic, actualment en el 31%, més del doble de la mitjana i on no acaben d'impactar les mesures d'estabilització posades en marxa amb l'ambiciós objectiu de situar la taxa de temporalitat pública en el 8%; fins a quin punt s'està produint un ús desmesurat i fraudulent de la llibertat d'extinció sense justificació dels contractes indefinits durant el període probatori, que estaria provocant una intensa rotació durant els primers 6 mesos de contractació; caldria analitzar quin impacte està tenint la nova modalitat de la reforma dels anomenats "indefinits d'obra" en la construcció, per veure fins a quin punt la mateixa està afavorint o no una menor rotació; finalment, caldria comprovar quin ús s'està fent per part de les empreses de treball temporal dels fixos discontinus, possibilitat que no li era permesa abans de la reforma i que en aquests moments representa ni més ni menys que el 35% del total dels seus contractes de posada a disposició; caldria comprovar fins a quin punt unes xifres que poden superar el milió de contractes a l'any en les ETT, s'està utilitzant correctament i, per tant, afavorint l'estabilitat en l'ocupació dels treballadors posats a disposició, o bé ens enfrontem a conductes fraudulentes d'ocupació de llocs fixos en les empreses usuàries a través de contractes de posada a disposició temporals per part de les ETT.

Finalment, no deixa de resultar preocupant la destrucció de l'ocupació en la indústria, pot ser que a causa de la caiguda de les exportacions provocada per la mala evolució en les economies fortes, que actuen com a locomotores en un escenari globalitzat i que hauria de cridar-nos l'atenció d'actuar cap a un necessari dinamisme més gran i diversificació del sector industrial entre nosaltres.

En definitiva, malgrat que la situació de l'ocupació és d'allò més positiva, no deixem d'enfrontar-nos a la necessitat d'actuar per corregir els desequilibris detectats.