Recordeu quan Pedro Sánchez va agafar el seu Peugeot de militant socialista per recórrer Espanya i recuperar la secretaria general del PSOE? Ara la gira l’estan fent els directius de més alt nivell del BBVA i el Banc Sabadell, començant pels seus presidents, Carlos Torres i Josep Oliu, especialment per les carreteres catalanes, per guanyar l'opa. És una bogeria. Han tornat de vacances, tots dos, decidits a vèncer en aquesta cursa, que no és de velocitat sinó de fons, i sobretot, de recórrer molt d’asfalt, trepitjar molt de carrer però també molta moqueta, i picar molta pedra.

El BBVA s’ha posat la barretina. Qualsevol que miri la tele a Catalunya —si queda gaire gent que faci aquest exercici ja considerat de boomers—, especialment TV3, s’adonarà que el banc d’origen basc ha posat tota la carn a la graella publicitària. I no només en televisió. Els anuncis del BBVA en català, fent valdre la seva proximitat a les persones i les empreses, són omnipresents.

Aquesta percepció és compartida amb el món empresarial. En les últimes setmanes, Carlos Torres ha recorregut algunes patronals, i la setmana passada va ser el country manager a Espanya, Peio Belausteguigoitia, qui va visitar els empresaris de Lleida i Reus, amb el mateix missatge. El segon missatge que estan transmetent, tot i que aquest no en el canal publicitari, és que no hi ha ni hi haurà problemes de competència i l’opa anirà ràpida perquè la CNMC l’aprovarà en primera fase, al que ja va respondre Josep Oliu, advertint que no, que anirà per llarg. Aquesta és la gran batalla ja no a nivell públic sinó de tràmits, intentar convèncer l’organisme que regula la competència que tenen raó. Tenen un os dur de rosegar, ja que Cani Fernández, presidenta de la CNMC, no es deixa influir fàcilment.

El BBVA s’ha posat la barretina. Ha posat tota la carn a la graella i els seus anuncis en català mostrant-se com un banc pròxim són omnipresents

Però tornant a la carretera, el BBVA s’està trobant amb una realitat a Catalunya, a més de l’esperat descontent davant la pèrdua d’una entitat del país: l’empresariat el veu com un banc eficient, professional, però amb poca ànima. Al Vallès ja tenen l’experiència de la compra d’Unnim. Llavors, el BBVA va mantenir l’obra social, però la sensació és que no hi creu. Diversos empresaris ho han fet saber a Torres i els responsables del banc amb els que s’han reunit, i aquests van respondre que ho tindran en compte. El BBVA es vol mostrar com un banc proper, sensible a les seves inquietuds, el soci que necessiten, que ja tenen en el Sabadell.

El Sabadell també està trepitjant el terreny. A més de conferències amb accionistes, tenen reunions amb empresaris i patronals. De fet, dijous passat Oliu es va reunir amb el president de la Cecot, Xavier Panés, amb qui uns dies abans havia estat Torres. Feien broma aquests dies a la patronal egarenca sobre el fet, inèdit fins ara, que rebessin la visita de dos presidents de grans bancs amb tan pocs dies de diferència. Coses de l’opa.

El missatge del Sabadell als empresaris té tres potes, més enllà de la creença que la CNMC no decidirà en primera fase i anirà per llarg. La primera és que hi ha partit, que molts accionistes institucionals —fons i bancs d’inversió—, que en alguns cercles s’ha donat per fet des del principi que vendrien perquè només valoren la qüestió econòmica i la majoria sortiran guanyant, no vendran perquè perceben que guanyaran més si es queden al Sabadell.

El Sabadell transmet als empresaris que els accionistes institucionals no tenen clara l'opa i que la fusió destrueix valor

La segona, lligada amb la primera, és que l’opa destrueix valor, que els bancs valen més per separat que junts, i que el Sabadell encara pot donar més de si. Consideren que, després de la crisi i la pandèmia, l’entitat s’està recuperant amb molta força, però que no està al final del camí sinó a la meitat i encara ha de créixer més, per la qual cosa estan segurs que l'acció continuarà pujant i donant valor als seus accionistes si continuen en solitari.

La tercera pota, o missatge que estan traslladant, és que el BBVA no és una entitat per a un mercat madur com el català sinó que és més de països emergents. El banc que necessiten els empresaris, doncs, és el que tenen, el Sabadell. El cert és que una part molt important de les empreses catalanes treballen amb tots dos, ja que la majoria tenen dues o tres entitats, i amb la menor implantació del Santander a Catalunya, totes les empreses acaben anant a petar a CaixaBank, el Sabadell i el BBVA; per tant, l’impacte d’una fusió seria simplement pèrdua d’oferta, però no es quedarien descoberts.

En la batalla pel relat i l’opinió pública, el banc català té un avantatge: compta amb el suport de diverses institucions, mentre que el basc està més sol. Començant pel govern de Pedro Sánchez, l’oposició a l’opa és generalitzada, tot i que ha baixat d’intensitat. A Catalunya, tant Foment com Pimec, passant per la Cambra de Comerç, s’hi ha manifestat clarament en contra. En els últims dies ho ha fet també Comertia.

El Sabadell i el BBVA volen guanyar el relat i convèncer. I potser el truc és el de Pedro Sánchez: fer molts quilòmetres amb el Peugeot

A més, es va formar l’Associació d’Accionistes Minoristes del Sabadell per anar a parlar amb empresaris accionistes del banc i convèncer-los que rebutgin l’opa. El moviment, liderat per Jordi Casas i cinc empresaris, directius i economistes de Sabadell, està sumant adhesions cada dia, però encara no ha començat el seu tour. Aquesta setmana preveuen començar a definir el calendari de la seva mobilització. Creuen que els minoristes poden decantar la balança cap al costat de l’entitat vallesana i que estan guanyant el relat entre els empresaris, no només catalans sinó també espanyols. Casas ja ha fet campanya aquests dies al Foro la Toja, que s'ha celebrat a Galícia entre dijous i dissabte, i tot i que no hi participava cap representant dels bancs, el tema hi ha estat present. Els empresaris, creu, estan amb el Sabadell.

La guerra és cruenta, i es juga als despatxos de la CNMC, però sobretot als dels accionistes, siguin grans empresaris o botiguers. Perquè la qüestió de Competència serà, previsiblement, de temps, de si decideix més ràpidament o es dilata el procés, però difícilment condicionarà l’opa. Guanyar temps és important per al Sabadell, però el més important, per a tots dos bancs, és guanyar el relat i convèncer. I potser el truc és el de Sánchez, fer molts quilòmetres amb el Peugeot.