La falta de remuneració de l'estalvi centra el debat en el sector bancari des de fa algun temps. De moment, les entitats es mostren reticents, encara que cada vegada són més les veus que urgeixen fer-ho com més aviat millor. Una d'elles, la vicepresidenta primera del Govern, Nadia Calviño, vol que les entitats financeres traslladin la pujada de tipus a la rendibilitat dels dipòsits, no només al cost dels crèdits.

Davant d'aquest escenari, francament inusual, la pujada dels tipus d'interès per part del BCE en la seva particular lluita contra la inflació ha suposat que l'euríbor encadeni més d'un any de pujades consecutives, tancant el mes de maig passat amb una mitjana del 3,86% i situant-se en taxes diàries per sobre del 4% durant aquest mes de juny.

Aquesta pujada tan pronunciada té un impacte directe en el cost de les hipoteques i els préstecs, la seva translació en preu és automàtica, però per què els bancs continuen sense remunerar els dipòsits dels estalviadors a taxes similars a l'euríbor?

Si analitzem de manera resumida el balanç d'un banc, veurem que, des del punt de vista del passiu, un banc es finança gràcies als dipòsits dels clients i el deute que emet. Per contra, els actius d'un banc, en especial els actius rendibles, són els préstecs, les línies de crèdit a empreses, les hipoteques que ha concedit als seus clients, etc. Si un banc té molta liquiditat, no té necessitat de finançar-se, almenys a curt termini.

En l'escenari actual, d'una banda, l'alentiment del crèdit que estem vivint, i en especial del crèdit hipotecari, suposa que les entitats financeres no necessitin finançar-se mitjançant dipòsits bancaris, ja que tenen un excés de liquiditat derivat de les polítiques expansives pre- i postcovid del BCE i, d'altra banda, el fet que l'impacte del tipus d'interès en el crèdit sigui traslladable al client de manera immediata, augmenta la rendibilitat de l'actiu, i es tradueix en un augment del benefici per a l'entitat financera.

Per tant, de manera resumida, si no necessito finançar-me, tinc liquiditat, i els meus actius són més rendibles, per què hauria de pagar més pels dipòsits i perdre rendibilitat?

Al mig d'aquest escenari, les entitats bancàries més petites, que no disposen de tanta liquiditat com la gran banca, han vist la seva oportunitat per créixer i captar clients, llançant dipòsits amb rendibilitats properes a les lletres del tresor, ara bé, hem de recordar que els dipòsits bancaris no estan exempts de risc, tenen el risc de l'entitat, i encara que el Fons de Garantia de Dipòsits ens cobreix els primers 100.000€, ja hem vist que els dipòsits són el primer que es retira quan una entitat té problemes, i per a mostra només hem de fixar-nos en la crisi bancària dels Estats Units.

Les solucions de retribució dels nostres estalvis que la gran banca ens ofereix avui dia passen per comptes remunerats, i productes fora de balanç com els fons d'inversió o les assegurances d'estalvi, però a mesura que la liquiditat del sistema bancari es vagi drenant, i les necessitats de finançament augmentin, el sector entrarà en una nova guerra de remuneració de dipòsits i captació de clients, però mentre esperem, sempre ens quedaran les Lletres del Tresor.